Les seus institucionals

La Diputació de Girona disposa d'un patrimoni important. Les característiques pròpies de la institució i la seva evolució han fet que anessin sorgint noves competències i que aquestes s'hagin domiciliat a diferents llocs de Girona o de les comarques gironines.

Amb tot, tothom identifica la institució amb la seva seu central, que acull els òrgans fonamentals per al seu funcionament i on es reuneix el Ple de la corporació i les instàncies de govern. Es tracta dels edificis del Palau de la Diputació i Can Forn, a la pujada de Sant Martí, núm. 4-5, de Girona.

Al llarg de la seva història, la Diputació de Girona ha ocupat tres edificis diferents: la casa del cap superior polític (a la plaça del Vi), Can Forn i el casal que havia estat el convent del Carme, a la pujada de Sant Martí, que avui es coneix amb el nom de Palau.

La primera seu, a la plaça del Vi, malgrat la seva importància com a precedent, només s'ocupa durant uns mesos quan neix la institució.

A finals de 1987 la Presidència de la Diputació i la major part dels serveis centrals es traslladen a l'edifici de Can Forn, situat a la banda dreta de la pujada de Sant Martí, davant per davant de l'altra seu.

Can Forn data de finals del segle XVI i consta de dos cossos afegits, amb un pati interior i amb elements que el doten de valor, com l'escala, la balustrada i l'enteixinat de fusta. Les cinc finestres del primer pis o planta noble són particularment interessants, especialment la finestra cantonera, partida per una columna amb arestes angulars que s'ha convertit en un dels símbols visuals identificadors de la institució.

La denominació Can Forn prové del fet que el notari Ramon Forn i Bellet hi va residir des del 1899 fins al 1920, el qual hi tenia la notaria. Era un indret de Girona molt concorregut.

Quant als orígens del Palau de la Diputació, ubicat a l'edifici que havia estat el convent del Carme, aquests es remunten a finals del segle XVII. L'edifici va acollir la residència de la comunitat religiosa dels carmelites calçats fins al 1822.

Després l'immoble va quedar desocupat fins que la Diputació de Girona i el Govern Civil el van cohabitar. Aquesta cohabitació, amb els seus alts i baixos, va durar fins l'any 1944, quan la Diputació va cedir a l'Estat uns terrenys a la cantonada entre la Gran Via i el carrer Cristòfol Grober per ubicar-hi el Govern Civil.

La construcció de la nova seu del Govern Civil va durar bastant temps i el nou edifici no es va inaugurar fins al juny de 1958. A partir d'aquesta data, la Diputació va poder gaudir de l'edifici del Palau en exclusiva.