La Diputació de Girona i l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga han presentat avui l'estudi L'eix Girona-Perpinyà. Economia, població i infraestructures al node de connexió amb Europa. L'informe i les seves conclusions proposen una sèrie d'actuacions en matèria d'infraestructures i logística que afecten l'eix Girona-Perpinyà i reclama la finalització de l'alta velocitat en el tram Perpinyà – Montpeller.
L'estudi l'ha elaborat l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, que treballa des de fa temps per la cooperació econòmica en el marc de l'Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM).
Entre les acciones més necessàries per continuar avançant en els reptes europeus, defensa la construcció de la línia d'alta velocitat Perpinyà-Montpeller-Nimes, la doble via per a mercaderies amb ample de la Unió Internacional de Ferrocarrils per a tot el corredor mediterrani o el desdoblament de la Nacional II. L'informe no reclama només accions en matèria de comunicacions, sinó que proposa també la coordinació d'un front portuari únic a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, l’EURAM, liderat per Barcelona (com a capital del sud d'Europa que de facto és) i amb activitat auxiliar per Portvendres i Palamós; i l'impuls d’un clima de realitat transfronterera o el trasllat de la cooperació en matèria turística a l’empresa privada amb paquets integrats.
La presentació de l'informe ha anat a càrrec de Miquel Noguer, vicepresident primer de la Diputació de Girona i diputat de Règim Econòmic i Noves Tecnologies; Antoni Serra Ramoneda, president de l’Institut Ignasi Villalonga, i Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga. Les conclusions les han exposat Lluís Català, consultor i professor de la Universitat d'Alacant, i Pau Caparrós, director de l’Institut Ignasi Villalonga.
L'acte ha finalitzat amb una taula rodona sobre infraestructures i territori a l'eix Girona-Perpinyà, formada per Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Josep Anguera, delegat del rector per a les relacions transfrontereres de la Universitat de Girona; Gilles Planas, director d’estudis de l’Agència d’Urbanisme Catalana (Catalunya del Nord), i Carles Rua, responsable de projectes estratègics i d’innovació del Port de Barcelona.
