Notícies

La col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona publica una antologia d'articles sobre el paisatge de Maria Àngels Anglada

La Diputació ha publicat un nou número de la col·lecció «Josep Pla», a través del qual es pretén donar a conèixer el caràcter personal i literari de l'escriptora Maria Àngels Anglada.

Sota el títol, Defensa de la terra s'apleguen més d'un centenar d'articles d'opinió publicats per l'autora sobretot a la premsa empordanesa i osonenca i que ofereixen un ventall molt ric de les múltiples facetes del compromís que va tenir sempre Maria Àngels Anglada, de contribuir a preservar el patrimoni amenaçat, tant el natural com l'artístic o cultural.

Els curadors de l'edició, Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, expliquen que “han aplegat articles publicats al llarg de trenta quatre anys, des de 1965 fins a uns mesos després de la mort de l’escriptora, quan va aparèixer pòstumament un altre treball seu” i que han volgut que el caràcter de l'antologia fos divulgatiu, oferint al lector “un text clar i llegidor”, essent respectuosos amb els textos i introduint-hi esmenes i notes a peu de pàgina.

El llibre. Quan va morir Maria Àngels Anglada, la diada de Sant Jordi de 1999, va deixar inacabats un conjunt de projectes, d’entre els quals cal destacar una antologia sobre el paisatge grec, des d’Homer fins a Longus de Lesbos. Tot i el caràcter fragmentari d’aquest treball, en les notes que acompanyaven els passatges seleccionats, Anglada insistia en la importància del que ella anomenava «la petja humana»; és a dir, en les conseqüències —a voltes enriquidores i a voltes destructores— de l’acció dels homes sobre el paisatge.

Aquesta interacció entre paisatge i intervenció humana inspirarà tota l’obra d’Anglada, una obra d’una notable solidesa i unitat, a despit d’èpoques i de gèneres. Cal només citar l’exemple de Les Closes, la novel·la amb què l’escriptora va guanyar el Premi Josep Pla l’any 1978 i que la catapultà com a novel·lista. En aquell text, el plàcid paisatge altempordanès, amb els aiguamoixos, les vorades d’àlbers i de freixes i el somriure blavís del mar perfilant-se en l’horitzó, no és evocat líricament, sinó amb un crit contingut de denúncia davant de la febre dessecadora i urbanitzadora que aquells anys amenaçava el que, per sort, i després de no pocs esforços en els quals s’implicà activament Anglada, acabaria essent el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

«Què defensarem si ens quedem sense terra?», es preguntava lúcidament Anglada en un article. Davant de la voracitat especulativa dels humans, l’escriptora vigatana aixecà la veu per contribuir a preservar el patrimoni amenaçat, tant el natural com l’artístic o cultural. Amb una mirada inequívocament humanística i un argumentari consistent, Anglada denuncià les agressions al territori, els perills de l’avidesa econòmica, la impunitat dels qui malmeten el paisatge o la urgència de protegir el medi natural de la destrucció irreversible. De la terra i de la seva terra. Els articles d’opinió que s’apleguen en aquest llibre —publicats sobretot a la premsa empordanesa i osonenca i que depassen llargament el centenar— ofereixen un ventall molt ric de les múltiples facetes del compromís ecologista de Maria Àngels Anglada, indestriable de les seves conviccions independentistes.


Eusebi Ayensa i Francesc Foguet són els curadors d’aquesta antologia, batejada amb el títol volgudament contundent de Defensa de la terra.


Maria Àngels Anglada. (Vic, 1930 – Figueres, 1999)


Poeta, narradora, crítica literària i articulista d’opinió, va ser una autèntica «dona de lletres». D’una sòlida formació humanística, va irrompre en el panorama literari amb la novel·la Les Closes (1979), premi Josep Pla de 1978, un al·legat a favor de la memòria i del paisatge. A Viola d’amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985) i Artemísia (1989) explicitava sobretot la seva passió per la música i pel món clàssic. Amb El violí d’Auschwitz (1994) i Quadern d’Aram (1997) abordava dos dels grans holocausts del segle xx: el jueu i l’armeni. Va recollir bona part de la seva poesia a Columnes d’hores (1965-1990). És autora també dels assaigs literaris Paisatge amb poetes (1988) i Paradís amb poetes (1993). Una selecció de la seva obra periodística ha estat publicada a les antologies Incitació a la lectura (2008) i Compromís de poeta (2009).