El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha participat en l'acte aquest diumenge
El llibre, editat per Gavarres, ha estat presentat per la mateixa autora, la historiadora Céline Mutos Xicola
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha participat en la presentació de L'Hospici de Girona (1769-1963): Silencis i paraules d'un món en reclusió aquest diumenge a la Casa de Cultura, juntament amb Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Joaquim Jubert, neuròleg; Lluís Freixas, director en funcions de la Casa de Cultura de Girona; Céline Mutos Xicola, historiadora i autora del llibre, i moltes de les persones que durant molts anys van tenir la seva llar a l'Hospici.
El llibre, de l'editorial Gavarres, és un treball d'investigació a partir de testimonis i de documents dels arxius de l'Hospici, que es poden consultar a l'Arxiu General de la Diputació de Girona. Històricament la corporació havia gestionat l'equipament, a l'edifici del qual ara hi ha la Casa de Cultura, la Fundació Fita i el Conservatori de Música.
Miquel Noguer, en la presentació, ha destacat que «la Casa de Cultura, l'antic Hospici, té un passat ben dur i ben real que se'ns mostra amb les veus recollides al llibre L'Hospici de Girona (1769-1963). Experiències dures, absolutament necessàries de conèixer, d'aquells nens i nenes que ara ja són homes i dones grans. Un llibre que contribueix a la recuperació de la memòria donant veu als asilats i asilades que van passar anys importants de la seva vida a l'Hospici».
Així mateix ha remarcat que l'Hospici de Girona ha compartit la vida de la ciutat durant dos segles, acollint milers d'infants, dones i homes d'arreu, i conjugant funcions de càstig i socors. Ara, amb aquesta publicació, la historiadora Céline Mutos Xicola ha omplert el buit historiogràfic sobre l'establiment. L'autora, investigadora de la Universitat de Girona, combina en aquest llibre la investigació documental a partir de la recerca en arxius i la recuperació de la memòria oral a través d'entrevistes a asilats i asilades.
A la primera part del llibre, fa un repàs del recorregut de l'Hospici, des de la fundació de la Casa de Misericòrdia el 1769 fins al trasllat dels infants al Puig d'en Roca el 1963. A la segona i tercera part, aborda el treball manufacturer que s'hi realitzava i la vida dins l'asil, i a la darrera part dona la paraula als infants d'ahir _els homes i dones d'avui_ que van créixer entre les parets de l'Hospici, amb imatges i entrevistes de les persones hi van néixer, com l'escultor Domènec Fita, entre d'altres.
Céline Mutos narra la història de l'Hospici i la vincula als principals debats sobre pobresa, benestar, el paper de les institucions socials i el treball, tal com s'explica al llibre, «posant en diàleg la història de Girona amb les transformacions econòmiques i socials que es produïren als territoris amb més capacitat transformadora d'Europa».
El neuròleg Joquim Jubert ha reconegut que «és un llibre rigorós i exemplar de recerca històrica, una crònica del malestar interminable de la condició humana», i n'ha destacat les imatges, sobretot la de la portada, «testimonis silenciosos», potser «més eloqüents que les paraules», del que van passar les persones que van ser acollides a la institució.
L'alcaldessa Marta Madrenas ha constatat que el llibre servirà per «visibilitzar vides invisibles» i que en aquest sentit «fa una aportació imprescindible a la ciutat» .
Per la seva banda, Miquel Noguer ha comentat que «l'editorial Gavarres ha fet un acte de justícia i responsabilitat i ha permès parlar de la història de la ciutat i a la vegada conèixer la història d'aquells nens i nenes que van viure en un món fosc i de reclusió».
