Notícies

L'Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i l’Associació de Naturalistes de Girona milloren hàbitats humits de la vall de Sant Daniel

Foto : L'Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i l’Associació de Naturalistes de Gi

Des del passat mes de març de 2014, l'Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Girona i l’Associació de Naturalistes de Girona han estat treballant en la millora d'hàbitats naturals humits -basses i tolls- presents a la vall de Sant Daniel (dins del terme municipal de Girona i dins l'Espai d’Interès Natural de les Gavarres). Aquesta col·laboració ha permès crear ocupació per a col·lectius en risc d'exclusió social, ja que hi han participat 5 persones provinents de la Fundació Onyar - La Selva. La realització dels treballs ha suposat una inversió, per part de l’entitat financera, de 12.163,40 €.

Els treballs han tingut lloc en dues finques de titularitat privada en què s’ha pogut establir acords de custòdia del territori amb els propietaris. La custòdia del territori és una eina que permet involucrar els propietaris, gestors i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors naturals, paisatgístics i culturals d'un indret, i que es concreta en acords voluntaris i privats.

El primer àmbit d’actuació ha estat la Torre d’en Rosés o Mas de la Torre, on s’han creat dues noves basses temporals annexes a la que ja hi havia, per deixar-les fora de la influència dels peixos que habiten la primera bassa i que acostumen a depredar els amfibis. Posteriorment s’hi han plantat 65 individus d'espècies autòctones, com el gatell (Salix atrocinerea), el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i la jonquina (Juncus inflexus), amb la finalitat de millorar l’entorn i la qualitat mediambiental, així com d’oferir refugi als amfibis.

El segon àmbit d’actuació ha estat la Font Martina i el seus voltants. S’ha recuperat l’antic viver de la Font Martina, restaurant el dipòsit associat i ajudant a preservar un dels pocs elements que roman de l’antic veïnat dels masos de Sant Miquel. Paral·lelament, s’ha reconduït l’escorrentia superficial fins a l’antic viver per dotar-lo d’un punt amb presència temporal d’aigua, amb la qual cosa s’incrementa el període d’inundació. A l’entorn s’ha fet una millora forestal que abasta 1,1 hectàrees i que contribueix a recuperar parcialment les antigues clarianes ocupades per horts; amb aquests treballs creixerà la biodiversitat dins l’àmbit forestal, disminuirà el risc d’incendi i es facilitarà l’accessibilitat a l’espai. Això s’ha dut a terme mitjançant treballs manuals, com ara desbrossar la fracció arbustiva i fer aclarida de millora de l'arbrat.

Aquestes tasques donen continuïtat a la feina de difusió i educació ambiental dels valors naturals de la vall de Sant Daniel, que l’Associació de Naturalistes de Girona porta a terme any rere any des que es va crear, l'any 1981. El projecte s’ha pogut conèixer més detalladament gràcies a tres visites guiades que s’han ofert al llarg d'aquest mes de juny a la vall de Sant Daniel: la primera es va adreçar a l’Agrupació de Defensa Forestal de Girona; la segona, a la ciutadania en general, i la tercera, a joves de 14 a 17 anys en el marc del camp de treball Inventari de Flora i Fauna dels Espais Humits i Senyalització de Senders de la Vall de Sant Daniel a Girona.


Les basses temporanis

A la vall de Sant Daniel s'hi troben hàbitats prioritaris de conservació, segons la Directiva Hàbitats, d’abast europeu, com ara els prats mediterranis rics en anuals basòfils i les basses i tolls temporanis mediterranis. En aquest espai hi ha multitud de basses i tolls d'aigua d’un innegable interès per a la biodiversitat faunística i florística. Són elements majoritàriament d’origen antròpic, creats per als usos agrícoles i per abeurar el bestiar. En general, es tracta de basses temporànies que s’omplen d’aigua de pluja a la tardor. En l'actualitat, molts estan abandonats, fet que ha propiciat que es degradin i que es dificulti la pervivència de les comunitats naturals pròpies d’aquestes zones humides.
Entre els principals valors d’aquests ambients cal destacar l’interès que tenen de cara a conservar els amfibis, ja que depenen de l'aigua per reproduir-se. En destaquen el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta (Hyla meridionalis), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lissotriton helveticus).