El vicepresident de la Diputació de Girona i president del Consorci de les Gavarres, Fermí Santamaria; el diputat de medi de la Diputació de Girona, Lluís Costabella; l’alcalde de Calonge, Jordi Soler, i la directora de la Banca d’Institucions a Girona, Gemma Batlle, han presentat aquest matí, a Calonge, el projecte d’accions de conservació realitzades a les Gavarres el 2016. En aquest projecte s’han prioritzat les accions de prevenció d’incendis i de millora forestal, centrades en la conservació dels valors forestals de l’espai, ja que les Gavarres són un espai natural protegit a escala europea que abraça una àrea de més de 280 km2, el 90 % de la superfície de la qual és arbrada. Es tracta d’una reserva de sòl no urbanitzable en una zona amb una pressió urbanística i antròpica important.
Durant l’acte Fermí Santamaria ha defensat que «des de la Diputació de Girona i el Consorci de les Gavarres no volem que aquest massís es consideri un polvorí, sinó que volem que les Gavarres es percebin com un pulmó imprescindible en l’organisme de les comarques gironines. La Diputació té l’objectiu de prevenir el risc d’incendi i tenir cura de la qualitat dels ecosistemes del massís, perquè pugui exercir la seva funció ecològica i social».
Paral·lelament a les accions de prevenció d’incendis, s’han portat a terme dues accions més que, malgrat haver tingut una despesa menor, es consideren prioritàries per a la conservació dels valors mediambientals del massís i per a la conservació de l’espinós, un petit peix amenaçat a les Gavarres.
A banda dels objectius estrictament vinculats a la preservació del patrimoni natural, el projecte té, també, com a objectiu principal la reinserció social de col·lectius de persones en risc d’exclusió social, les quals han executat un 67 % dels treballs del projecte d’accions de conservació de les Gavarres.
Prevenció d’incendis
Lluís Costabella ha destacat que «donant continuïtat a les accions ja empreses en campanyes anteriors, s’han portat a terme treballs de prevenció d’incendis en una superfície de 10,5 hectàrees, que han consistit en l’establiment de franges de baixa càrrega de combustible en punts estratègics situats a la carena principal del massís». Es tracta d’accions prioritàries d’acord amb el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF) del perímetre de protecció prioritària les Gavarres (PPP G4). També s’ha treballat en una estassada manual, amb motodesbrossadora, de la fracció arbustiva, de manera que s’ha eliminat gran part del combustible acumulat i s’ha trencat la continuïtat entre el sotabosc i les capçades. L’objectiu final és reduir tant la intensitat com la velocitat d’avanç d’un possible incendi just en el punt on el foc hauria de saltar i canviar de vessant.
Millora forestal
En el mateix àmbit de la gestió forestal i de la prevenció d’incendis s’han portat a terme treballs forestals d’estassada i aclarida en 4 hectàrees a l’entorn de la parròquia medieval de Fitor, un dels punts més freqüentats del massís de les Gavarres. Aquesta millora forestal permet eixamplar la zona gestionada i mantinguda mitjançant la pastura d’un ramat local. Els treballs s’han centrat en la finca de Can Puig de Fitor, al municipi de Forallac, en una unitat on es preveu, com a principal objectiu, la conservació del bosc de sureda originari.
Control d’espècies de flora invasora
En aquest àmbit s’ha actuat eliminant poblaments de plomall de la pampa establerts en el medi natural. Es tracta d’una espècie emprada en els jardins que ha colonitzat fàcilment diversos espais naturals a les proximitats d’àrees urbanitzades. Les accions s’han concentrat, sobretot, al municipi de Calonge —entorn de la vall dels Molins— i en diversos punts del massís on aquesta espècie invasora havia aparegut de manera isolada. Primer es va fer una desbrossada prèvia de la zona, i després es va tractar amb herbicides. S’estima que més de 500 peus han estat objecte de l’acció de control.
Conservació de poblaments d’espinós
Als cursos fluvials del massís se centren bona part dels valors naturals de l’espai, entre els quals cal destacar la presència de l’espinós (Gasterosteus aculeatus), peix petit poc habitual a Catalunya. Els darrers estudis indicaven que hi havia risc d’extinció d’aquesta espècie, ja que està sotmesa als llargs estiatges que cada vegada comprometen més greument les reserves d’aigua permanents. Amb l’objectiu de contrarestar la situació actual s’han adequat dos safaretjos per establir poblacions d’espinós de les conques dels rius Daró i Onyar. Així, es podran conservar, de manera controlada, poblacions mínimes que s’han establert a partir d’exemplars que haurien mort per la sequera en trams fluvials actualment eixuts. El rescat ha estat acordat amb la Secció de Conservació de la Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.
