Ahir dimarts, dia 2 d’agost, a les vuit del vespre, la sala d’exposicions de “la Caixa” de Santa Cristina d’Aro va acollir la presentació del número 297 de la Revista de Girona, dedicat als «Pobles perduts a l’edat mitjana». «Els indrets medievals oblidats» a les terres gironines és el tema principal d’aquest darrer número, en el qual l’historiador i arqueòleg Pau Turon ha coordinat un extens reportatge sobre un conjunt de localitzacions que durant l’edat mitjana van ser ocupades per les classes populars urbanes (com ara menestrals i petits burgesos) i rurals (com la pagesia).
L’acte va ser a càrrec del primer tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifra i Deulofeu; de la quarta tinenta d’alcaldia i regidora de Patrimoni Historicoartístic de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Sílvia Fonoll i Ribas; dels historiadors i col·laboradors del dossier Jordi Gaitx i Pau Turon, i de Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona.
El número 294 de la Revista de Girona
A part del reportatge de Pau Turon, que es compon de vuit articles signats per ell mateix i pels historiadors Jordi Gaitx i Joan Llinàs i pel doctor en història Lluís Serrano, el dossier també permet conèixer el cas del temple de Malvet, a Santa Cristina d’Aro, i del poblament rural que n’és contemporani; el de l’església de Sant Romà de Sidillà, a Foixà, sepultada, junt amb el poblat que la rodejava, per dunes i altres aportacions fluvials; el del petit poblat de Sant Esteve de Caulès, a Caldes de Malavella (el primer d’aquest període excavat a Catalunya); el de l’assentament de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, situat prop del monestir de Sant Pere de Rodes; el dels poblats d’Abgellars i l’església de Sant Jaume a Cantallops, i el de tres masos (l’hàbitat de la majoria de la pagesia) situats a l’entorn de Romanyà de la Selva. Finalment, el dossier es tanca amb un capítol una mica diferent dels anteriors: el de la ciutat de Girona, un assentament encara viu.
Altres temes
Aquest nou número de la Revista de Girona inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaca l’entrevista a Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main i catalanòfil prestigiós, i els articles dedicats al dibuixant i cartellista Carles Fontserè escrits per Josep Víctor Gay amb motiu del centenari del seu naixement.
Aquest número també inclou dos reportatges dedicats a l’antic Hospital de Santa Caterina, coincidint amb la commemoració que es fa a Girona dels 350 anys de la col•locació de la primera pedra; un altre de fotogràfic, el protagonista del qual és Martí Amiel, col•leccionista particular de rellotges, i un retrat de grup, en què apareixen els responsables de l’espectacle 12 cosas que no se olvidan fácilmente, que es va poder veure l’any passat al Grec.
A banda d’això, també s’hi inclouen, entre d’altres, tres biografies que recorden Joan Ferrer, rellotger de Palafrugell; Antoni Pitxot, pintor i guardià de la memòria de Salvador Dalí; i l’alcalde de Girona durant la Guerra Civil, Pere Cerezo; uns quants articles sobre patrimoni centrats en el conreu de l’arròs a Empúries i a l’Escala; un parell d’articles de música, dedicats a Ramon Basil, músic, compositor i director de coral, i al cantautor Josep Tero, i un altre d’art, amb l’artista Bosch Martí com a protagonista.
