Des del novembre de 2013, el Consorci de l'Estany de Banyoles, en el marc d'un conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i l'Obra Social “la Caixa” per a la millora d'espais naturals, ha estat executant treballs de control i eradicació de la flora exòtica invasora present en hàbitats naturals de l'estany de Banyoles.
Gràcies a aquest acord, els treballs han permès invertir 20.000 € en la millora d'hàbitats d'interès comunitari adjacents a l'estany, alhora que s’ha afavorit la inserció laboral de dues persones del COIET, el centre ocupacional especial de treball de referència al Pla de l'Estany.
La problemàtica
És àmpliament sabut que la presència d’espècies al·lòctones invasores és perjudicial per a la flora pròpia d’un ecosistema, ja que competeixen pels recursos (llum, aigua, nutrients, espai, etc.) amb les espècies autòctones, el desenvolupament i la supervivència de les quals hi resulta compromès. La flora exòtica que ha envaït la zona lacustre de Banyoles és molt abundant i diversa, atès que les condicions naturals característiques de les zones humides li són molt favorables. Es tracta de sòls rics en nutrients que estimulen la germinació i faciliten el creixement de les plàntules. A més, tradicionalment la intervenció humana ha pertorbat força aquesta tipologia d'ambients, fet que ha alterat les seves condicions naturals i els ha tornat més adequats per a l'arribada i l’establiment de flora forana. L'ús de plantes al·lòctones molt agressives en jardins privats i públics, juntament amb la mala gestió de les restes, també ha propiciat la invasió d'espècies en els hàbitats naturals contigus, així com una progressiva colonització del conjunt de l’entorn de l’estany.
Els treballs i la seva ubicació
L’àrea d’actuació se situa en finques públiques de la zona de llevant, nord i ponent de l’estany, dins els municipis de Banyoles i Porqueres, i a la finca coneguda com l’Hort del Castell de Porqueres. Aquestes finques, amb una superfície que abasta fins a 46 ha, estan incloses íntegrament dins l’espai natural protegit de l’estany de Banyoles, que forma part de la Xarxa Natura 2000, de l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Banyoles, i del catàleg internacional RAMSAR com a zona humida d’interès mundial.
Les principals espècies eliminades han estat la piracanta o espina de foc (Pyracantha sp.), la troana (Ligustrum sp.), la palmera excelsa (Trachycarpus fortunei), el pruner bord (Prunus cerasifera), el xuclamel japonès (Lonicera japonica) i el bambú groc (Phyllostachys aurea), entre d'altres. El procediment ha consistit en la tallada, la retirada de biomassa i la injecció o aplicació molt localitzada de productes químics a la soca de la planta. Paral·lelament, s’han eliminat alguns peus de pollancre americà (Populus deltoides), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) o plàtan (Platanus x hispanica) que estaven en perill de caiguda.
Els treballs han permès millorar la qualitat d'alguns hàbitats catalogats d’interès comunitari i presents a l’entorn de l’Estany, com els «canyissars torbosos dominats per mansega» (Cladium mariscus), els «boscos en galeria de salzes (Salix alba) i àlbers (Populus alba)» o els «alzinars» (Quercus ilex).
D’altra banda, en espais oberts de la zona del llevant i el nord de l’estany (al sector del mas Arbeig i dels Amaradors), el Consorci de l’Estany gestiona, d’ençà que es va crear al 2004, les diferents finques d’antics conreus. L’abandonament d’aquells usos, a finals dels anys 80, va propiciar l’expansió d’una planta herbàcia de flors compostes coneguda com cels estrellats, setembrines o àster pilós (en llatí, Aster pilosus). Quan aquesta planta ocupa un camp abandonat no permet que els prats naturals propis de la zona es desenvolupin de manera normal, ja que queden entapissats per l’acumulació de les restes de les seves tiges floríferes mortes. La gestió i el control d’aquesta espècie nord-americana rau a segar els prats entre 2 i 3 cops l’any, per tal que s’hi vagin afavorint les gramínies i les lleguminoses autòctones. La brigada de control d’espècies exòtiques també va dur a terme segues a principis de novembre del 2013 en alguns prats del nord de l’estany.