Notícies

Girona serà el territori cardioprotegit més gran d'Europa

Foto : Demostració del funcionament del desfibril·lador i de la columna. Al fons, s'hi pot veure la columna i la cabina que pro

Aquest dimarts 1 de febrer, Dipsalut ha presentat públicament el model de desfibril·lador que implantarà arreu de la demarcació i ha donat tots els detalls del programa “Girona, territori cardioprotegit”. Ho ha fet en una reunió informativa amb alcaldes i alcaldesses de la demarcació celebrada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. L’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona cedeix als municipis un total de 650 desfibril·ladors. Totes les poblacions podran disposar de, com a mínim, un aparell. Aquest nombre augmenta en funció del nombre d’habitants, els equipaments de risc o de vehicles de policia local, vigilants municipals o protecció civil. La ciutat de Girona és el municipi que en pot sol·licitar més, fins a 42. A partir del proper 7 de febrer, els ajuntaments poden començar a formalitzar les sol·licituds. Està previst començar a implantar els equips abans de l’estiu. Amb aquesta iniciativa, Dipsalut vol reduir la incidència de la mort sobtada. Actualment només sobreviuen dues de cada cent persones que pateixen una mort sobtada al carrer. Es calcula que la instal·lació dels desfibril·ladors d’ús públic pot fer augmentar aquest percentatge de supervivència fins al 20 o 25%.

Cada any a Catalunya perden la vida més de 3 mil persones per mort sobtada cardíaca, és a dir, després que el cor –per un problema elèctric- deixi de bombejar sang. La mort  sobtada cardíaca afecta persones de totes les edats i sexes i és imprevisible. L’única manera efectiva de superar-la és amb l’ús d’un desfibril·lador abans que transcorrin els 10 primers minuts. De fet, l’ideal és fer-ho dins els 4 primers minuts, ja que a partir d’aquest moment hi ha risc de partir danys cerebrals.

Moltes de les víctimes de mort sobtada es podrien haver salvat si se’ls hagués intervingut amb un desfibril·lador a temps. Una intervenció que, per la simplicitat de l’aparell, podria realitzar qualsevol persona. Sovint, però, no es disposa de cap d’aquests aparells a prop del lloc dels fets.

Per aquests motius, Dipsalut ha endegat el programa “Girona, territori cardioprotegit”. Suposa la implantació d’una xarxa de fins a 650 desfibril·ladors d’ús públic als municipis de la demarcació. L’objectiu és minimitzar el temps de resposta en cas d’aturada cardíaca i reduir, així, el nombre de morts sobtades.

El programa preveu la cessió de tres tipus de desfibril·ladors: fixes, mòbils i lliures. Els fixes (uns 500) estaran protegits dins de cabines. Se situaran a places, carrers, façanes d’equipaments... Estaran connectats al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), de manera que quan algú l’agafi, s’enviarà automàticament un avís al SEM per tal que pugui enviar immediatament un equip al lloc dels fets. El segon tipus són els desfibril·ladors mòbils o portables (uns 100). Es distribuiran entre els serveis de primera intervenció com ara la policia local, vigilants municipals o protecció civil. Finalment, hi haurà desfibril·ladors lliures (uns 50). Serviran per donar cobertura a necessitats puntuals com ara actes esportius o culturals que congreguin cert nombre de persones o per reforçar zones en funció de les activitats de temporada (per exemple, cedir-los a municipis costaners a l’estiu i portar-los a les pistes d’esquí a l’hivern). Tots els municipis que ho sol·licitin podran disposar de, com a mínim, un aparell. Se’n cediran més segons criteris objectius com ara el nombre d’habitants, les instal·lacions de risc o els vehicles de serveis de primera intervenció. Els ajuntaments podran començar a sol·licitar-los a Dipsalut a partir del 7 de febrer i es preveu que es comencin a implantar abans de l’estiu.

Paral·lelament a la implantació dels desfibril·ladors, Dipsalut facilitarà formació sobre la utilització idònia dels desfibril·ladors i endegarà accions arreu de la demarcació per donar a conèixer l’existència d’aquests aparells.

A banda de cedir gratuïtament els desfibril·ladors i instal·lar-los, Dipsalut es responsabilitza de la seva gestió integral. S’encarrega, doncs, del control, la vigilància, la informació i el manteniment de la xarxa de desfibril·ladors. El manteniment inclourà: revisions anuals, neteja interior i exterior de la cabina, resolució de les incidències, la substitució de desfibril·ladors utilitzats o avariats i el canvi de bateries i dels elèctrodes sempre que calgui.

Els desfibril·lador escollit (el PowerHeart AED G3 Plus, model 9300- Automàtic) és un aparell d’ús ben senzill. Dóna les instruccions d’ús tant bon punt se n’obre la tapa. Una locució va explicant els passos a seguir. L’aparell porta un ordinador incorporat que detecta si hi ha ritme cardíac i, per tant, si cal donar la descàrrega. Mai desfibril·la en cas de no ser necessari, és a dir, no hi ha possibilitat d’error. En tractar-se d’un desfibril·lador automàtic, qualsevol persona sense formació mèdica podria fer-lo servir exitosament. No cal realitzar cap acció per tal de permetre la descàrrega, ni tan sols prémer un botó. A més, el model de desfibril·lador presentat per l’empresa guanyadora del concurs públic (MC Infortecnica) duu els elèctrodes preconnectats per tal que només calgui desenganxar-los i col·locar-los al tòrax de la persona afectada. No cal preocupar-se de la polarització elèctrica, és a dir, es poden col·locar indistintament a la dreta o a l’esquerra del tors.

Els desfibril·ladors fixes van dins una cabina que els protegeix. En el moment en què se n’extreu l’aparell, alerta automàticament el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). A més, compta amb un botó per comunicar-se telefònicament amb el SEM i una connexió a Internet que facilitarà el control i manteniment de l’aparell. Per tal de dissuadir d’actes vandàlics, la cabina també porta una càmera incorporada que, quan s’obre, fa diverses fotografies. Aquestes imatges s’envien per SMS o e-mail als serveis de vigilància que l’ajuntament estableixi.

La cabina forma part d’una columna que conté les instruccions d’ús del desfibril·lador i els passos de la cadena de supervivència (davant d’una aturada cardíaca cal avaluar l’estat de consciència de l’afectat, trucar al telèfon d’emergències 112, córrer a buscar un desfibril·lador, actuar i esperar els serveis d’emergències).

La Fundació Brugada i la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona faran el seguiment científic del Programa “Girona, territori cardioprotegit”. Es recolliran totes les dades (quantes vegades s’utilitzen els desfibril·ladors, quins s’han fet servir més, el nivell d’èxit, el perfil de les víctimes...). D’aquesta manera es podrà observar en quina mesura la implantació de desfibril·ladors als espais públics millora la supervivència dels afectats per aturada cardíaca.

Per aquest programa, Dipsalut compta amb la col·laboració de la Fundació Brugada, la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya.

 

Més informació: