Notícies

INSPAI presenta un estudi de camp pioner a Catalunya en què s'analitza el llegat en imatges dels ens locals

Foto : Foto: Pere Duran

INSPAI ha presentat aquest matí, en el marc de la II jornada tècnica, l’“Estudi de camp de les col·leccions i fons fotogràfics dels ajuntaments de les comarques gironines”, iniciat el 2008, que abraça els 221 municipis de les comarques gironines, els set consells comarcals i la Diputació de Girona, a més dels arxius comarcals i la biblioteca de Peralada.

L'acte que s’ha celebrat aquest matí al Centre Cultural de la Caixa de Girona Fontana d’Or. Posa en relleu el fet que la majoria dels ens locals no disposen d’arxius ni de cap mecanisme de conservació del fons fotogràfics, el creixent ús de la imatge digital i la falta de formació en termes legals i tècnics, tot i la nova realitat digital, dels tècnics municipals especialitzats en aquest àmbit.

De l’estudi, se n’obtenen les següents conclusions:

  1. De la mostra analitzada, 200 municipis no formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya (190 estan sota el llindar dels 5.000 habitants). Per tant, tan sols 35 administracions, entre ajuntaments, consells comarcals i Diputació, tenen un ens gestor de la imatge, la qual cosa suposa que el 85 % de les administracions gironines no disposen de les condicions idònies de conservació i no donen un tractament apropiat a les imatges.
  2. Tal com consta a l’informe, els centres i arxius dels ajuntaments gironins disposen d’un total de 297 col·leccions i 744 fons conservats. Més de quatre milions d’imatges són en suport paper, plàstic i vidre, tot i que el suport que predomina és el positiu en paper; el negatiu en plàstic és més abundant als centres no integrats en el SAC (73,9 %). El menys comú és el negatiu en vidre, tot i que la seva presència ascendeix al 80 % en els centres del SAC. Pel que fa a imatges digitals, se’n comptabilitzen 2,5 milions, que representen el 36 % del volum total d’imatges, i que són presents en un 88,2 % dels centres enquestats. D’aquest resultat es dedueix que el suport digital creixerà fins a esdevenir el suport principal.
  3. S’adverteix una gran fractura entre els centres adscrits al SAC (35 centres) i els que no ho són (200 municipis). Els centres que formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya disposen de personal i de recursos econòmics per tractar correctament el patrimoni documental.
  4. Segons l’estudi, “tot i que una gran part de les imatges que són objecte d’aquest estudi encara no es poden tractar com a béns patrimonials, cal tenir en compte el seu gran valor informatiu. Hi ha una tendència generalitzada a parlar del valor patrimonial de les fotografies, i no totes en tenen. En realitat, la majoria de les imatges no són béns patrimonials ja que són molt recents (entre 40 i 100 anys), però això no els resta importància com a font d’informació. Tampoc hem d’oblidar el conjunt de valors intrínsecs de la imatge, a part de l’històric: el valor informatiu, l’artístic, el testimonial, el documental, el pedagògic i social, etc.”. L’estudi també indica que “avui, les imatges —siguin fixes o en moviment— formen part de l’activitat quotidiana de les persones, i no tan sols dels sectors professionals que tradicionalment les han utilitzades, com ara el de l’educació, l’art, els arxius, les biblioteques, els museus, els centres de documentació, o els àmbits de la gestió cultural, la investigació, la publicitat, la premsa i els mitjans de comunicació. Aquest fet constata que la imatge en general ha esdevingut una font imprescindible per entendre la realitat i la història, en el vessant tècnic, cultural, polític, social i artístic.

Més informació: