Notícies

L’Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i el Consorci del Ter milloren els hàbitats de ribera en els paratges de l’illa i els planters de Foixà

Foto : L’Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i el Consorci del Ter milloren els h&agrave

La Diputació de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i el Consorci del Ter estan portant a terme des del passat mes de juny diversos treballs de millora del riu Ter inclosos dins la Xarxa Natura 2000, Riberes del Baix Ter. L’import que s’hi destina és d’aproximadament 20.000 €, i permet millorar els hàbitats de ribera en els paratges de l’illa i els planters del terme municipal de Foixà. Es tracta d’una finca pública d’unes 40 hectàrees de superfície, de la qual és titular l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), on hi ha diversos hàbitats d’elevat interès comunitari com ara omedes, basses permanents i basses temporànies mediterrànies.

A més, actualment aquest és un espai que gestiona el Consorci del Ter, gràcies a un conveni d’acord de custòdia de boscos fluvials amb l’ACA.

L’objectiu principal és la millora del bosc de ribera per tal d’obtenir boscos ben estructurats i consolidats, incidint en el control de la vegetació al•lòctona, així com la millora de les basses temporànies existents a fi d’alliberar-hi en un futur exemplars de tortuga d’estany (Emys orbicularis). 

Les actuacions que es duen a terme es localitzen al nord del terme municipal de Foixà, al límit amb el riu Ter, vora de la presa de Colomers. Els treballs consisteixen en tractaments químics d’espècies exòtiques, arrencada manual de plançons de flora exòtica, millora de les basses permanents i temporals per mitjà de la gestió silvícola i retirada de deixalles, runa i restes de jardineria. Es tracta d’una zona molt sensible en què no es pot fer grans intervencions, sinó que cal realitzar microactuacions en indrets concrets.

Tractament de la vegetació existent

El negundo (Acer negundo) és l’espècie invasora més estesa a la zona, i competeix amb l’om en el sotabosc de les pollancredes abandonades. També colonitza els antics cursos abandonats del Ter i impedeix que s’hi desenvolupin altres formacions de ribera més pròpies de les zones d’inundació temporal. Així mateix, s’ha detectat un clap d’ailant (Ailanthus altissima). 

Ara s’actua per reduir l’estrat arbustiu, respectant les espècies protegides i les considerades d’interès especial a l’entorn dels peus a tractar. També es respecta la regeneració de les espècies autòctones, l’àlber (Populus alba), el salze (Salix alba), el freixe (Fraxinus angustifolia) i l’alzina (Quercus ilex). Les espècies invasores, el negundo i l’ailant, es tracten amb productes químics, en concret, fitocides sistèmics aplicats mitjançant injecció. 

D’altra banda, pel que fa a la gestió silvícola, es fa una prova pilot en dues zones per comprovar els efectes de la tallada de pollancres de grans dimensions, així com per veure si a llarg termini es poden plantejar operacions de substitució progressiva de la pollancreda per bosc de ribera i quins són els aspectes que cal tenir en compte. 

Treballs complementaris

Malgrat que actualment hi ha més consciència social quant a la preservació de la qualitat dels rius, encara es troben abocaments de deixalles, runes i restes de jardineria als seus marges. Els treballs també permeten l’eliminació de deixalles, que es recullen i es porten a l’abocador autoritzat més proper. 

Les tasques finalitzaran aquesta tardor, ja que s’han hagut d’aturar pel període de nidificació de fauna i perquè hi ha un alt risc d’incendi forestal. 

Beneficis múltiples 

A llarg termini, aquests treballs de millora dels hàbitats de ribera han de permetre gestionar l’espai de forma que s’hi garanteixi la substitució progressiva de plantacions fustaneres per un bosc de ribera autòcton i ben estructurat, en què hi hagi basses temporals i permanents, que constitueixen l’hàbitat ideal per a herpetofauna fluvial, sobretot la tortuga d’estany (Emys orbicularis), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Epidalea calamita) i la reineta (Hyla meridionalis).

Inclusió en el món laboral de persones en risc d’exclusió social 

Un dels objectius prioritaris d’aquest projecte és la inclusió laboral. Tots els treballs manuals, exceptuant els tractaments químics amb fitocides, els porten a terme tres brigades en risc d’exclusió social (en total, nou persones) de la Fundació Privada Onyar – la Selva, una entitat que té per objectiu la integració social i laboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social i millorar la seva autonomia i qualitat de vida.