Notícies

La Fira de la Cervesa Artesana de Vidreres acull la presentació del nou número de la Revista de Girona

Foto : Foto: Eddy Kelele

Dissabte al matí es va presentar a Vidreres, dins el marc de la Fira de la cervesa Artesana, el nou número de la Revista de Girona, encapçalada per un dossier en què justament es dóna a conèixer, entre altres aspectes, les més de trenta cerveses que s'elaboren a les comarques gironines. 

L'acte va comptar amb la participació de Francesc Baltrons, regidor de l'Ajuntament de Vidreres; de Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona; i d'Albert Vilar, coordinador del dossier. 

El dossier. L'historiador i periodista Albert Vilar ha coordinat un extens dossier amb el qual es vol donar a conèixer les més de 30 cerveses elaborades a les comarques gironines, tant les que es fan actualment com d’altres que, malgrat el poc temps que fa que van néixer, ja han desaparegut. Vilà, juntament amb el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, Ramon Buxó, el periodista Salvador Garcia-Arbós, l'escriptor i periodista Josep Pastells i la dietista Anna Iglesias fan un repàs a la història de la cervesa gironina, en descriuen els components, n'expliquen les variants, el consum, les tradicions que l'envolten i presenten alguns dels personatges més coneguts en aquest camp, com Josep Borrell, president del Gremi d'Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan). 

Moska, Atlètica, Poch's, Minera, Rufa, Popaire, Pedrablanca, Lybica... són algunes de les més de 30 cerveses que des de fa una dotzena d'anys s'elaboren a la demarcació de Girona. La majoria són artesanals, i es preparen a microcerveseries pròpies. 

Altres temes. El darrer número de la Revista de Girona inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaca l’entrevista a Pere Codina i Pere Garcia, els quals parlen sobre la història del Teatre Municipal de Girona; i diversos articles: el dedicat a Eduardo Masferré, un ganxó, pare de la fotografia filipina, signat per Joan Barberà; un altre sobre la darrera sentència de mort a Girona l'any 1945, escrit per J. Víctor Gay; i el dedicat a la repressió franquista a les comarques gironines, escrit per Esther Llorenç i Aïda Lorenzo. 

Aquest número també inclou un reportatge dedicat als inicis de l'obra cultural de “la Caixa”, un altre de fotogràfic, el protagonista del qual és l'Associació de Naturalistes de Girona, i un retrat de grup sobre la trobada gegantera que va tenir lloc a Lladó el passat mes de juliol, coincidint amb la festa major, per la Mare de Déu del Carme. 

A banda d’això, també hi apareixen dues biografies que recorden Josep M. Condom i Sergi Pasarín; diversos articles sobre art, centrats en l'escultor Miquel Blay i en l'artista contemporani Albert Sala, i un clàssic revisat sobre Laureà Dalmau.