Un estudi del Departament de Medi Ambient i d’Indústries Primàries de Victòria (Austràlia), que ha utilitzat dades dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (SEMEGA) de la Diputació de Girona, constata l’encert de canviar el criteri de selecció genètica dels sementals per millorar la producció de llet.
Fins fa pocs anys, l’índex genètic més valorat dels sementals era el de producció lletera de les vaques descendents. El fet de centrar-se en aquest índex comportava una baixada de la fertilitat i, en conseqüència, també de la productivitat. Ara, en canvi, s’està donant més valor a l’índex genètic de fertilitat, i això fa que s’estiguin obtenint uns resultats de fertilitat molt millors. L’estudi confirma l’encert d’aquest canvi de criteri i augura que el 2020 la fertilitat deixarà de ser un problema.
Xavier Carré, director de SEMEGA, explica que “el temps de gestació d’una vaca és de nou mesos. A partir del part, la vaca és altament productiva durant tres mesos però després la producció de llet decau. La clau és que torni a quedar prenyada com més aviat millor perquè torni a ser productiva al cap de nou mesos. El problema és que fins fa pocs anys, a causa de la baixa qualitat fertilitzant del semen, la vaca havia de ser inseminada entre tres i quatre cops. I com que les vaques només es poden inseminar quan tenen el zel, es perdien entre dos i tres mesos. [...] Però aquesta situació està canviant”, ha assenyalat Carré, “ja que ara estem inseminant-les amb semen de sementals que presenten índexs genètics bons tant pel que fa a fertilitat com a productivitat lletera de les filles i deixarem de perdre aquests dos o tres mesos”.
