Notícies

“la Caixa”, la Diputació de Girona i la Institució Catalana d’Història Natural impulsen la protecció de l’Espai d’Interès Botànic dels Plans de Pòrtoles

Foto : “la Caixa”, la Diputació de Girona i la Institució Catalana d’Història Natural

Antoni Tremosa, director d'Àrea de Negoci de “la Caixa” a Girona, i Miquel Calm, vicepresident en funcions de la Diputació de Girona, presenten els treballs de conservació i millora de l’Espai d’Interès Botànic dels Plans de Pòrtoles, dins dels termes municipals de Pardines i Vilallonga de Ter (comarca del Ripollès).

Els treballs de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) tenen com a objectiu conservar l’hàbitat de tres espècies de flora catalogades com a amenaçades o protegides per la legislació catalana, típiques d’ambients humits (molleres, jonqueres i prats molt humits): la Scorzonera humilis, l’herba de la gota (Drossera rotundifolia) i la Potentilla palustris.

Paral·lelament, tècnics del SIGMA (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa) duen a terme la recol•lecció i conservació de les llavors de dues d’aquestes espècies, així com assajos de germinació de les llavors en laboratori.

Es tracta d’un projecte ambiciós que combina la coordinació entre els ramaders de la zona per trobar alternatives de pastura òptimes per als ramats alhora que es disminueix la pressió ramadera sobre els hàbitats de les plantes, i la intervenció de científics que fan el seguiment de les poblacions d’aquestes plantes i assagen la germinació de les llavors per tal d’assegurar-ne la viabilitat futura.

Durant la presentació dels treballs, Miquel Calm ha volgut agrair als ramaders de la zona la seva col•laboració activa en el projecte. Ha remarcat la importància que hagin vist la iniciativa com una oportunitat per al territori i que hagin ajudat a compatibilitzar la protecció del patrimoni natural de Pardines amb una gestió sostenible dels seus ramats.

Al seu torn, Antoni Tramosa ha destacat la vessant social d’aquest projecte i ha agraït la tasca social que fan empreses com la Fundació MAP. Ha subratllat que aquestes empreses cada vegada s’estan professionalitzant més gràcies als reptes que aquest tipus de projectes els plantegen, i que any rere any els han permès donar resposta a treballs més especialitzats. Ha destacat que és un fet molt positiu de cara a la integració real al mercat laboral d’aquests col•lectius.

Actuacions:

El projecte pretén reduir de forma significativa l’amenaça que pateixen actualment aquestes espècies mitjançant les accions següents:

  1. Protecció dels hàbitats humits on les espècies són presents: s’han col•locat tanques elèctriques per al bestiar amb l’objectiu de protegir 1,36 ha de mulleres i prats humits on hi ha plantes que cal preservar.
  2. Desintensificació de la pastura a la zona per disminuir considerablement el trepig del bestiar boví: s’han obert noves zones de pastura properes mitjançant desbrossades de pins que estaven ocupant espais antigament pasturats. En total, s’han recuperat 6 ha de prats, una més de les que inicialment s’havien proposat, ja que en els darrers dies també s’hi ha pogut implicar el GEPIF (Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals dels Agents Rurals), els quals, un cop valorats els treballs, s’han compromès a realitzar les cremes durant el mesos de tardor d’enguany.
  3. La implicació dels diferents actors del territori durant la redacció del projecte per part de la ICHN ha permès que propietaris i ramaders de l’espai s’hi sentin part i coneguin i apreciïn les espècies en qüestió, aportant idees i consciència social al voltant de la importància de mantenir-les. Això ha fet possible arribar a solucions consensuades que fan compatible l’activitat ramadera i la conservació de les espècies. El projecte presentat inclou un acord entre les parts que garanteix la continuïtat de les accions realitzades en conservació durant els propers deu anys.
  4. La conservació ex situ de dues espècies ha consistit en la recol•lecció i emmagatzematge de llavors i en l’obtenció per germinació de noves plantes per part del SIGMA, accions que permetran disposar d’exemplars que reforcin les poblacions i crear nous rodals per disminuir el risc d’extinció de les espècies.
  5. Finalment, la col·locació d’un plafó interpretatiu de l’espai d’interès botànic permetrà que els visitants i els excursionistes que accedeixen a la zona se sensibilitzin en relació amb els valors naturals d’aquestes espècies i de la vulnerabilitat del seus hàbitats.

Els protagonistes:

En el projecte han participat molts agents implicats, des de botànics de la ICHN, que han coordinat i gestionat el projecte a més de fer el seguiment de les poblacions de les espècies estudiades, fins a tècnics del SIGMA i de la Diputació de Girona i l'’impuls de l’Obra Social “la Caixa”: tots ells s’han coordinat i treballat en equip per assolir els objectius proposats.

No obstant això, els protagonistes indiscutibles que han permès que el projecte hagi estat un èxit han estat cinc persones en risc d’exclusió social de la Fundació MAP, entitat social de referència al Ripollès, els quals han realitzat els treballs de desbrossades i recuperació de pastures, així com la col•locació dels tancats elèctrics.

Els altres protagonistes han estat diversos membres de la Junta de Pastures de Pardines, que han ajudat a col•locar tanques elèctriques i a retirar les restes vegetals de les desbrossades i que han facilitat el desenvolupament del projecte en el territori.

Les plantes a conservar:

Scorzonera humilis: és una planta composta catalogada com a espècie vulnerable, amb només cinc localitats conegudes actualment a tot Catalunya. Les seves principals amenaces són els canvis en el règim hídric del seu hàbitat i la pertorbació excessiva que ocasiona el bestiar.

Drossera rotundifolia: l’herba de la gota és una petita planta carnívora que ha petit una forta regressió al Pirineu a causa de la presència excessiva de bestiar i d’alteracions en la circulació de l’aigua. Avui dia només existeix aquesta localitat de Pardines en tot el Ripollès.

Potentilla palustris: és una rosàcia amb una única localitat coneguda al Ripollès, que actualment ocupa uns 75 m2 de superfície, però que es creu que havia ocupat més espai circumdant, avui malmès pel bestiar.