La Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” han eliminat el poblament de plomall de la Pampa del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà en la darrera actuació en el punt que faltava i que comprenia una superfície d’unes 360 ha. Els treballs, realitzats entre els mesos d’abril i juliol, han tingut lloc al paratge de l’Illa Gran, al límit de la reserva integral dels Estanys (TM de Castelló d’Empúries). Aquesta població, amb més de 1.000 individus naturalitzats, a banda de peus presents en enjardinaments dins l’àmbit, constituïa un focus de dispersió de l'espècie invasora en ambients naturals de gran interès, que calia protegir.
L’eliminació del plomall de la Pampa ¿també conegut com a gineri¿ per part de la Diputació i l’Obra Social “la Caixa” es va iniciar ja fa dos anys amb una primera actuació de control dins de la reserva integral dels Estanys (Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), que va obtenir uns resultats excel·lents. Les intervencions van consistir en diversos assajos que es van fer aquell mateix any per al control d’espècies de flora exòtica invasora considerades prioritàries a la demarcació de Girona. Aquests treballs, realitzats també per l'associació Galanthus, van permetre actuar en 5 de les 10 espècies invasores considerades més problemàtiques a l'Estat espanyol, entre les quals, el plomall de la Pampa, i se'n va desenvolupar un protocol d'eliminació.
L'èxit dels assajos i aplicacions precedents han permès aquest 2014 abordar grans zones ocupades per l'espècie invasora dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Els treballs s'han centrat en l'eliminació de poblaments de plomall de la Pampa situats al paratge de l’Illa Gran i la Rubina, entre les urbanitzacions de Santa Margarida i Empuriabrava. En aquest sector hi havia poblaments naturalitzats que ocupaven hàbitats de canyissars i jonqueres litorals. S’han tractat tots els exemplars detectats en un àmbit de 360 ha, i s’ha donat continuïtat a la superfície ja intervinguda durant els anys 2012 i 2013. Així mateix, s'ha aprofitat per repassar algun rebrot que havia sobreviscut a les actuacions anteriors.
El sector intervingut enguany ja va ser objecte d’algunes accions d'eliminació del gineri per part de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries durant l’any 2010, mitjançant l’arrencada mecanitzada. El pas del temps va fer palès que l’arrencada mecanitzada, amb la consegüent alteració del sòl, afavoria un gran regenerat de nous plançons. El projecte actual ha permès resoldre la problemàtica generada en aquell moment, amb aplicacions localitzades d’herbicides.
La metodologia
Els individus de grans dimensions s'han desbrossat mitjançant desbrossadores, per tal de facilitar el tractament posterior del seu rebrot. Seguidament, dos mesos més tard, s'ha procedit a fer el tractament químic sobre les fulles tendres que han rebrotat. Tots els tractaments químics els ha realitzat personal especialitzat i acreditat, el qual ha tingut molta cura a l'hora de prevenir qualsevol tipus de risc que pugui afectar les persones i el medi natural.
Per altra banda, el tractament de peus de petites dimensions s'ha realitzat mitjançant arrencades d'arrel amb l'ajuda d'eines manuals i ha afectat una superfície de 0,81 ha, que prèviament s’havia tractat d’una manera mecanitzada.
A la vegada, s'ha aprofitat per retirar una part d'un nucli d'ungla de gat (Carpobrotus edulis) al sector de la Rubina, una altra espècie invasora molt agressiva i present al nostre litoral.
La totalitat dels treballs s'ha executat amb mitjans manuals i amb una major participació dels col·lectius en risc d’exclusió social. Concretament, tres persones de la Fundació Privada ALTEM ¿entitat que vetlla per la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual¿ han estat les encarregades de desbrossar i eliminar els plomalls.
El plomall de la Pampa (Cortaderia selloana) és una planta invasora originària d'Amèrica del Sud, que acostuma a ocupar espais oberts, amb una clara preferència per les zones d’aiguamolls. També és present a talussos de carreteres i parcel·les urbanes sense desenvolupar, on competeix amb la flora autòctona de l'hàbitat que ocupa; per tant, és especialment problemàtica quan es localitza en espais amb un alt interès de conservació.
