Notícies

Cloenda de l’Any Patxot a Sant Feliu de Guíxols

Foto : Cloenda de l’Any Patxot a Sant Feliu de Guíxols

El dissabte passat, 31 d’octubre, es va inaugurar l’exposició sobre Rafael Patxot a la seu del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Monestir) com a cloenda dels actes de l’Any Patxot, en què l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols s’han sumat amb diferents activitats a la resta d’actes que han tingut lloc a tot Catalunya. L’exposició «Rafael Patxot: mecenes, científic... l’home» arriba a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, on romandrà del 31 d’octubre de 2015 al 10 de gener de 2016.

A l’acte hi van participar representants de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans, en una taula rodona en què es va fer balanç de dos anys d’intensa activitat, que han servit per reivindicar la figura i el llegat de Rafael Patxot i donar-lo a conèixer a la ciutadania fent-ne la màxima difusió possible.

Fermí Santamaria, vicepresident de la Diputació, va destacar en la seva intervenció que: «Avui estem parlant de l’empresari, de l’humanista, del gran mecenes que va ser Rafael Patxot, però a mi m’agrada recordar també el seu passat. El seu avi Rafael Patxot i Ferrer va ser alcalde de Sant Feliu i el seu pare, el notable pianista Eusebi Patxot. És complex definir-lo amb poques paraules. Abans he dit que va ser empresari, humanista i mecenes, però també podríem parlar de l’empremta que va deixar com a industrial surer, com a astrònom i meteoròleg, com a filantrop, com a bibliòfil i com a escriptor».I va continuar dient: «Patxot va ser moltes coses a la vegada, i en tot va destacar. Potser, com ell mateix va escriure amb més de vuitanta anys, era un “català, empordanès i expatriat voluntari per amor de la consciència, del sentiment i de la personalitat humana”. Ho escrivia des de Suïssa, on es va exiliar i on va morir amb 91 anys. Ell, que va ser un gran mecenes, mai no va voler renunciar a la seva llibertat i al seu catalanisme, tot i que va haver de fugir perseguit primer pels d’una banda per la seva faceta de cristià i d’empresari, i després pels de l’altra per catalanista».

L’exposició va ser presentada pels comissaris, Jordi Soler i Manuel Castellet, que en van explicar els eixos vertebradors i el diàleg que els cinc artistes visuals —Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos— han establert amb la figura i el pensament de l’il•lustre mecenes, a qui desconeixien anteriorment, a través de l’encàrrec rebut de crear una obra inspirant-se en una de les facetes del personatge. Aquestes obres originals són el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Cada bloc és delimitat per un element carregat de simbolisme: una porta. I és que el mecenes es va fer portar a l’exili suís la porta de la seva biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, que també es pot contemplar a la mostra.

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) va ser meteoròleg, gran mecenes de la cultura catalana, científic, industrial surer, filantrop, bibliòfil i escriptor. La seva complexa i irreductible personalitat i l’enorme gestió de la fortuna personal i familiar, li van permetre instituir l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la Fundació de l’Estudi de la Masia Catalana, a més de crear diferents fundacions de suport a les classes més desafavorides, en especial a les dones. El seu arxiu meteorològic va ser destruït el 1939 i l'Estudi de la Masia Catalana, interromput. El 1936, perseguit, va haver d’exiliar-se a Suïssa, on va publicar, entre d’altres, Adéu a Catalunya. Guaitant enrere (1952).