Història

La Diputació i el compromís amb el primer catalanisme polític (1909-1923)

Coincidint amb la decadència colonial espanyola, a Catalunya es produeix un ressorgiment de la llengua, la cultura i la identitat nacional, que té multitud d’expressions polítiques, artístiques, literàries, arquitectòniques i intel·lectuals. Fruit d’això, i com a institució propera al sentiment social, la Diputació pren decisions i adopta polítiques en aquesta direcció. Així, l’any 1909 l’ens fa una proposta en defensa de la llengua catalana i de l’autonomia administrativa del Principat. Un any més tard col·loca la senyera al balcó de la seva seu, i el 1911 acorda participar en la redacció de les bases de la que posteriorment esdevindrà Mancomunitat de Catalunya. El 1915 la corporació s’adhereix a la Diada de la Llengua Catalana.

Del 1918 al 1922, a través de la Mancomunitat de Catalunya, es creen les biblioteques d’Olot i Figueres, i el 1920 la Diputació transfereix a la Mancomunitat els serveis de Cultura, Instrucció i Beneficència. El 1921, entre els membres de la corporació, hi ha un jove periodista i escriptor de prometedora carrera: Josep Pla, que és escollit diputat pel districte de la Bisbal d’Empordà. Aquest període s’estronca bruscament per la irrupció de la dictadura de Primo de Rivera.