Notícies

Conservació de l'entorn natural de l'Estany del Tartarès i protecció d'una planta en perill d'extinció

Foto : Conservació de l'entorn natural de l'Estany del Tartarès i protecció d'una planta en perill d'ex

La Diputació de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i el grup de flora amenaçada de la Delegació de la Garrotxa - Institució Catalana d’Història Natural han treballat per dur a terme el projecte de conservació de dues espècies amenaçades de l’alta muntanya del Pirineu Oriental.

Les actuacions s’han enfocat en protegir diverses espècies de flora i fauna i hàbitats amenaçats. Concretament, s’han realitzat dues actuacions de millora. La primera ha incidit en els hàbitats naturals d’una població de Gentiana pneumonanthe, espècie de flora amenaçada i protegida que es troba al municipi de Guils de Cerdanya, en prats catalogats com hàbitats  d’interès comunitari (HIC). La segona s’ha centrat en la població de Coenagrion hastulatum, una libèl·lula que té el seu hàbitat en zones humides d’alta muntanya com els estanys i els estanyols, en aquest cas s’ha treballat a l’estany de Tartarès de Malniu, situat a Meranges (La Cerdanya).

Entre els objectius del projecte hi ha la voluntat de protegir els hàbitats i les espècies de les pertorbacions excessives produïdes pel bestiar i per la freqüentació humana. Seguint aquesta premissa s’ha treballat per desintensificar la pastura en les zones d’intervenció. També ha estat important analitzar la capacitat per conservar in situ la Gentiana pneumonanthe i Coenagrion hastulatum, alhora que conèixer l’evolució de les seves poblacions i estudiar la manera d’implicar els actors del territori que poden participar en la conservació dels valors naturals locals.

 

Actuacions de conservació millora i conscienciació

Al llarg d’aquests mesos de treballs s’han acordat línies d’acció amb diversos agents del territori (ens locals i comarcals, propietaris privats, entitats sense ànim de lucre...). La seva implicació ha permès que propietaris i ramaders de la zona se’n sentin part, coneguin i apreciïn les espècies en qüestió i que puguin aportar idees per afavorir la conscienciació social sobre la importància de mantenir aquestes espècies. Això ha permès fer compatible l’activitat ramadera i de lleure de la zona amb la conservació de les espècies, i posar els resultats en relació amb l’objectiu de protecció d’aquest territori. 

En el marc del projecte s’han realitzat tres acords de custodia per implicar els ens locals i els propietaris privats en la conservació de les espècies i dels seus hàbitats, incloent un compromís de continuïtat de les accions de conservació realitzades durant els propers deu anys.

Així mateix, s’han dut a terme diverses accions per tal de minimitzar l’impacte en les poblacions amenaçades i dels seus hàbitats i per regular l’ús públic de l’estany de Tartarès de Malniu, amb l’objectiu de conservar l’hàbitat de la libèl·lula Coenagrion hastulatum, el qual es troba degradat a causa de l’alta freqüentació antròpica. Aquesta actuació ha permès redefinir el traç del camí que voreja l’estany i ordenar la xarxa de camins i de senders locals i transpirinencs, els quals provocaven una forta pressió sobre l’hàbitat en qüestió, creant un risc elevat per la supervivència de les poblacions amenaçades.

També s’ha realitzat un tancament físic de les localitats de Gentiana pneumonanthe i dels seus hàbitats a Guils de Cerdanya, mitjançant un pastor elèctric que permet regular l’entrada del bestiar en l’hàbitat on es troben aquestes espècies. De la mateixa manera, s’han realitzat treballs forestals per tal d’obrir i recuperar pastures de les que el bestiar en pugui disposar. 

Per a l’espècie de planta Gentiana pneumonanthe també s’han realitzat accions ex situ, a través de la recollida i conservació de llavors i de l’establiment de protocols de germinació i obtenció de planta adulta en viver controlat. Això permetrà disposar d’un banc de llavors viable en cas de desaparició d’aquesta població a Guils de Cerdanya.

Paral·lelament, s’han establert parcel·les de seguiment d’aquestes poblacions i dels seus hàbitats, els quals s’han cartografiat. Aquest treball permetrà que, de manera posterior, es puguin realitzar seguiments anuals de l’estat d’aquestes espècies amenaçades. 

Tots aquestes accions es veuen representades en un plafó interpretatiu que s’ha col·locat als estanys del Malniu, en el que també es destaca l’interès de l’ecosistema d’aquesta zona. El plafó permetrà que els milers de visitants i excursionistes que accedeixen al refugi del Malniu prenguin consciència dels valors naturals i de la vulnerabilitat del hàbitats en els que es troben. 

 

Els protagonistes

La major part dels treballs de millora d’hàbitats i de gestió de l’ús públic han estat realitzats per cinc persones en risc d’exclusió social de la Fundació Privada MAP de Ripoll, que amb el seu esforç i capacitat de treball han permès que el projecte hagi estat un èxit col·lectiu. Alhora el projecte ha comptat amb la participació de molts altres agents implicats, com experts de la Institució Catalana d’Història Natural, tècnics de la Diputació de Girona o de l’Obra Social “la Caixa”. També, hi han col·laborat administracions locals com l’Ajuntament de Meranges, l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, diversos propietaris particulars de Guils de Cerdanya i diferents entitats sense ànim de lucre, com els Guies de Meranges.