| 20/05/2013 |
Montagut i Oix, la nova monografia dels «Quaderns de la Revista de Girona»
 :3
|
Montagut i Oix, la nova monografia dels «Quaderns de la Revista de Girona»
 Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El passat dissabte 18 de maig al Casal Cultural i Esportiu de Montagut, va tenir lloc la presentació d’una nova monografia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», dedicada a aquest poble, l’autor de la qual és Josep Vilar.
Montagut és el número 164 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», que edita la Diputació conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. Al llarg dels més de cent cinquanta números publicats, la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i la història de les terres gironines a través de les seves dues línies de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d’abast general).
Amb el llibre Montagut, Josep Vilar ha anat resseguint els trets que identifiquen aquesta població, i s’ha aturat a analitzar aspectes com són la seva història, l’entorn natural, la indústria, les tradicions populars, les llegendes, el patrimoni arquitectònic i la cultura.
La presentació del llibre va anar a càrrec de de Xavier Soy, vicepresident segon i president de la Comissió de Cooperació Local, Cultural i d'Acció Social de la Diputació de Girona; d'Antoni Tremosa, director de l'Àrea de Negoci de la Garrotxa i Pla de l'Estany, de “la Caixa”; de Mònica Boix, alcaldessa de Montagut i Oix; de Joan Domènech, director de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»; de Josep Vilar, enginyer tècnic i autor del llibre, i de Xavier Valeri, periodista i escriptor.
El llibre
Aquesta monografia té l'objectiu de resumir els principals esdeveniments i fets històrics que han vertebrat l'extens municipi de Montagut i Oix, situat al nord de la comarca de la Garrotxa. És l'únic municipi de la comarca que limita amb la frontera francesa, i amb 93,7 km2 és el més extens i un dels més grans de les comarques gironines.
La monografia és el resultat de conjugar els fets històrics més remarcables i d'altres més socials amb aportacions inèdites extretes dels arxius històrics, parroquials i privats, de l'Arxiu Municipal i també del recull de la memòria ral, preservada per la gent de més edat.
L’autor
Josep Vilar va néixer el 1961 a Argelaguer. És enginyer tècnic. Viu a Montagut des del 1985. Ha col·laborat en nombrosos escrits de temàtica històrica i etnològica relacionats amb l'Alta Garrotxa, i en la revista del Centre Excursionista d'Olot. És cofundador i primer director de la revista El Brull, de Montagut i Oix, col·laborador de la revista L'Argelaga, d'Argelaguer, i de la publicació intercomarcal Les Garrotxes. El 2009 va publicar la monografia d'Argelaguer, d'aquesta mateixa col·lecció.
Text de la notícia en format HTML
<p>El passat dissabte 18 de maig al Casal Cultural i Esportiu de Montagut, va tenir lloc la presentació d’una nova monografia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», dedicada a aquest poble, l’autor de la qual és Josep Vilar.<br /><br /><em>Montagut</em> és el número 164 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», que edita la Diputació conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. Al llarg dels més de cent cinquanta números publicats, la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i la història de les terres gironines a través de les seves dues línies de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d’abast general).<br /><br />Amb el llibre <em>Montagut</em>, Josep Vilar ha anat resseguint els trets que identifiquen aquesta població, i s’ha aturat a analitzar aspectes com són la seva història, l’entorn natural, la indústria, les tradicions populars, les llegendes, el patrimoni arquitectònic i la cultura.<br /><br /><strong>La presentació del llibre</strong> va anar a càrrec de de Xavier Soy, vicepresident segon i president de la Comissió de Cooperació Local, Cultural i d'Acció Social de la Diputació de Girona; d'Antoni Tremosa, director de l'Àrea de Negoci de la Garrotxa i Pla de l'Estany, de “la Caixa”; de Mònica Boix, alcaldessa de Montagut i Oix; de Joan Domènech, director de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»; de Josep Vilar, enginyer tècnic i autor del llibre, i de Xavier Valeri, periodista i escriptor.<br /><br /> <br /><strong>El llibre</strong></p>
<p>Aquesta monografia té l'objectiu de resumir els principals esdeveniments i fets històrics que han vertebrat l'extens municipi de Montagut i Oix, situat al nord de la comarca de la Garrotxa. És l'únic municipi de la comarca que limita amb la frontera francesa, i amb 93,7 km2 és el més extens i un dels més grans de les comarques gironines.<br /><br />La monografia és el resultat de conjugar els fets històrics més remarcables i d'altres més socials amb aportacions inèdites extretes dels arxius històrics, parroquials i privats, de l'Arxiu Municipal i també del recull de la memòria ral, preservada per la gent de més edat.<br /> <br /><br /><strong>L’autor</strong><br /><br />Josep Vilar va néixer el 1961 a Argelaguer. És enginyer tècnic. Viu a Montagut des del 1985. Ha col·laborat en nombrosos escrits de temàtica històrica i etnològica relacionats amb l'Alta Garrotxa, i en la revista del Centre Excursionista d'Olot. És cofundador i primer director de la revista<em> El Brull</em>, de Montagut i Oix, col·laborador de la revista<em> L'Argelaga</em>, d'Argelaguer, i de la publicació intercomarcal Les Garrotxes. El 2009 va publicar la monografia d'Argelaguer, d'aquesta mateixa col·lecció.</p>
|
| 20/05/2013 |
El Mercat Municipal de Palafrugell acull la presentació del dotzè número de la revista<em> Milfulls</em>
:3
|
El Mercat Municipal de Palafrugell acull la presentació del dotzè número de la revista<em> Milfulls</em>
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El passat dissabte el mercat municipal de Palafrugell va acollir la presentació del dotzè número de la revista Milfulls. Milfulls és una revista produïda per l'Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació, que té com a objectiu principal potenciar els mercats municipals gironins i promoure els productes de proximitat. La revista té seccions dedicades a la salut (a través de Dipsalut) i el vins (mitjançant el Patronat de Turisme Costa Brava Girona). En aquest darrer número Milfulls s'adapta a la realitat econòmica i social que ens envolta i aposta per afegir-hi dos elements característics: la carmanyola i la tapa.
La revista va estar presentada per Ramon Soler, diputat de Promoció Econòmica; Juli Fernández, alcalde de Palafrugell, i Albert Gómez, regidor de Promoció Econòmica. L'acte va finalitzar amb un tast de producte de proximitat (peix) i amb els vins de la Ruta del Vi DO Empordà.
La presentació de la revista va coincidir amb la celebració de les Festes de Primavera de Palafrugell.
Visita el web
Text de la notícia en format HTML
<p>El passat dissabte el mercat municipal de Palafrugell va acollir la presentació del dotzè número de la revista <em>Milfulls. Milfulls</em> és una revista produïda per l'Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació, que té com a objectiu principal potenciar els mercats municipals gironins i promoure els productes de proximitat. La revista té seccions dedicades a la salut (a través de Dipsalut) i el vins (mitjançant el Patronat de Turisme Costa Brava Girona). En aquest darrer número <em>Milfulls</em> s'adapta a la realitat econòmica i social que ens envolta i aposta per afegir-hi dos elements característics: la carmanyola i la tapa.<br /><br />La revista va estar presentada per Ramon Soler, diputat de Promoció Econòmica; Juli Fernández, alcalde de Palafrugell, i Albert Gómez, regidor de Promoció Econòmica. L'acte va finalitzar amb un tast de producte de proximitat (peix) i amb els vins de la Ruta del Vi DO Empordà.<br /><br />La presentació de la revista va coincidir amb la celebració de les Festes de Primavera de Palafrugell.</p>
<p> </p>
<p><a href="../milfulls" target="_blank">Visita el web</a></p>
|
| 17/05/2013 |
Aquest cap de setmana, al Pati Cultural, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, l’Aula de Música Antiga i l’Orquestra de Girona
:3
|
Aquest cap de setmana, al Pati Cultural, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, l’Aula de Música Antiga i l’Orquestra de Girona
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest cap de setmana tindran lloc els tres últims concerts d’enguany del Pati Cultural, el petit festival de música que cada any organitzen conjuntament la Diputació de Girona i el Conservatori de Música Isaac Albéniz, organisme autònom de la corporació.
Avui divendres, 17 de maig, a les 17 h
Orquestra de Cambra de l’Empordà
Fundada l’any 1989 a Figueres i dirigida per Carles Coll, l’Orquestra compta amb el suport de diverses institucions i patrocinis. En el seu repertori, que fa un recorregut des de la música barroca fins a la contemporània, presta una atenció especial a les obres de compositors catalans. Ha gravat catorze discs compactes, i ha realitzat enregistraments per a Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i TV3. D’ençà de la seva presentació, ha actuat als principals festivals de música, i ha dut a terme diverses gires que l’han portat a actuar a quaranta-quatre països dels cinc continents. L’Orquestra ha actuat a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on va ser nomenada Membre d’Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. Cal destacar que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va atorgar el 1992 el Premi Nacional de Música en la modalitat d’intèrpret de música clàssica.
Programació: Divertiment en fa, de W. A. Mozart; La conqueridora, de C. Casademont; Assaig d’embolics, d’A. Cotó; L’instrumentista, de R. Brasil; El domador, de J. Blanch i Reynalt; Madrigal sobre un tema popular, de X. Montsalvatge, i Catalanitat, de V. Miserachs.
Dissabte, 18 de maig, a les 19 h
Aula de Música Antiga del Conservatori
Aquesta formació musical va néixer l’any 2007 amb l’objectiu de donar als estudiants l’oportunitat d’entrar en contacte amb els “instruments originals”, perfeccionar-se en la interpretació del repertori antic i adquirir uns coneixements teòrics bàsics entorn d’aquesta pràctica.
Amb la creació de l’Aula de Música Antiga, el Conservatori ha creat un espai únic en aquesta àrea. I és que al nostre país no hi ha gaire tradició en aquest terreny, a diferència del nord d’Europa. És per això que compta amb alumnes d’arreu de l’Estat espanyol i de França.
Programa: Concert en sol major, “Alla rustica”, i “Concerto ripieno” en do major, d’A. Vivaldi; una peça d’Aracangelo Corelli, i Sonata núm. 3 en do major per a cordes i temes d’òpera de Gioacchino Rossini.
Direcció musical i concertino: Vladimir Kunça
Diumenge, 19 de maig, a les 19 h
Orquestra de Girona
L’Orquestra de Girona (OdG), amb poc més de 15 anys de trajectòria ferma i compromesa amb la música clàssica, ofereix Records d’Itàlia!, un selecte programa d’obres d’autors italians imprescindibles per gaudir i impregnar-se de bona música.
Programa: Sonata X, de Henry Purcell (1659-1695); Concert per a quatre violoncels, de Michel Corrette (1707-1795); Sonata VII, d’Arcangelo Corelli (1653-1713); Sonata IX, d’Arcangelo Corelli (1653-1713); Sonata settima, de Johannes Rosenmüller (1619-1684); Sonata prima, de Dario Castello (c. 1590 - c. 1630); Cantata “O dell'anima mia”, d’Antonio Cesti (1623-1669); Mille Regretz, de Josquin des Prez (1440-1521); Margot labourez les vignes, de Jacques Arcadelt (1514-1557); "Les folies d’Espagne" , de Marin Marais (1656-1728); “Les folies d’Espagne,” de Michel Corrette (1707-1795), i Cantata “Diane et Actéon”, de J. P. Rameau (1683-1764).
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest cap de setmana tindran lloc els tres últims concerts d’enguany del Pati Cultural, el petit festival de música que cada any organitzen conjuntament la Diputació de Girona i el Conservatori de Música Isaac Albéniz, organisme autònom de la corporació. <br /><br />Avui divendres, 17 de maig, a les 17 h<br /><strong>Orquestra de Cambra de l’Empordà</strong><br /><br />Fundada l’any 1989 a Figueres i dirigida per Carles Coll, l’Orquestra compta amb el suport de diverses institucions i patrocinis. En el seu repertori, que fa un recorregut des de la música barroca fins a la contemporània, presta una atenció especial a les obres de compositors catalans. Ha gravat catorze discs compactes, i ha realitzat enregistraments per a Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i TV3. D’ençà de la seva presentació, ha actuat als principals festivals de música, i ha dut a terme diverses gires que l’han portat a actuar a quaranta-quatre països dels cinc continents. L’Orquestra ha actuat a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on va ser nomenada Membre d’Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. Cal destacar que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va atorgar el 1992 el Premi Nacional de Música en la modalitat d’intèrpret de música clàssica. <br /><br /><span style="text-decoration: underline;">Programació</span>: <em>Divertiment en fa</em>, de W. A. Mozart;<em> La conqueridora</em>, de C. Casademont; <em>Assaig d’embolic</em>s, d’A. Cotó; <em>L’instrumentista</em>, de R. Brasil; <em>El domador</em>, de J. Blanch i Reynalt; <em>Madrigal sobre un tema popular</em>, de X. Montsalvatge, i <em>Catalanitat</em>, de V. Miserachs. <br /><br />Dissabte, 18 de maig, a les 19 h<br /><strong>Aula de Música Antiga del Conservatori</strong><br /><br />Aquesta formació musical va néixer l’any 2007 amb l’objectiu de donar als estudiants l’oportunitat d’entrar en contacte amb els “instruments originals”, perfeccionar-se en la interpretació del repertori antic i adquirir uns coneixements teòrics bàsics entorn d’aquesta pràctica.<br /><br />Amb la creació de l’Aula de Música Antiga, el Conservatori ha creat un espai únic en aquesta àrea. I és que al nostre país no hi ha gaire tradició en aquest terreny, a diferència del nord d’Europa. És per això que compta amb alumnes d’arreu de l’Estat espanyol i de França. <br /><br /><span style="text-decoration: underline;">Programa: </span><em>Concert en sol major</em>, “Alla rustica”, i “Concerto ripieno” <em>en do major</em>, d’A. Vivaldi; una peça d’Aracangelo Corelli, i <em>Sonata núm. 3 en do major</em> per a cordes i temes d’òpera de Gioacchino Rossini.<br />Direcció musical i concertino: Vladimir Kunça<br /><br /><br />Diumenge, 19 de maig, a les 19 h<br /><strong>Orquestra de Girona</strong><br /><br />L’Orquestra de Girona (OdG), amb poc més de 15 anys de trajectòria ferma i compromesa amb la música clàssica, ofereix Records d’Itàlia!, un selecte programa d’obres d’autors italians imprescindibles per gaudir i impregnar-se de bona música.<br /><br /><span style="text-decoration: underline;">Programa</span>: <em>Sonata X</em>, de Henry Purcell (1659-1695);<em> Concert per a quatre violoncels</em>, de Michel Corrette (1707-1795);<em> Sonata VII</em>, d’Arcangelo Corelli (1653-1713); <em>Sonata IX</em>, d’Arcangelo Corelli (1653-1713);<em> Sonata settima,</em> de Johannes Rosenmüller (1619-1684); <em>Sonata prima</em>, de Dario Castello (c. 1590 - c. 1630); <em>Cantata</em> “O dell'anima mia”, d’Antonio Cesti (1623-1669); <em>Mille Regretz</em>, de Josquin des Prez (1440-1521);<em> Margot labourez les vignes</em>, de Jacques Arcadelt (1514-1557); "Les folies d’Espagne" , de Marin Marais (1656-1728); “Les folies d’Espagne,” de Michel Corrette (1707-1795), i<em> Cantat</em>a “Diane et Actéon”, de J. P. Rameau (1683-1764).</p>
|
| 17/05/2013 |
300 ciclistes de més de 15 nacionalitats participaran en la quarta edició de la Transpyr
:1
|
300 ciclistes de més de 15 nacionalitats participaran en la quarta edició de la Transpyr
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
La Ciutadella de Roses va acollir ahir la presentació de la quarta edició de Transpyr 2013, la cursa cicloturística que té el repte de creuar els Pirineus en bicicleta tot terreny, des de Roses fins a Sant Sebastià, en 8 etapes, entre el 6 i el 13 de juliol.
L'acte de presentació va anar a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i va comptar amb la presència del president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut; el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; el representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols; el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Xavier Sanllehí; l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, i el delegat de la Federació Catalana de Ciclisme, Francesc Moradell, entre d’altres.
La Diputació de Girona, a través del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i en representació de la marca “Pirineus”, dóna suport a l’organització d’aquest esdeveniment, que posa en valor les activitats esportives que contribueixen a dinamitzar econòmicament i turísticament tots els municipis per on transcorre aquesta prova, i també contribueix a projectar internacionalment els Pirineus catalans. Joan Giraut va apuntar durant la presentació que aquesta cursa “ajuda a projectar racons de casa nostra i a posar en valor els atractius únics del Pirineu”.
Donen suport a la Transpyr 2013 tots els socis de la marca “Pirineus” de Catalunya, integrada per l’Agència Catalana de Turisme, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, el Consell General d’Aran i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, tenint en compte que aquesta cursa cicloturística representa una bona ocasió per posicionar la marca i donar-la a conèixer als amants de les activitats a la natura, en general, i a la bicicleta de muntanya en particular.
Transpyr 2013
A l'edició d'enguany de la Transpyr s’han registrat 300 inscrits, el que confirma un augment considerable de participants en relació amb edicions anteriors, i es confirma el caràcter internacional de la cursa, amb ciclistes de 15 nacionalitats diferents.
Una de les novetats que presenta l'actual edició és la celebració, paral·lelament a la prova, de la Transpyr Road, la versió en bicicleta de carretera. Es tracta de la modalitat cicloturística de la Transpyr, que amb el mateix calendari i idèntics punts de sortida i d’arribada de les etapes, recorrerà un original itinerari que discorre per carreteres locals i pistes asfaltades, per ports del vessant sud dels Pirineus poc coneguts i per alguns dels cims més clàssics.
Text de la notícia en format HTML
<p>La Ciutadella de Roses va acollir ahir la presentació de la quarta edició de Transpyr 2013, la cursa cicloturística que té el repte de creuar els Pirineus en bicicleta tot terreny, des de Roses fins a Sant Sebastià, en 8 etapes, entre el 6 i el 13 de juliol.<br /><br />L'acte de presentació va anar a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i va comptar amb la presència del president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut; el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; el representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols; el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Xavier Sanllehí; l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, i el delegat de la Federació Catalana de Ciclisme, Francesc Moradell, entre d’altres. <br /><br />La Diputació de Girona, a través del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i en representació de la marca “Pirineus”, dóna suport a l’organització d’aquest esdeveniment, que posa en valor les activitats esportives que contribueixen a dinamitzar econòmicament i turísticament tots els municipis per on transcorre aquesta prova, i també contribueix a projectar internacionalment els Pirineus catalans. Joan Giraut va apuntar durant la presentació que aquesta cursa “ajuda a projectar racons de casa nostra i a posar en valor els atractius únics del Pirineu”.<br /><br />Donen suport a la Transpyr 2013 tots els socis de la marca “Pirineus” de Catalunya, integrada per l’Agència Catalana de Turisme, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, el Consell General d’Aran i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, tenint en compte que aquesta cursa cicloturística representa una bona ocasió per posicionar la marca i donar-la a conèixer als amants de les activitats a la natura, en general, i a la bicicleta de muntanya en particular.<br /><br /><strong>Transpyr 2013</strong><br /><br />A l'edició d'enguany de la Transpyr s’han registrat 300 inscrits, el que confirma un augment considerable de participants en relació amb edicions anteriors, i es confirma el caràcter internacional de la cursa, amb ciclistes de 15 nacionalitats diferents. <br /><br />Una de les novetats que presenta l'actual edició és la celebració, paral·lelament a la prova, de la Transpyr Road, la versió en bicicleta de carretera. Es tracta de la modalitat cicloturística de la Transpyr, que amb el mateix calendari i idèntics punts de sortida i d’arribada de les etapes, recorrerà un original itinerari que discorre per carreteres locals i pistes asfaltades, per ports del vessant sud dels Pirineus poc coneguts i per alguns dels cims més clàssics.</p>
|
| 15/05/2013 |
Demà l'Orquestra de Cambra de l'Empordà
:1
|
Demà l'Orquestra de Cambra de l'Empordà
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Concert n. 3001
Fundada l’any 1989 a Figueres i dirigida per Carles Coll, l’Orquestra compta amb el suport de diverses institucions i patrocinis. En el seu repertori, que fa un recorregut des de la música barroca fins a la contemporània, presta una atenció especial a les obres de compositors catalans. Ha gravat catorze discs compactes, i ha realitzat enregistraments per a Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i TV3. D’ençà de la seva presentació, ha actuat als principals festivals de música, i ha dut a terme diverses gires que l’han portat a actuar a quaranta-quatre països dels cinc continents. L’Orquestra ha actuat a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on va ser nomenada Membre d’Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. Cal destacar que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va atorgar el 1992 el Premi Nacional de Música en la modalitat d’intèrpret de música clàssica. L'Orquestra de Cambra de l'Empordà oferirà, en el marc del Pati, el concert n. 3001.
Programa: Divertiment en fa, de W. A. Mozart; La conqueridora, de C. Casademont; Assaig d’embolics, d’A.Cotó; L’instrumentista, de R. Brasil; El domador, de J. Blanch i Reynalt; Madrigal sobre un tema popular, de X. Montsalvatge, i Catalanitat, de V. Miserachs.
Consulteu tota la programació
Text de la notícia en format HTML
<p>Concert n. 3001<br /><br />Fundada l’any 1989 a Figueres i dirigida per Carles Coll, l’Orquestra compta amb el suport de diverses institucions i patrocinis. En el seu repertori, que fa un recorregut des de la música barroca fins a la contemporània, presta una atenció especial a les obres de compositors catalans. Ha gravat catorze discs compactes, i ha realitzat enregistraments per a Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i TV3. D’ençà de la seva presentació, ha actuat als principals festivals de música, i ha dut a terme diverses gires que l’han portat a actuar a quaranta-quatre països dels cinc continents. L’Orquestra ha actuat a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on va ser nomenada Membre d’Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. Cal destacar que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va atorgar el 1992 el Premi Nacional de Música en la modalitat d’intèrpret de música clàssica. L'Orquestra de Cambra de l'Empordà oferirà, en el marc del Pati, el concert n. 3001.<br /><br /><strong><br />Programa:</strong> Divertiment en fa, de W. A. Mozart; La conqueridora, de C. Casademont; Assaig d’embolics, d’A.Cotó; L’instrumentista, de R. Brasil; El domador, de J. Blanch i Reynalt; Madrigal sobre un tema popular, de X. Montsalvatge, i Catalanitat, de V. Miserachs. </p>
<p> </p>
<p><a href="../ddgi/docNivell/pati_cultura_%202013.pdf" target="_blank">Consulteu tota la programació<br /></a></p>
<p> </p>
|
| 15/05/2013 |
Presentació pública dels resultats del projecte europeu "Leg@mi di parole"
:2
|
Presentació pública dels resultats del projecte europeu "Leg@mi di parole"
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest matí, la Diputació de Girona ha acollit la presentació pública del projecte europeu Comenius Regio “Leg@mi di parole” (Lligam de paraules). L’acte ha comptat amb la participació de Xavier Soy, vicepresident segon de la Diputació i president de la Comissió de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social; coordinadors del projecte, i representants del Departament d'Educació de la Generalitat.
Els Comenius Regio són projectes internacionals transfronterers subvencionats per la Unió Europea. Concretament, “Leg@mi di parole” ha agermanat durant dos anys l’institut SES (secció d’educació secundària) de La Miquela de Bescanó i un altre institut de la regió italiana d’Abruzzo. L’objectiu del projecte ha estat millorar les competències lingüístiques i audiovisuals dels alumnes i oferir-los una formació de dimensió europea.
Com a fruit del projecte, 35 alumnes italians van desplaçar-se a Bescanó, on van assistir a les classes a l’institut durant una setmana, i properament 35 alumnes de Bescanó faran el mateix a Itàlia.
Durant la presentació del resultats del projecte, Xavier Soy ha qualificat el projecte com a molt positiu i ha remarcat la importància d’oferir als joves gironins una formació àmplia que inclogui la realitat de la diversitat europea.
L’institut La Miquela de Bescanó actualment porta a terme un altre projecte Comenius Regio amb la República Txeca, Polònia i Turquia que té per objectiu treballar les competències matemàtiques dels alumnes.
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest matí, la Diputació de Girona ha acollit la presentació pública del projecte europeu Comenius Regio “Leg@mi di parole” (Lligam de paraules). L’acte ha comptat amb la participació de Xavier Soy, vicepresident segon de la Diputació i president de la Comissió de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social; coordinadors del projecte, i representants del Departament d'Educació de la Generalitat.<br /><br />Els Comenius Regio són projectes internacionals transfronterers subvencionats per la Unió Europea. Concretament, “Leg@mi di parole” ha agermanat durant dos anys l’institut SES (secció d’educació secundària) de La Miquela de Bescanó i un altre institut de la regió italiana d’Abruzzo. L’objectiu del projecte ha estat millorar les competències lingüístiques i audiovisuals dels alumnes i oferir-los una formació de dimensió europea.<br /><br />Com a fruit del projecte, 35 alumnes italians van desplaçar-se a Bescanó, on van assistir a les classes a l’institut durant una setmana, i properament 35 alumnes de Bescanó faran el mateix a Itàlia.<br /><br />Durant la presentació del resultats del projecte, Xavier Soy ha qualificat el projecte com a molt positiu i ha remarcat la importància d’oferir als joves gironins una formació àmplia que inclogui la realitat de la diversitat europea.<br /><br />L’institut La Miquela de Bescanó actualment porta a terme un altre projecte Comenius Regio amb la República Txeca, Polònia i Turquia que té per objectiu treballar les competències matemàtiques dels alumnes.</p>
|
| 14/05/2013 |
Avui, al Pati Cultural, la Cobla del Conservatori
:2
|
Avui, al Pati Cultural, la Cobla del Conservatori
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El conservatori de Música de Girona va endegar durant el curs 2007-2008 l'Escola de Cobla; un projecte ambiciós que omplia un espai necessari i que donava als nombrosos estudiants dels instruments tradicionals l'opció de disposar d'un àmbit on es pogués rebre una educació completa, tant instrumental com històrica i teòrica. Aquesta escola ja té cinc anys, i continua amb la mateixa filosofia: dotar tothom qui ho vulgui de tots els mecanismes necessaris per facilitar l'aprenentatge, absolutament professional, d'un instument de cobla.
Programa: La Cobla, dirigida de Francesc Cassú, oferirà un concert a base de valsos, tangos, cuplets, foxtrots, havaneres i boleros: Valsejant, de Manel Saderra i Puigferrer (1908-2000); El rellotge sincopat, de Leroy Anderson (1908-1975); Amedia luz, d'Edgardo Donato (1897-1963); Les caramelles de Càndida Pérez (1893-1989); Fox de les dues rodes, de Daniel Gasulla (1970); Les voltes d'en Rosés, de Josep Cassú (1941); Set sardanes curtes, de Joan Josep Blay (1955), i el recull de boleros Viladesau i el mar, d'Antoni Mas (1945).
Demà, l’Escola Coral de Grans del Conservatori
L’Escola Coral del Conservatori de Girona va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de crear un espai de formació artística per cantaires d’edats compreses entre 7 i 16 anys. Al llarg del curs, es creen projectes en què les corals són el resultat d’un procés pedagògic i artístic continu. La direcció dels grups és a càrrec de la professora Jorgelina Giordano, tot i que es compta també amb la participació de professors i directors convidats tant per fer intensius de tècnica vocal, com per desenvolupar projectes comuns amb altres corals del territori.
A l’actuació de demà, l’Escola Coral de Grans, dirigida per Jorgelina Giordano, estarà acompanyada de Maria Figa, al piano.
Programa: Missa Brevis en Re op. 63 de Benjamin Britten (1913-1976), Cànon op. 113 de Johannes Brahms (1833-1897) i peces de John Rutter (1945), David Hamilton (1955), Gabriel Fauré (1845-1924), Kanteletar de Charles Collins (1960), Oscar Peterson (1925-2007) i Kurt Weill (1900-1950).
Consulta el programa
Text de la notícia en format HTML
<p>El conservatori de Música de Girona va endegar durant el curs 2007-2008 l'Escola de Cobla; un projecte ambiciós que omplia un espai necessari i que donava als nombrosos estudiants dels instruments tradicionals l'opció de disposar d'un àmbit on es pogués rebre una educació completa, tant instrumental com històrica i teòrica. Aquesta escola ja té cinc anys, i continua amb la mateixa filosofia: dotar tothom qui ho vulgui de tots els mecanismes necessaris per facilitar l'aprenentatge, absolutament professional, d'un instument de cobla.</p>
<p><strong>Programa: </strong>La Cobla, dirigida de Francesc Cassú, oferirà un concert a base de valsos, tangos, cuplets, foxtrots, havaneres i boleros: Valsejant, de Manel Saderra i Puigferrer (1908-2000); El rellotge sincopat, de Leroy Anderson (1908-1975); Amedia luz, d'Edgardo Donato (1897-1963); Les caramelles de Càndida Pérez (1893-1989); Fox de les dues rodes, de Daniel Gasulla (1970); Les voltes d'en Rosés, de Josep Cassú (1941); Set sardanes curtes, de Joan Josep Blay (1955), i el recull de boleros Viladesau i el mar, d'Antoni Mas (1945).</p>
<p> </p>
<p><span style="text-decoration: underline;"><strong>Demà, l’Escola Coral de Grans del Conservatori</strong></span></p>
<p>L’Escola Coral del Conservatori de Girona va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de crear un espai de formació artística per cantaires d’edats compreses entre 7 i 16 anys. Al llarg del curs, es creen projectes en què les corals són el resultat d’un procés pedagògic i artístic continu. La direcció dels grups és a càrrec de la professora Jorgelina Giordano, tot i que es compta també amb la participació de professors i directors convidats tant per fer intensius de tècnica vocal, com per desenvolupar projectes comuns amb altres corals del territori. <br /><br />A l’actuació de demà, l’Escola Coral de Grans, dirigida per Jorgelina Giordano, estarà acompanyada de Maria Figa, al piano. <br /><br /><strong>Programa</strong>: Missa Brevis en Re op. 63 de Benjamin Britten (1913-1976), Cànon op. 113 de Johannes Brahms (1833-1897) i peces de John Rutter (1945), David Hamilton (1955), Gabriel Fauré (1845-1924), Kanteletar de Charles Collins (1960), Oscar Peterson (1925-2007) i Kurt Weill (1900-1950).</p>
<p> </p>
<p><a href="../ddgi/docNivell/pati_cultura_%202013.pdf" target="_blank">Consulta el programa</a></p>
|
| 13/05/2013 |
Finalitzen les obres de restauració del castell de Llívia
:3
|
Finalitzen les obres de restauració del castell de Llívia
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El municipi de Llívia va inaugurar diumenge la restauració del seu castell, que ha comptat amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Girona i que ha tingut un cost total de 386.284 euros. La inauguració de les obres, que, atesa la complexitat del projecte, han durat dinou anys, va comptar amb la participació de Joan Giraut, president de la Diputació; Sílvia Orriols, alcaldessa de Llívia; Albert Piñeira, diputat de Monuments de la Diputació, i Lluís Bayona, arquitecte, cap del servei de Monuments de la Diputació de Girona.
Diumenge, després de la inauguració, també va tenir lloc una representació teatral i un dinar popular.
El projecte
El projecte de restauració del castell de Llívia ha pretès posar en valor aquest important conjunt fortificat, que fins avui havia restat desconegut als visitants de la població a causa de la seva quasi total demolició a finals del segle XV. De fet, la destrucció havia estat tan intensa que les restes del castell pràcticament eren invisibles des de la vila, i només alguns murs escadussers i arrasats, dispersos pel cim del turó, permetien intuir-ne la situació i estructura. L’actuació restauradora s’ha dut a terme amb la voluntat d’assegurar la conservació del conjunt un cop excavat, posar-lo en valor i assegurar-ne l’estudi i la visita. Per aquest motiu, les obres de consolidació s’han fet paral·lelament a la intervenció arqueològica, sistema encara més necessari en un clima advers com el de la Cerdanya, on deixar a l’aire lliure unes estructures que fins llavors havien romàs protegides dels elements en suposava la immediata degradació.
Un cop el castell s’ha excavat i consolidat, s’ha adequat un camí mitjançant diverses passarel·les perimetrals, de fusta i acer patinable, que permeten accedir-hi i visitar-lo sense perill i sense fer-ne malbé els elements conservats. En el cas de les torres, es va optar per sobrealçar-ne les estructures per crear petits miradors que facilitessin la vista de la plana propera i retornar així a aquests elements la preeminència de què gaudien originàriament sobre el conjunt fortificat. És a dir, es pretenia reforçar la percepció del conjunt com una fortalesa i la seva dimensió original, tal com era anteriorment, amb la presència de quatre imponents torres flanquejant els seus laterals. Tanmateix, un cop estudiada la proposta i per evitar un impacte visual excessiu, s’ha pres la decisió d’aixecar-les molt mínimament sobre el conjunt, de forma que s’aconsegueix crear uns magnífics miradors sobre la propera plana sense provocar un impacte excessiu en el paisatge. Igualment, amb la neteja dels fossats, que són l’element més destacat i visualment impactant de la fortalesa, i la construcció d’un pont d’accés —allà on es trobava el primigeni que comunicava amb la vila— s’ha intentat que el visitant es pugui fer una idea general de l’estructura original del conjunt, on el castell era l’element predominant del turó i actuava com un punt de control i vigilància del territori.
Història
El castell de Llívia es troba al cim d’un turó isolat des del qual es controla visualment el conjunt de la plana cerdana, raó per la qual ha estat des de l’antiguitat un indret de gran valor estratègic. Malgrat que s’ha indicat que ja podia estar fortificat a l’època ibèrica i romana, la documentació històrica i arqueològica no ha permès confirmar-ho. De fet, les primeres dades —únicament documentals— relatives a una fortalesa al turó daten de l’època visigòtica, quan Llívia va tenir un paper destacat durant la fracassada revolta del duc Pau contra el rei Vamba (672) i, posteriorment, durant el breu domini àrab de la Cerdanya, quan la fortalesa va ser suposadament la base de la revolta del governador musulmà de la zona contra l’emir de Còrdova (731). Malauradament, en les intervencions arqueològiques realitzades, pràcticament no s’han detectat restes estructurals anteriors al segle IX. Únicament ha aparegut barrejada ceràmica romana i de la cultura cerdana, que és una evolució final del bronze cerdà, a la zona propera a la torre d’Estavar. No ha succeït així als peus del turó, on han aparegut interessants restes d’època romana. En canvi, a dalt, a la cantonada sud-oest del castell, s’han localitzat un conjunt d’estructures d’hàbitat molt senzilles, del voltant dels segles IX i XI, que es devien relacionar amb una petita fortificació situada un xic més al nord, un castell roquer d’estructura molt simple que s’alçava a la part més alta del turó i n’aprofitava la topografia per millorar-ne la defensa. Concretament, es conserven les restes de dues torres de planta semicircular que caldria datar entorn dels segles XI i XII, actualment molt malmeses per la seva reutilització com a fonaments de les torres de la façana nord de l’actual fortalesa. A finals del segle XIII es va produir una reforma total del conjunt, que cal emmarcar històricament en els enfrontaments que van esclatar a conseqüència de la consolidació d’una frontera militar amb el regne de França, com a resultat del Tractat de Corbeil (1258), i la posterior creació de l’efímer regne de Mallorca, que comprenia els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, la senyoria de Montpeller i les Illes Balears (1279-1349). La construcció d’aquesta nova fortalesa coincideix amb la implantació de l’art gòtic, que en el cas de la poliorcètica va comportar l’aparició d’un nou model de fortificacions. Ara els castells passen a ser més grans que els seus precedents immediats, els anomenats castells roquers, i adopten una planta regular que s’organitza entorn d’un gran pati central al voltant del qual es redistribueixen les diverses estances que configuren el castell. Concretament, el castell de Llívia se’ns presenta com un dels exemples més destacats i reeixits d’aquesta mena de fortaleses, al mateix nivell que el de Bellcaire d’Empordà o el de Torroella de Montgrí, ambdós al Baix Empordà. La fortalesa, doncs, va passar a ser una gran construcció compacta de planta quadrangular, d’uns 35 metres de costat, amb grans torres circulars a les cantonades i envoltada per un profund fossat. S’organitzava a l’entorn d’un pati central sota el qual hi havia una gran cisterna, amb unes mides d’onze metres de llargada per cinc d’amplada i una alçària aproximada de dos metres i mig. L’únic element que trencava aquesta simetria era la torre de l’angle nord-est del castell, que actuava com una veritable torre de l’homenatge. Tot i que aquest element ja havia perdut l’hegemonia que tenia en els anteriors castells roquers, en els quals era l’estructura més destacada, aquí sobrevivia reconvertida en una mena de reducte relativament deslligat de la resta de la fortalesa. De fet, comptava amb un fossat propi que l’aïllava de la resta del castell, el qual no es comunica amb el fossat exterior excepte per un petit desguàs; una petita cisterna que n’assegurava el funcionament autònom de la resta de la fortificació, en permetre-li comptar amb la seva pròpia font d’aigua, i, finalment, un pont, amb arcades d’obra, que travessava el fossat nord del castell i li donava un accés propi des de l’exterior. Alhora, tot i que no s’ha trobat cap resta que ho corrobori, devia existir un petit pont de fusta, fàcil d’enretirar en cas de necessitat, que la comunicava amb la resta de la fortalesa.
Ja entrat el segle XV, a conseqüència del conflicte que va esclatar entre la Generalitat i el comte rei Joan II, conegut com a guerra civil catalana (1462-1472), es va produir la intervenció francesa. Aquesta es va fer d’acord amb les clàusules del Tractat de Baiona (1462), pel qual el monarca català empenyorava els comtats del Rosselló i la Cerdanya a canvi de l’ajut econòmic i militar francès. Un cop finit el conflicte, el castlà (governador) del castell, Damià Descatllar, es va revoltar contra el domini francès. L’any 1478 el castell va ser assetjat durant catorze mesos i, finalment, es va rendir al rei de França. Un cop conquerida la fortalesa, Lluís XI va ordenar enderrocar-la per evitar que pogués servir de base a una nova insurrecció, la qual cosa ha motivat que actualment les estructures es trobin molt arrasades, pràcticament a nivell de terra, ja que es va farcir el fossat amb els materials provinents de l’enrunament: llindes, columnes, marcs de finestra, projectils de pedra, etc.
A principis del segle XVI, hi va haver un breu intent de reconstrucció, que va afectar el sector sud-est, i algunes ocupacions puntuals durant la Guerra dels Segadors (1640-1659).
Finalment, cal esmentar l’ús puntual del castell per a activitats ramaderes, que van comportar l’obertura d’un pany de la muralla sud, just on se situava l’entrada original, i l’excavació d’una entrada a peu pla a la cisterna, per afavorir així l’accés dels ramats a l’aigua.
Text de la notícia en format HTML
<p>El municipi de Llívia va inaugurar diumenge la restauració del seu castell, que ha comptat amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Girona i que ha tingut un cost total de 386.284 euros. La inauguració de les obres, que, atesa la complexitat del projecte, han durat dinou anys, va comptar amb la participació de Joan Giraut, president de la Diputació; Sílvia Orriols, alcaldessa de Llívia; Albert Piñeira, diputat de Monuments de la Diputació, i Lluís Bayona, arquitecte, cap del servei de Monuments de la Diputació de Girona.<br /><br />Diumenge, després de la inauguració, també va tenir lloc una representació teatral i un dinar popular.<br /><br /><br /><strong>El projecte</strong><br /><br />El projecte de restauració del castell de Llívia ha pretès posar en valor aquest important conjunt fortificat, que fins avui havia restat desconegut als visitants de la població a causa de la seva quasi total demolició a finals del segle XV. De fet, la destrucció havia estat tan intensa que les restes del castell pràcticament eren invisibles des de la vila, i només alguns murs escadussers i arrasats, dispersos pel cim del turó, permetien intuir-ne la situació i estructura. L’actuació restauradora s’ha dut a terme amb la voluntat d’assegurar la conservació del conjunt un cop excavat, posar-lo en valor i assegurar-ne l’estudi i la visita. Per aquest motiu, les obres de consolidació s’han fet paral·lelament a la intervenció arqueològica, sistema encara més necessari en un clima advers com el de la Cerdanya, on deixar a l’aire lliure unes estructures que fins llavors havien romàs protegides dels elements en suposava la immediata degradació.<br /><br />Un cop el castell s’ha excavat i consolidat, s’ha adequat un camí mitjançant diverses passarel·les perimetrals, de fusta i acer patinable, que permeten accedir-hi i visitar-lo sense perill i sense fer-ne malbé els elements conservats. En el cas de les torres, es va optar per sobrealçar-ne les estructures per crear petits miradors que facilitessin la vista de la plana propera i retornar així a aquests elements la preeminència de què gaudien originàriament sobre el conjunt fortificat. És a dir, es pretenia reforçar la percepció del conjunt com una fortalesa i la seva dimensió original, tal com era anteriorment, amb la presència de quatre imponents torres flanquejant els seus laterals. Tanmateix, un cop estudiada la proposta i per evitar un impacte visual excessiu, s’ha pres la decisió d’aixecar-les molt mínimament sobre el conjunt, de forma que s’aconsegueix crear uns magnífics miradors sobre la propera plana sense provocar un impacte excessiu en el paisatge. Igualment, amb la neteja dels fossats, que són l’element més destacat i visualment impactant de la fortalesa, i la construcció d’un pont d’accés —allà on es trobava el primigeni que comunicava amb la vila— s’ha intentat que el visitant es pugui fer una idea general de l’estructura original del conjunt, on el castell era l’element predominant del turó i actuava com un punt de control i vigilància del territori.<br /><br /><br /><strong><br />Història<br /><br /></strong>El castell de Llívia es troba al cim d’un turó isolat des del qual es controla visualment el conjunt de la plana cerdana, raó per la qual ha estat des de l’antiguitat un indret de gran valor estratègic. Malgrat que s’ha indicat que ja podia estar fortificat a l’època ibèrica i romana, la documentació històrica i arqueològica no ha permès confirmar-ho. De fet, les primeres dades —únicament documentals— relatives a una fortalesa al turó daten de l’època visigòtica, quan Llívia va tenir un paper destacat durant la fracassada revolta del duc Pau contra el rei Vamba (672) i, posteriorment, durant el breu domini àrab de la Cerdanya, quan la fortalesa va ser suposadament la base de la revolta del governador musulmà de la zona contra l’emir de Còrdova (731). Malauradament, en les intervencions arqueològiques realitzades, pràcticament no s’han detectat restes estructurals anteriors al segle IX. Únicament ha aparegut barrejada ceràmica romana i de la cultura cerdana, que és una evolució final del bronze cerdà, a la zona propera a la torre d’Estavar. No ha succeït així als peus del turó, on han aparegut interessants restes d’època romana. En canvi, a dalt, a la cantonada sud-oest del castell, s’han localitzat un conjunt d’estructures d’hàbitat molt senzilles, del voltant dels segles IX i XI, que es devien relacionar amb una petita fortificació situada un xic més al nord, un castell roquer d’estructura molt simple que s’alçava a la part més alta del turó i n’aprofitava la topografia per millorar-ne la defensa. Concretament, es conserven les restes de dues torres de planta semicircular que caldria datar entorn dels segles XI i XII, actualment molt malmeses per la seva reutilització com a fonaments de les torres de la façana nord de l’actual fortalesa. A finals del segle XIII es va produir una reforma total del conjunt, que cal emmarcar històricament en els enfrontaments que van esclatar a conseqüència de la consolidació d’una frontera militar amb el regne de França, com a resultat del Tractat de Corbeil (1258), i la posterior creació de l’efímer regne de Mallorca, que comprenia els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, la senyoria de Montpeller i les Illes Balears (1279-1349). La construcció d’aquesta nova fortalesa coincideix amb la implantació de l’art gòtic, que en el cas de la poliorcètica va comportar l’aparició d’un nou model de fortificacions. Ara els castells passen a ser més grans que els seus precedents immediats, els anomenats <em>castells roquers</em>, i adopten una planta regular que s’organitza entorn d’un gran pati central al voltant del qual es redistribueixen les diverses estances que configuren el castell. Concretament, el castell de Llívia se’ns presenta com un dels exemples més destacats i reeixits d’aquesta mena de fortaleses, al mateix nivell que el de Bellcaire d’Empordà o el de Torroella de Montgrí, ambdós al Baix Empordà. La fortalesa, doncs, va passar a ser una gran construcció compacta de planta quadrangular, d’uns 35 metres de costat, amb grans torres circulars a les cantonades i envoltada per un profund fossat. S’organitzava a l’entorn d’un pati central sota el qual hi havia una gran cisterna, amb unes mides d’onze metres de llargada per cinc d’amplada i una alçària aproximada de dos metres i mig. L’únic element que trencava aquesta simetria era la torre de l’angle nord-est del castell, que actuava com una veritable torre de l’homenatge. Tot i que aquest element ja havia perdut l’hegemonia que tenia en els anteriors castells roquers, en els quals era l’estructura més destacada, aquí sobrevivia reconvertida en una mena de reducte relativament deslligat de la resta de la fortalesa. De fet, comptava amb un fossat propi que l’aïllava de la resta del castell, el qual no es comunica amb el fossat exterior excepte per un petit desguàs; una petita cisterna que n’assegurava el funcionament autònom de la resta de la fortificació, en permetre-li comptar amb la seva pròpia font d’aigua, i, finalment, un pont, amb arcades d’obra, que travessava el fossat nord del castell i li donava un accés propi des de l’exterior. Alhora, tot i que no s’ha trobat cap resta que ho corrobori, devia existir un petit pont de fusta, fàcil d’enretirar en cas de necessitat, que la comunicava amb la resta de la fortalesa.<br /><br />Ja entrat el segle XV, a conseqüència del conflicte que va esclatar entre la Generalitat i el comte rei Joan II, conegut com a <em>guerra civil catalana</em> (1462-1472), es va produir la intervenció francesa. Aquesta es va fer d’acord amb les clàusules del Tractat de Baiona (1462), pel qual el monarca català empenyorava els comtats del Rosselló i la Cerdanya a canvi de l’ajut econòmic i militar francès. Un cop finit el conflicte, el castlà (governador) del castell, Damià Descatllar, es va revoltar contra el domini francès. L’any 1478 el castell va ser assetjat durant catorze mesos i, finalment, es va rendir al rei de França. Un cop conquerida la fortalesa, Lluís XI va ordenar enderrocar-la per evitar que pogués servir de base a una nova insurrecció, la qual cosa ha motivat que actualment les estructures es trobin molt arrasades, pràcticament a nivell de terra, ja que es va farcir el fossat amb els materials provinents de l’enrunament: llindes, columnes, marcs de finestra, projectils de pedra, etc.<br /><br />A principis del segle XVI, hi va haver un breu intent de reconstrucció, que va afectar el sector sud-est, i algunes ocupacions puntuals durant la Guerra dels Segadors (1640-1659).<br /><br />Finalment, cal esmentar l’ús puntual del castell per a activitats ramaderes, que van comportar l’obertura d’un pany de la muralla sud, just on se situava l’entrada original, i l’excavació d’una entrada a peu pla a la cisterna, per afavorir així l’accés dels ramats a l’aigua.</p>
|
| 13/05/2013 |
Inauguració de l’exposició de Sergi Cadenas a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners
:2
|
Inauguració de l’exposició de Sergi Cadenas a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Divendres passat, 10 de maig, va tenir lloc a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners la inauguració de l’exposició «Evolució, realitat i moviment» de l’artista gironí Sergi Cadenas.
La mostra, organitzada dins el marc del programa Exposicions Viatgeres, ja fa més d’un any que itinera per diferents sales d’exposicions de les comarques gironines i, si bé fins ara es plantejava amb l’objectiu de donar a conèixer la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, ara arriba a Santa Coloma amb les obres en què Cadenas ha estat treballant darrerament, centrades en el propòsit de donar sentit a la imatge tridimensional sobre una superfície plana. L’artista ho ha aconseguit convertint cada obra en un espai plàstic canviant, i mitjançant el moviment que necessàriament ha de fer l’espectador, circulant d’una banda a l’altra.
En conjunt, a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners es poden veure uns deu quadres (la majoria de gran format) a través dels quals Cadenas experimenta amb la tècnica, prenent com a referència els rostres humans. L’exposició també disposa d’un documental inèdit, mitjançant el qual el visitant podrà conèixer de prop el treball de l’artista.
Sergi Cadenas (Girona, 1972) és hereu d’una llarga trajectòria familiar relacionada amb la forja. Actualment, és el responsable del negoci familiar Ferros d’Art Cadenas, una de les empreses gironines que té gairebé tres segles d’història. Si bé va estudiar disseny i forja artística al Gremi de Serrallers de Barcelona (1992 i 1993), el seu apropament al món de la pintura és absolutament autodidacte; a través de l’experimentació ha anat trobant una personalitat plàstica pròpia.
«Evolució, realitat i moviment» es podrà visitar a la Casa de la Paraula (carrer del Prat, 16) de Santa Coloma de Farners fins al 2 de juny, els divendres de 18 a 20 h, els dissabtes d’11 a 13.30 h i de 17 a 19 h, i els diumenges d’11 a 13.30 h.
Text de la notícia en format HTML
<p>Divendres passat, 10 de maig, va tenir lloc a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners la inauguració de l’exposició <strong>«Evolució, realitat i moviment»</strong> de l’artista gironí Sergi Cadenas. <br />La mostra, organitzada dins el marc del programa <strong>Exposicions Viatgeres</strong>, ja fa més d’un any que itinera per diferents sales d’exposicions de les comarques gironines i, si bé fins ara es plantejava amb l’objectiu de donar a conèixer la trajectòria de l’artista des dels seus inicis, ara arriba a Santa Coloma amb les obres en què Cadenas ha estat treballant darrerament, centrades en el propòsit de donar sentit a la imatge tridimensional sobre una superfície plana. L’artista ho ha aconseguit convertint cada obra en un espai plàstic canviant, i mitjançant el moviment que necessàriament ha de fer l’espectador, circulant d’una banda a l’altra. <br />En conjunt, a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners es poden veure uns deu quadres (la majoria de gran format) a través dels quals Cadenas experimenta amb la tècnica, prenent com a referència els rostres humans. L’exposició també disposa d’un documental inèdit, mitjançant el qual el visitant podrà conèixer de prop el treball de l’artista. <br /><strong><br />Sergi Cadenas </strong>(Girona, 1972) és hereu d’una llarga trajectòria familiar relacionada amb la forja. Actualment, és el responsable del negoci familiar Ferros d’Art Cadenas, una de les empreses gironines que té gairebé tres segles d’història. Si bé va estudiar disseny i forja artística al Gremi de Serrallers de Barcelona (1992 i 1993), el seu apropament al món de la pintura és absolutament autodidacte; a través de l’experimentació ha anat trobant una personalitat plàstica pròpia. <br /><br />«Evolució, realitat i moviment» es podrà visitar a la Casa de la Paraula (carrer del Prat, 16) de Santa Coloma de Farners fins al 2 de juny, els divendres de 18 a 20 h, els dissabtes d’11 a 13.30 h i de 17 a 19 h, i els diumenges d’11 a 13.30 h.</p>
|
| 13/05/2013 |
Les institucions gironines celebren del Dia d’Europa
:2
|
Les institucions gironines celebren del Dia d’Europa
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
L’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Generalitat van organitzar divendres passat un acte de commemoració del Dia d’Europa. L’esdeveniment va comptar amb la presència de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i el delegat del Govern de la Generalitat, Eudald Casadesús.
Enguany, l’acte institucional del Dia d’Europa va tenir una significació especial ja que també es va celebrar la Jornada Lluís Maria de Puig, en memòria del polític gironí amb una llarga trajectòria a les institucions europees, i es va entregar la placa d’honor del Premi d’Europa del Consell d’Europa. El passat 24 d’abril Girona va rebre la placa d’honor del Consell d’Europa amb motiu del foment de l’ideal europeu de la ciutat. Aquest reconeixement valora tant la tasca de l’Ajuntament com la de les institucions, la dels agents locals i la dels ciutadans i ciutadanes de Girona en el desplegament d’iniciatives, d’accions i de projectes en àmbits diversos, i contribueix a reforçar els lligams i el sentiment de pertinença europea, que són els objectius que els premis d’Europa promouen.
En el transcurs de l’acte, que va presentar Albert Reverendo —representant del Jove Parlament Europeu Espanya—, hi van intervenir Joan Colom Naval, el president del Consell Català del Moviment Europeu, que va donar la conferència “Lluís M. de Puig, de l’Onyar a l’Ill”; i la Dra. Francina Esteve Garcia, professora de dret internacional públic i dret de la Unió Europea de la UdG, que va fer el parlament titulat “La ciutadania europea: un balanç de vint anys”.
Finalment, el president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Jean-Claude Mignon, va intervenir per, posteriorment, lliurar a l’alcalde de Girona la placa d’honor del Premi d’Europa del Consell d’Europa. El Trio de Corda de la Jove Orquestra del Gironès, format per Albert Bosch i Aida Garcia (violins), i per Elisabeth Sunyer (violoncel), van tancar amb tres peces aquesta celebració.
A més de l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya a Girona i la Diputació de Girona, l’acte també va comptar amb el suport de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la Universitat de Girona i els Amics de la UNESCO.
Declaració Schuman
El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va presentar la proposta coneguda com a Declaració Schuman, que proposava la creació d’una Europa organitzada per tal de mantenir unes relacions pacífiques entre els països europeus que en formaven part. Aquesta proposta va ser l’embrió del que avui dia és la Unió Europea.
Text de la notícia en format HTML
<p>L’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Generalitat van organitzar divendres passat un acte de commemoració del Dia d’Europa. L’esdeveniment va comptar amb la presència de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i el delegat del Govern de la Generalitat, Eudald Casadesús.<br /><br />Enguany, l’acte institucional del Dia d’Europa va tenir una significació especial ja que també es va celebrar la Jornada Lluís Maria de Puig, en memòria del polític gironí amb una llarga trajectòria a les institucions europees, i es va entregar la placa d’honor del Premi d’Europa del Consell d’Europa. El passat 24 d’abril Girona va rebre la placa d’honor del Consell d’Europa amb motiu del foment de l’ideal europeu de la ciutat. Aquest reconeixement valora tant la tasca de l’Ajuntament com la de les institucions, la dels agents locals i la dels ciutadans i ciutadanes de Girona en el desplegament d’iniciatives, d’accions i de projectes en àmbits diversos, i contribueix a reforçar els lligams i el sentiment de pertinença europea, que són els objectius que els premis d’Europa promouen.<br /><br />En el transcurs de l’acte, que va presentar Albert Reverendo —representant del Jove Parlament Europeu Espanya—, hi van intervenir Joan Colom Naval, el president del Consell Català del Moviment Europeu, que va donar la conferència “Lluís M. de Puig, de l’Onyar a l’Ill”; i la Dra. Francina Esteve Garcia, professora de dret internacional públic i dret de la Unió Europea de la UdG, que va fer el parlament titulat “La ciutadania europea: un balanç de vint anys”.<br /><br />Finalment, el president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Jean-Claude Mignon, va intervenir per, posteriorment, lliurar a l’alcalde de Girona la placa d’honor del Premi d’Europa del Consell d’Europa. El Trio de Corda de la Jove Orquestra del Gironès, format per Albert Bosch i Aida Garcia (violins), i per Elisabeth Sunyer (violoncel), van tancar amb tres peces aquesta celebració.<br /><br />A més de l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya a Girona i la Diputació de Girona, l’acte també va comptar amb el suport de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la Universitat de Girona i els Amics de la UNESCO.<br /><br /><strong>Declaració Schuman</strong><br /><br />El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va presentar la proposta coneguda com a Declaració Schuman, que proposava la creació d’una Europa organitzada per tal de mantenir unes relacions pacífiques entre els països europeus que en formaven part. Aquesta proposta va ser l’embrió del que avui dia és la Unió Europea.</p>
|
| 13/05/2013 |
Le Grand Narbonne exposa les riqueses naturals i culturals d’aquest territori a la Diputació
:2
|
Le Grand Narbonne exposa les riqueses naturals i culturals d’aquest territori a la Diputació
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Coincidint amb el Pati Cultural 2013, des d’avui i fins al 24 de maig es podrà veure al claustre de la Diputació de Girona l’exposició fotogràfica «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’Agglomération le Grand Narbonne, amb la participació del Photo Caméra Club d’Ouveillan, del Photo Club de Canet d’Aude, del Photo Club Malhacois i del Service Communication.
L’exposició, que es va inaugurar dissabte passat, una hora abans de la inauguració del Pati Cultural 2013, va ser a càrrec de Xavier Soy, vicepresident i diputat de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social de la Diputació de Girona; Isabelle Herpe, vicepresidenta delegada i responsable de l’ocupació, la formació i la integració de Le Grand Narbonne, i per José Perera, vicepresident delegat de l’aménagement de l’espai comunitari.
L’exposició. La componen un conjunt de fotografies a través de les quals es fa un recorregut pels llocs que, per les seves riqueses naturals i culturals, són més testimonials del territori que integra Le Grand Narbonne. La mostra té com a fil conductor les rutes terrestres, fluvials i marítimes, amb l’objectiu d’arribar «al cor d’una terra plena de llum».
La Communauté d’Agglomération le Grand Narbonne és una estructura supramunicipal francesa, integrada per 38 ajuntaments i situada en el departament de l’Aude.
Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística establert entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’Agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït en els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, en els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, en la programació d’exposicions fotogràfiques i en la participació de les dues institucions a les fires de turisme, com ara a la Fira de Primavera de Narbona, que ha tingut lloc fa pocs dies i a la qual el Patronat de Turisme Costa Brava Girona tenia un estand.
L’exposició «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona». Dins aquesta mateixa línia d'intercanvi, la Diputació de Girona també ha organitzat una exposició fotogràfica a la mediateca de Le Grand Narbonne, a través de la qual es posen en relleu els atractius paisatgístics, naturals i culturals de la demarcació de Girona. En total són un conjunt de 21 fotografies, que s’engloben amb el títol «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona». L’exposició es podrà veure fins al 24 de maig.
Text de la notícia en format HTML
<p>Coincidint amb el Pati Cultural 2013, des d’avui i fins al 24 de maig es podrà veure al claustre de la Diputació de Girona l’exposició fotogràfica «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’Agglomération le Grand Narbonne, amb la participació del Photo Caméra Club d’Ouveillan, del Photo Club de Canet d’Aude, del Photo Club Malhacois i del Service Communication. <br /><br />L’exposició, que es va inaugurar dissabte passat, una hora abans de la inauguració del Pati Cultural 2013, va ser a càrrec de Xavier Soy, vicepresident i diputat de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social de la Diputació de Girona; Isabelle Herpe, vicepresidenta delegada i responsable de l’ocupació, la formació i la integració de Le Grand Narbonne, i per José Perera, vicepresident delegat de l’aménagement de l’espai comunitari.<br /><br /><strong>L’exposició.</strong> La componen un conjunt de fotografies a través de les quals es fa un recorregut pels llocs que, per les seves riqueses naturals i culturals, són més testimonials del territori que integra Le Grand Narbonne. La mostra té com a fil conductor les rutes terrestres, fluvials i marítimes, amb l’objectiu d’arribar «al cor d’una terra plena de llum». <br /><br />La Communauté d’Agglomération le Grand Narbonne és una estructura supramunicipal francesa, integrada per 38 ajuntaments i situada en el departament de l’Aude.<br /><br />Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística establert entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’Agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït en els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, en els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, en la programació d’exposicions fotogràfiques i en la participació de les dues institucions a les fires de turisme, com ara a la Fira de Primavera de Narbona, que ha tingut lloc fa pocs dies i a la qual el Patronat de Turisme Costa Brava Girona tenia un estand.<br /><br /><strong>L’exposició «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona»</strong>. Dins aquesta mateixa línia d'intercanvi, la Diputació de Girona també ha organitzat una exposició fotogràfica a la mediateca de Le Grand Narbonne, a través de la qual es posen en relleu els atractius paisatgístics, naturals i culturals de la demarcació de Girona. En total són un conjunt de 21 fotografies, que s’engloben amb el títol «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona». L’exposició es podrà veure fins al 24 de maig.</p>
|
| 10/05/2013 |
Inauguració de l’exposició “La càbala i Espriu. Les portes de la llum”
:2
 :2
|
Inauguració de l’exposició “La càbala i Espriu. Les portes de la llum”
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest migdia, ha tingut lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona la inauguració de l'exposició “La càbala i Espriu. Les portes de la llum”. L'acte ha comptat amb la participació del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; Xavier Bru de Sala, comissari general de l’Any Espriu 2013, i Rosa Delor, comissària de l’exposició.
Durant la inauguració Ferran Mascarell ha destacat la importància de comprendre bé el passat i les seves figures destacades per poder així “mirar endavant amb criteri”. Joan Giraut ha assenyalat que l'exposició “és un pas més per apropar la complexitat de l’obra d’Espriu al gran públic, ja que relaciona la seva escriptura amb la càbala” i Carles Puigdemont ha fet referència a l'impacte positiu que tindrà per a Girona i la cultura catalana la celebració conjunta de “Girona Temps de Flors” i aquesta exposició.
“La càbala i Espriu. Les portes de la llum” està integrada dins dels actes de l’Any Espriu, i ofereix un recorregut panoràmic pel misticisme hebreu i les ànsies de coneixement i comprensió de la càbala que impregna l’obra de Salvador Espriu. La mostra es podrà veure a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona fins al 20 de juny
Podeu trobar més informació sobre aquesta exposició al dossier adjunt.
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest migdia, ha tingut lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona la inauguració de l'exposició “La càbala i Espriu. Les portes de la llum”. L'acte ha comptat amb la participació del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; Xavier Bru de Sala, comissari general de l’Any Espriu 2013, i Rosa Delor, comissària de l’exposició.<br /><br />Durant la inauguració Ferran Mascarell ha destacat la importància de comprendre bé el passat i les seves figures destacades per poder així “mirar endavant amb criteri”. Joan Giraut ha assenyalat que l'exposició “és un pas més per apropar la complexitat de l’obra d’Espriu al gran públic, ja que relaciona la seva escriptura amb la càbala” i Carles Puigdemont ha fet referència a l'impacte positiu que tindrà per a Girona i la cultura catalana la celebració conjunta de “Girona Temps de Flors” i aquesta exposició.<br /><br />“La càbala i Espriu. Les portes de la llum” està integrada dins dels actes de l’Any Espriu, i ofereix un recorregut panoràmic pel misticisme hebreu i les ànsies de coneixement i comprensió de la càbala que impregna l’obra de Salvador Espriu. La mostra es podrà veure a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona fins al 20 de juny<br /><br />Podeu trobar més informació sobre aquesta exposició al dossier adjunt.</p>
<ul>
<li><a href="../ddgi/docNivell/noticies/dossier_espriu.pdf" target="_blank">Dossier exposició “La càbala i Espriu"</a></li>
</ul>
|
| 09/05/2013 |
La Diputació destinarà 11 milions d'euros als ajuntaments gironins mitjançant el nou Fons de Cooperació Econòmica i Cultural
:1
|
La Diputació destinarà 11 milions d'euros als ajuntaments gironins mitjançant el nou Fons de Cooperació Econòmica i Cultural
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
La junta de govern de la Diputació de Girona ha aprovat destinar 11 milions d'euros als municipis gironins a través del nou Fons de Cooperació Econòmica i Cultural. Dels 11 milions, 1.650.000 euros es destinaran a subvencionar despeses culturals; 4.731.695,02 euros a despeses d'inversió i 4.618.304,98 a despeses corrents.
Tots els 221 ajuntaments gironins han demanat subvencions tant a l'apartat del Fons que es refereix a Cooperació Econòmica com al que es refereix a Cooperació Cultural. Pel que fa a l'apartat de Cooperació Econòmica, dels 221 municipis, 58 han demanat subvencions tant per despeses d'inversió com per despeses corrents; 73 ho han fet només per a despeses d'inversió i 90 ho han fet exclusivament per despeses corrents.
La percepció mínima per ajuntament serà de 25.000 euros, xifra que s'incrementarà en funció de la població i els ingressos corrents de cada ajuntament.
L'atorgament de la subvenció va lligat a la presentació del corresponent compte justificatiu per part dels ajuntament.
El Fons de Cooperació Econòmica i Cultural
El Fons de Cooperació Econòmica i Cultural és un fons de nova creació que està format per la unió de l'antic Fons de Subvencions de Cooperació Municipal, dotat l'any 2012 amb 8,5 milions d'euros, i el Fons de Cooperació Cultural, dotat amb 1 milió l'any 2012. D'aquesta manera, s'ha creat un Fons de Cooperació Econòmica i Cultural, amb una dotació econòmica que s'ha incrementat fins als 11 milions anuals.
Els criteris de repartiment del nou Fons són, en primer lloc, garantir un mínim de 25.000 euros a cada ajuntament, i la resta, fins els 11 milions, es repartiran en un 70% en funció de la població segons últim cens oficial aprovat, i l'altre 30% restant en funció dels ingressos municipals liquidats en els exercicis de 2009, 2010 i 2011. L'Ajuntament de Girona no entra en el càlcul del repartiment i se li assigna una subvenció anual de 650.000 euros
Les bases reguladores del Fons permeten finançar fins el 100% de la despesa subvencionada i també la possibilitat de destinar el fons a despesa corrent i/o a despeses d'inversió, característiques introduïdes els darreres anys per fer front a la situació de crisis econòmica i financera.
Les despeses municipals que es poden finançar amb càrrec al nou Fons són:
a) Despeses culturals
Despeses en béns corrents i serveis efectuades en l'àmbit de la cultura, les arts i la música. A les despeses culturals, els ajuntaments hauran de destinar-hi el 15 % de la subvenció anual que els correspongui en concepte d'aquest Fons.
b) Despeses en inversions reals i transferències de capital.
Despeses en inversions reals i transferències de capital en obres de competència municipal.
c) Despeses en béns corrents i serveis vinculades a la prestació de serveis obligatoris.
Amb caràcter excepcional i per atendre la situació financera dels municipis, generada per la situació de crisis econòmica, també són subvencionables les despeses en béns corrents i serveis.
Text de la notícia en format HTML
<p>La junta de govern de la Diputació de Girona ha aprovat destinar 11 milions d'euros als municipis gironins a través del nou Fons de Cooperació Econòmica i Cultural. Dels 11 milions, 1.650.000 euros es destinaran a subvencionar despeses culturals; 4.731.695,02 euros a despeses d'inversió i 4.618.304,98 a despeses corrents.</p>
<p>Tots els 221 ajuntaments gironins han demanat subvencions tant a l'apartat del Fons que es refereix a Cooperació Econòmica com al que es refereix a Cooperació Cultural. Pel que fa a l'apartat de Cooperació Econòmica, dels 221 municipis, 58 han demanat subvencions tant per despeses d'inversió com per despeses corrents; 73 ho han fet només per a despeses d'inversió i 90 ho han fet exclusivament per despeses corrents.</p>
<p>La percepció mínima per ajuntament serà de 25.000 euros, xifra que s'incrementarà en funció de la població i els ingressos corrents de cada ajuntament.</p>
<p>L'atorgament de la subvenció va lligat a la presentació del corresponent compte justificatiu per part dels ajuntament.<br /><br /><br /><strong>El Fons de Cooperació Econòmica i Cultural</strong><br /><br />El Fons de Cooperació Econòmica i Cultural és un fons de nova creació que està format per la unió de l'antic Fons de Subvencions de Cooperació Municipal, dotat l'any 2012 amb 8,5 milions d'euros, i el Fons de Cooperació Cultural, dotat amb 1 milió l'any 2012. D'aquesta manera, s'ha creat un Fons de Cooperació Econòmica i Cultural, amb una dotació econòmica que s'ha incrementat fins als 11 milions anuals.</p>
<p>Els criteris de repartiment del nou Fons són, en primer lloc, garantir un mínim de 25.000 euros a cada ajuntament, i la resta, fins els 11 milions, es repartiran en un 70% en funció de la població segons últim cens oficial aprovat, i l'altre 30% restant en funció dels ingressos municipals liquidats en els exercicis de 2009, 2010 i 2011. L'Ajuntament de Girona no entra en el càlcul del repartiment i se li assigna una subvenció anual de 650.000 euros</p>
<p>Les bases reguladores del Fons permeten finançar fins el 100% de la despesa subvencionada i també la possibilitat de destinar el fons a despesa corrent i/o a despeses d'inversió, característiques introduïdes els darreres anys per fer front a la situació de crisis econòmica i financera.<br /><br /><br />Les despeses municipals que es poden finançar amb càrrec al nou Fons són:<br /><br /><strong>a) Despeses culturals</strong><br /><br />Despeses en béns corrents i serveis efectuades en l'àmbit de la cultura, les arts i la música. A les despeses culturals, els ajuntaments hauran de destinar-hi el 15 % de la subvenció anual que els correspongui en concepte d'aquest Fons.<br /><br /><strong>b) Despeses en inversions reals i transferències de capital.</strong><br /><br />Despeses en inversions reals i transferències de capital en obres de competència municipal.<br /><br /><br /><strong>c) Despeses en béns corrents i serveis vinculades a la prestació de serveis obligatoris.</strong><br /><br />Amb caràcter excepcional i per atendre la situació financera dels municipis, generada per la situació de crisis econòmica, també són subvencionables les despeses en béns corrents i serveis.</p>
|
| 09/05/2013 |
El Servei de Biblioteques porta l’escriptor asturià Xuan Bello a Girona
:1
|
El Servei de Biblioteques porta l’escriptor asturià Xuan Bello a Girona
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona organitza aquests dies diversos actes per donar a conèixer l’escriptor asturià Xuan Bello als bibliotecaris, escriptors i al món acadèmic gironí. Xuan Bello és actualment un dels màxims exponents de la literatura en llengua asturiana, a més d’un reconegut autor compromès en la recuperació i modernització d’aquesta llengua.
Ahir dimecres, Bello va conduir una tertúlia literària amb escriptors i gestors culturals, organitzada per la Fundació Casa de Cultura de Girona. Avui dijous, l’escriptor ha mantingut una trobada amb els bibliotecaris gironins a la biblioteca Emília Xargay, de Sarrià de Ter (tal com es va fer en altres ocasions amb autors com ara Manuel Baixauli o Michela Murgia).
Demà divendres, a les 12 del migdia, en un acte organitzat per la Universitat de Girona, Bello pronunciarà la conferència: “Quan una nena va assenyalar el cel i va dir: —Mira, són estels!”. El títol de la conferència fa referència a una anècdota d’un viatge de Joan Maragall per terres occitanes. En sentir aquesta frase en occità, Maragall va comprendre el lligam vital de l’expressió en la llengua materna i la importància d’utilitzar-la en l’escriptura.
El mateix divendres, al vespre, Bello assistirà a una sessió del club de lectura de la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia, de Caldes de Malavella, els integrants del qual han llegit el llibre Història universal de Paniceiros.
Xuan Bello (Paniceiros, 1965) és un dels màxims exponents de la literatura en llengua asturiana. Ha publicat cinc llibres de poesia, aplegats a La vida perdida, (1999); sis llibres d’assaig (recollits en la miscel·lània La neu i altres complements circumstancials, publicat en català per Adesiara l’any 2010); i set llibres de prosa (en català trobem la Història universal de Paniceiros, publicat també per Adesiara el 2008). Bello col·labora habitualment en la premsa escrita asturiana.
Text de la notícia en format HTML
<p>El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona organitza aquests dies diversos actes per donar a conèixer l’escriptor asturià Xuan Bello als bibliotecaris, escriptors i al món acadèmic gironí. Xuan Bello és actualment un dels màxims exponents de la literatura en llengua asturiana, a més d’un reconegut autor compromès en la recuperació i modernització d’aquesta llengua.<br /><br /><br />Ahir dimecres, Bello va conduir una tertúlia literària amb escriptors i gestors culturals, organitzada per la Fundació Casa de Cultura de Girona. Avui dijous, l’escriptor ha mantingut una trobada amb els bibliotecaris gironins a la biblioteca Emília Xargay, de Sarrià de Ter (tal com es va fer en altres ocasions amb autors com ara Manuel Baixauli o Michela Murgia).<br /><br /><br />Demà divendres, a les 12 del migdia, en un acte organitzat per la Universitat de Girona, Bello pronunciarà la conferència: “Quan una nena va assenyalar el cel i va dir: —Mira, són estels!”. El títol de la conferència fa referència a una anècdota d’un viatge de Joan Maragall per terres occitanes. En sentir aquesta frase en occità, Maragall va comprendre el lligam vital de l’expressió en la llengua materna i la importància d’utilitzar-la en l’escriptura.<br /><br /><br />El mateix divendres, al vespre, Bello assistirà a una sessió del club de lectura de la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia, de Caldes de Malavella, els integrants del qual han llegit el llibre <em>Història universal de Paniceiros.</em><br /><br /><br />Xuan Bello (Paniceiros, 1965) és un dels màxims exponents de la literatura en llengua asturiana. Ha publicat cinc llibres de poesia, aplegats a La vida perdida, (1999); sis llibres d’assaig (recollits en la miscel·lània<em> La neu i altres complements circumstancials</em>, publicat en català per Adesiara l’any 2010); i set llibres de prosa (en català trobem <em>la Història universal de Paniceiros</em>, publicat també per Adesiara el 2008). Bello col·labora habitualment en la premsa escrita asturiana.</p>
|
| 09/05/2013 |
Presentació del programa Focus Gi 2013 a l’Alt Empordà
:1
|
Presentació del programa Focus Gi 2013 a l’Alt Empordà
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest matí, la Diputació de Girona ha presentat a l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà el programa Focus Gi 2013. La jornada ha comptat amb la participació de Ramon Soler, diputat d’Hisenda de la Diputació; Manel Toro, regidor de l'Ajuntament de Figueres, i Miquel Àngel Oliva, gerent de la consultora Novagroup.
El programa Focus Gi 2013 es basa en l’observació i anàlisi de l’evolució de les empreses gironines en termes de competitivitat empresarial, a partir de la idea que més competitivitat empresarial és igual a més èxit.
Els objectius del programa són:
— Mesurar el nivell de competitivitat de les empreses gironines.
— Identificar els vectors competitius.
— Transferir coneixement i bones pràctiques entre les empreses participants.
— Detectar les àrees prioritàries de millora.
Focus Gi permet conèixer el nivell de competitivitat de les empreses. En primer lloc, cal realitzar un qüestionari per obtenir la valoració de l’empresa i comparar-la, després, amb altres empreses del sector. Posteriorment al test, es proposen diferents accions per millorar la nota obtinguda a través de metodologies, casos d’èxit i programes de suport.
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest matí, la Diputació de Girona ha presentat a l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà el programa Focus Gi 2013. La jornada ha comptat amb la participació de Ramon Soler, diputat d’Hisenda de la Diputació; Manel Toro, regidor de l'Ajuntament de Figueres, i Miquel Àngel Oliva, gerent de la consultora Novagroup.</p>
<p><br />El programa Focus Gi 2013 es basa en l’observació i anàlisi de l’evolució de les empreses gironines en termes de competitivitat empresarial, a partir de la idea que més competitivitat empresarial és igual a més èxit.<br /><br />Els objectius del programa són:<br />— Mesurar el nivell de competitivitat de les empreses gironines.<br />— Identificar els vectors competitius.<br />— Transferir coneixement i bones pràctiques entre les empreses participants.<br />— Detectar les àrees prioritàries de millora.<br /><br />Focus Gi permet conèixer el nivell de competitivitat de les empreses. En primer lloc, cal realitzar un qüestionari per obtenir la valoració de l’empresa i comparar-la, després, amb altres empreses del sector. Posteriorment al test, es proposen diferents accions per millorar la nota obtinguda a través de metodologies, casos d’èxit i programes de suport.</p>
|
| 09/05/2013 |
S’exposen a Narbona els atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona
:3
:1
|
S’exposen a Narbona els atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha participat per primera vegada a la Fira Multisectorial de Primavera de Narbona, que té lloc en aquesta ciutat del 8 al 12 de maig. La Fira es va inaugurar ahir al vespre, amb la presència del president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut, i el president de Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, Jacques Bascou.
El màxim organisme de promoció turística de la Diputació de Girona hi ha situat un espai de turisme i gastronomia, en el qual participen vint-i-sis entitats i empreses turístiques gironines. Durant aquests dies Narbona podrà conèixer els productes turístics més característics de la demarcació gironina, com ara els festivals de música, la ciutat de Girona, l’exposició «Girona, temps de flors», activitats a la natura, activitats nàutiques, enogastronomia, el món dalinià, el golf, i el producte de salut i bellesa. S’oferiran degustacions de productes agroalimentaris, vins de la DO Empordà, cerveses artesanes i cava, i també es duran a terme actuacions culturals dinamitzadores, com ara música medieval, tractaments de salut i bellesa, i un circuit per recórrer en bicicleta, a càrrec del Consorci de les Vies Verdes de les comarques de Girona.
Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït amb els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, amb els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, amb la programació d'exposicions fotogràfiques —dimecres passat es va inaugurar «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona» a la mediateca de Narbona—, i amb la participació de totes dues institucions en les fires multisectorials de Narbona i Girona.
L’exposició «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona». L’activitat s’ha complementat amb l’organització d’una exposició fotogràfica a la mediateca de Le Grand Narbonne, a través de la qual es posa en relleu els atractius paisatgístics, naturals i culturals de la demarcació de Girona. En total són un conjunt de 21 fotografies, que s’engloben amb el títol «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona».
La fira. La fira, de caire multisectorial, és impulsada per Le Grand Narbonne - Communauté d’Agglomération amb la voluntat de dinamitzar econòmicament la regió i oferir propostes i productes diversos als 120.000 habitants dels 38 municipis o comunes del departament de l’Aude i la regió del Llenguadoc-Rosselló. En aquesta edició de la fira, els organitzadors han convidat una única destinació turística: la Costa Brava i el Pirineu de Girona.
França, primer mercat emissor de turisme estranger per a la Costa Brava i el Pirineu de Girona
El mercat francès representa el 54 % dels turistes estrangers que visiten la demarcació de Girona, amb la qual cosa es converteix en el primer mercat emissor internacional.
L’any 2012, la Costa Brava va rebre més de 2.070.887 turistes, que van generar 16.360.011 nits d’allotjament i una despesa total d’1.128.633.145 euros.
Text de la notícia en format HTML
<p>El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha participat per primera vegada a la Fira Multisectorial de Primavera de Narbona, que té lloc en aquesta ciutat del 8 al 12 de maig. La Fira es va inaugurar ahir al vespre, amb la presència del president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut, i el president de Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, Jacques Bascou.<br /><br />El màxim organisme de promoció turística de la Diputació de Girona hi ha situat un espai de turisme i gastronomia, en el qual participen vint-i-sis entitats i empreses turístiques gironines. Durant aquests dies Narbona podrà conèixer els productes turístics més característics de la demarcació gironina, com ara els festivals de música, la ciutat de Girona, l’exposició «Girona, temps de flors», activitats a la natura, activitats nàutiques, enogastronomia, el món dalinià, el golf, i el producte de salut i bellesa. S’oferiran degustacions de productes agroalimentaris, vins de la DO Empordà, cerveses artesanes i cava, i també es duran a terme actuacions culturals dinamitzadores, com ara música medieval, tractaments de salut i bellesa, i un circuit per recórrer en bicicleta, a càrrec del Consorci de les Vies Verdes de les comarques de Girona.<br /><br />Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït amb els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, amb els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, amb la programació d'exposicions fotogràfiques —dimecres passat es va inaugurar «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona» a la mediateca de Narbona—, i amb la participació de totes dues institucions en les fires multisectorials de Narbona i Girona.<br /><br /><strong>L’exposició «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona»</strong>. L’activitat s’ha complementat amb l’organització d’una exposició fotogràfica a la mediateca de Le Grand Narbonne, a través de la qual es posa en relleu els atractius paisatgístics, naturals i culturals de la demarcació de Girona. En total són un conjunt de 21 fotografies, que s’engloben amb el títol «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona».<br /><br /><strong>La fira</strong>. La fira, de caire multisectorial, és impulsada per Le Grand Narbonne - Communauté d’Agglomération amb la voluntat de dinamitzar econòmicament la regió i oferir propostes i productes diversos als 120.000 habitants dels 38 municipis o comunes del departament de l’Aude i la regió del Llenguadoc-Rosselló. En aquesta edició de la fira, els organitzadors han convidat una única destinació turística: la Costa Brava i el Pirineu de Girona.<br /><br /><strong>França, primer mercat emissor de turisme estranger per a la Costa Brava i el Pirineu de Girona</strong><br /><br />El mercat francès representa el 54 % dels turistes estrangers que visiten la demarcació de Girona, amb la qual cosa es converteix en el primer mercat emissor internacional. <br /><br />L’any 2012, la Costa Brava va rebre més de 2.070.887 turistes, que van generar 16.360.011 nits d’allotjament i una despesa total d’1.128.633.145 euros.</p>
|
| 09/05/2013 |
Com cada any, el cicle de concerts Pati Cultural 2013 amenitzarà amb música la setmana de Temps de Flors
:1
|
Com cada any, el cicle de concerts Pati Cultural 2013 amenitzarà amb música la setmana de Temps de Flors
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
La Diputació de Girona ha organitzat el Pati Cultural 2013, que, un any més, obre les portes amb la voluntat d’oferir una bona programació musical a tots aquells espectadors que vulguin dedicar temps a la música durant la setmana de les flors a Girona.
El Pati Cultural 2013, que comença aquest dissabte 11 i finalitza el diumenge 19 de maig, s’ha organitzat conjuntament amb el Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona i, com cada any, té com a segell distintiu el fet de promoure les diferents formacions musicals que han nascut a redós del Conservatori i, també, de donar-los cobertura.
Durant la setmana del Pati Cultural hi ha programats fins a nou concerts, tots ells gratuïts, set dels quals seran a càrrec de les formacions musicals del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, i els dos concerts restants seran a càrrec de l’Orquestra de Girona i de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Els concerts tindran lloc cada dia a les set de la tarda (19 h).
Les formacions musicals del Conservatori que actuaran aquest any al Pati Cultural són l’Orquestra de Guitarres, la Camerata de Corda, la Cobla, la Banda, l’Aula de Música Antiga, l’Escola Coral i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.
Exposició «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’agglomération du Le Gran Narbonne. Des de l’11 fins al 24 de maig es podrà veure al claustre de la Diputació de Girona l’exposició fotogràfica «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’agglomération du Le Grand Narbonne amb la participació de Photo Caméra Club d’Ouveillan, Photo Club de Canet d’Aude, Photo Club Malhacois i Service Communication.
Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït amb els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, amb els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, amb la programació d'exposicions fotogràfiques —ahir es va inaugurar «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona» a la mediateca de Narbona—, i amb la participació de totes dues institucions en les fires multisectorials de Narbona i Girona.
Són un conjunt de fotografies a través de les quals es fa un recorregut pels llocs més testimonials del territori que integra Le Grand Narbonne, les seves riqueses naturals i culturals. La mostra té com a fil conductor les rutes terrestres, fluvials i marítimes amb l’objectiu d'arribar «al cor d’una terra plena de llum».
Programació Pati Cultural 2013
Text de la notícia en format HTML
<p>La Diputació de Girona ha organitzat el Pati Cultural 2013, que, un any més, obre les portes amb la voluntat d’oferir una bona programació musical a tots aquells espectadors que vulguin dedicar temps a la música durant la setmana de les flors a Girona.</p>
<p>El Pati Cultural 2013, que comença aquest dissabte 11 i finalitza el diumenge 19 de maig, s’ha organitzat conjuntament amb el Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona i, com cada any, té com a segell distintiu el fet de promoure les diferents formacions musicals que han nascut a redós del Conservatori i, també, de donar-los cobertura.</p>
<p>Durant la setmana del Pati Cultural hi ha programats fins a nou concerts, tots ells gratuïts, set dels quals seran a càrrec de les formacions musicals del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, i els dos concerts restants seran a càrrec de l’Orquestra de Girona i de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Els concerts tindran lloc cada dia a les set de la tarda (19 h).<br /><br />Les formacions musicals del Conservatori que actuaran aquest any al Pati Cultural són l’Orquestra de Guitarres, la Camerata de Corda, la Cobla, la Banda, l’Aula de Música Antiga, l’Escola Coral i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.<br /><br />Exposició «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’agglomération du Le Gran Narbonne. Des de l’11 fins al 24 de maig es podrà veure al claustre de la Diputació de Girona l’exposició fotogràfica «Des voies et des vies», organitzada per la Communauté d’agglomération du Le Grand Narbonne amb la participació de Photo Caméra Club d’Ouveillan, Photo Club de Canet d’Aude, Photo Club Malhacois i Service Communication.<br /><br />Aquesta exposició és fruit de l’acord de col·laboració en promoció cultural i turística entre la Diputació de Girona i Le Grand Narbonne - Communauté d’agglomération, amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies existents entre totes dues institucions. Aquest acord s’ha traduït amb els intercanvis que hi ha hagut entre els alumnes dels dos conservatoris, amb els dos festivals de teatre amateur que organitzen les dues institucions, amb la programació d'exposicions fotogràfiques —ahir es va inaugurar «Riquesa i diversitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona» a la mediateca de Narbona—, i amb la participació de totes dues institucions en les fires multisectorials de Narbona i Girona.<br /><br />Són un conjunt de fotografies a través de les quals es fa un recorregut pels llocs més testimonials del territori que integra Le Grand Narbonne, les seves riqueses naturals i culturals. La mostra té com a fil conductor les rutes terrestres, fluvials i marítimes amb l’objectiu d'arribar «al cor d’una terra plena de llum».</p>
<p><a href="../ddgi/docNivell/pati_cultura_%202013.pdf" target="_blank">Programació Pati Cultural 2013<br /></a></p>
|
| 07/05/2013 |
Conveni interinstitucional per fomentar la recerca i formació esportiva
:2
:1
|
Conveni interinstitucional per fomentar la recerca i formació esportiva
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest matí, la Diputació de Girona, el Consell Català de l’Esport, la UdG, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) han signat un conveni de col·laboració per afavorir el desenvolupament i la realització d’activitats de recerca i de formació permanent en les ciències de l’esport i l’educació física.
Es tracta d’un conveni marc que estableix les bases sobre les quals s’assentaran diversos acords que serviran per portar a terme estudis i accions formatives en l’àmbit de l’esport i l’educació física a les comarques de Girona. Aquestes accions tindran sempre en compte els ciutadans i aniran destinades principalment a regidors, tècnics municipals, directius, tècnics d’entitats esportives i estudiants.
Han participat en la signatura del conveni Joan Giraut, president de la Diputació de Girona; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Anna Maria Geli, rectora de la UdG; Xavier Sanllehí, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i Marià Judez, president d’EUSES.
Durant la presentació del conveni, Joan Giraut ha assenyalat que amb el conveni es formalitza “una col·laboració entre els diferents agents que en l'àmbit de l’ensenyament esportiu treballem sobre les comarques de Girona”. Ivan Tibau ha remarcat la importància que “la formació esportiva pugui arribar a tothom que ho necessiti” i ha fet referència a la modificació de la Llei de les professions de l’esport de Catalunya que permetrà que “la gent d’aquí pugui anar fora”. Anna Maria Geli ha destacat el compromís de la UdG amb el territori i les terres gironines. “És molt important —ha dit Geli— que la formació que es faci sigui la que necessita el territori”. Per la seva banda Xavier Sanllehí ha remarcat que el conveni permetrà optimitzar la coordinació entre els diferents agents implicats i Marià Judez ha celebrat que el conveni inclogui també l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES).
La signatura ha tingut lloc aquest matí, a la sala de premsa Ferran Agulló de la Diputació de Girona.
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest matí, la Diputació de Girona, el Consell Català de l’Esport, la UdG, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) han signat un conveni de col·laboració per afavorir el desenvolupament i la realització d’activitats de recerca i de formació permanent en les ciències de l’esport i l’educació física.<br /><br />Es tracta d’un conveni marc que estableix les bases sobre les quals s’assentaran diversos acords que serviran per portar a terme estudis i accions formatives en l’àmbit de l’esport i l’educació física a les comarques de Girona. Aquestes accions tindran sempre en compte els ciutadans i aniran destinades principalment a regidors, tècnics municipals, directius, tècnics d’entitats esportives i estudiants.<br /><br />Han participat en la signatura del conveni Joan Giraut, president de la Diputació de Girona; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Anna Maria Geli, rectora de la UdG; Xavier Sanllehí, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i Marià Judez, president d’EUSES.<br /><br />Durant la presentació del conveni, Joan Giraut ha assenyalat que amb el conveni es formalitza “una col·laboració entre els diferents agents que en l'àmbit de l’ensenyament esportiu treballem sobre les comarques de Girona”. Ivan Tibau ha remarcat la importància que “la formació esportiva pugui arribar a tothom que ho necessiti” i ha fet referència a la modificació de la Llei de les professions de l’esport de Catalunya que permetrà que “la gent d’aquí pugui anar fora”. Anna Maria Geli ha destacat el compromís de la UdG amb el territori i les terres gironines. “És molt important —ha dit Geli— que la formació que es faci sigui la que necessita el territori”. Per la seva banda Xavier Sanllehí ha remarcat que el conveni permetrà optimitzar la coordinació entre els diferents agents implicats i Marià Judez ha celebrat que el conveni inclogui també l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES).<br /><br />La signatura ha tingut lloc aquest matí, a la sala de premsa Ferran Agulló de la Diputació de Girona.</p>
|
| 06/05/2013 |
Restauració de l’edifici del Trull del Fuster de Vilanant
:2
|
Restauració de l’edifici del Trull del Fuster de Vilanant
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Divendres va tenir lloc a Vilanant la inauguració de la restauració de l’edifici del Trull del Fuster. L’edifici és de propietat privada, però gràcies a un conveni de cessió d’ús, l’ajuntament s’ha pogut fer càrrec de la restauració i ha donat a la instal·lació un ús públic. Les obres han comptat també amb el suport de la Diputació.
Van participar a l’acte d’inauguració Xavier Soy, vicepresident segon de la Diputació i president de la comissió de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social; Anna Palet, alcaldessa de Vilanant, i Josep Maria Batallé, president de l’Associació del Trull del Fuster.
Text de la notícia en format HTML
<p>Divendres va tenir lloc a Vilanant la inauguració de la restauració de l’edifici del Trull del Fuster. L’edifici és de propietat privada, però gràcies a un conveni de cessió d’ús, l’ajuntament s’ha pogut fer càrrec de la restauració i ha donat a la instal·lació un ús públic. Les obres han comptat també amb el suport de la Diputació.<br /><br />Van participar a l’acte d’inauguració Xavier Soy, vicepresident segon de la Diputació i president de la comissió de Cooperació Local, Cultural i d’Acció Social; Anna Palet, alcaldessa de Vilanant, i Josep Maria Batallé, president de l’Associació del Trull del Fuster.</p>
|
| 03/05/2013 |
Inici del Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013 de la Diputació
:2
|
Inici del Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013 de la Diputació
Notícia en línia
Descarregar PDF
Text de la notícia
Aquest matí la Diputació de Girona ha acollit la presentació del Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013. Aquest programa, que l’ens organitza anualment, està destinat al personal tècnic de les administracions i als equips de govern. La presentació ha anat a càrrec de Josep Sala, diputat dels serveis d'Arquitectura, Enginyeria, Habitatge i Participació Ciutadana.
Després de la presentació, s'ha impartit el primer dels 13 cursos que conformen aquesta edició del 2013, “Qui s'emporta el pastís del núvol? Els lideratges de l'espai virtual”, a càrrec de Martirià Pagès, que és dissenyador gràfic i professor d'informàtica, i al qual avalen més de 15 anys d'experiència en formació. Aquest professor ha estat molt ben valorat pels alumnes dels anteriors cursos que ha dut a terme l'Àrea de Participació Ciutadana de la Diputació.
Dels 13 cursos que conformen el programa d’enguany, 7 es dirigeixen a personal tècnic i 6, a equips de govern. Gairebé tots ja són tancats, perquè s'han cobert les 25 places ofertes. Alguns dels cursos fins i tot han superat les 40 persones inscrites.
Els objectius del Programa de Formació són oferir coneixements teòrics i pràctics sobre participació ciutadana, donar eines per adquirir habilitats personals, col·laborar en la formació contínua del personal de l’Administració local i enfortir la xarxa de tècnics locals mitjançant la reflexió, l’intercanvi d’experiències i el foment del debat sobre aquest tema.
Aquest any s'espera igualar o superar el nombre d'inscrits que es va assolir el 2012. En l’anterior edició es van dur a terme 17 cursos (3 destinats a equips de govern, 6 a tècnics i 4 a entitats) en què van participar 150 persones (130 tècnics i 50 membres d'equips de govern). El programa va obtenir una valoració mitjana de 8,64 sobre 10.
Podeu consultar el Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013 a l’enllaç: http://bit.ly/13Rssog
Text de la notícia en format HTML
<p>Aquest matí la Diputació de Girona ha acollit la presentació del Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013. Aquest programa, que l’ens organitza anualment, està destinat al personal tècnic de les administracions i als equips de govern. La presentació ha anat a càrrec de Josep Sala, diputat dels serveis d'Arquitectura, Enginyeria, Habitatge i Participació Ciutadana.<br /><br /><br />Després de la presentació, s'ha impartit el primer dels 13 cursos que conformen aquesta edició del 2013, “Qui s'emporta el pastís del núvol? Els lideratges de l'espai virtual”, a càrrec de Martirià Pagès, que és dissenyador gràfic i professor d'informàtica, i al qual avalen més de 15 anys d'experiència en formació. Aquest professor ha estat molt ben valorat pels alumnes dels anteriors cursos que ha dut a terme l'Àrea de Participació Ciutadana de la Diputació.<br /><br /><br />Dels 13 cursos que conformen el programa d’enguany, 7 es dirigeixen a personal tècnic i 6, a equips de govern. Gairebé tots ja són tancats, perquè s'han cobert les 25 places ofertes. Alguns dels cursos fins i tot han superat les 40 persones inscrites.<br /><br /><br />Els objectius del Programa de Formació són oferir coneixements teòrics i pràctics sobre participació ciutadana, donar eines per adquirir habilitats personals, col·laborar en la formació contínua del personal de l’Administració local i enfortir la xarxa de tècnics locals mitjançant la reflexió, l’intercanvi d’experiències i el foment del debat sobre aquest tema.<br /><br /><br />Aquest any s'espera igualar o superar el nombre d'inscrits que es va assolir el 2012. En l’anterior edició es van dur a terme 17 cursos (3 destinats a equips de govern, 6 a tècnics i 4 a entitats) en què van participar 150 persones (130 tècnics i 50 membres d'equips de govern). El programa va obtenir una valoració mitjana de 8,64 sobre 10.<br /><br /><br />Podeu consultar el Programa de Formació en Participació Ciutadana 2013 a l’enllaç: <a href="http://bit.ly/13Rssog" target="_blank">http://bit.ly/13Rssog</a></p>
|
Imprimir
Compartir
Enviar
Descarregar PDF
