90 E I terme de Cabanes és enterament agrícola, amb una major dedicació als cereals i a l'horticultura. La vinya, que ocupava un vint per cent del territori, ha anat a menys i en canvi ha augmentat l'explotació de les oliveres. Hi ha un tretze per cent de terrenys erms, un tres per cent de prats i un dos per cent que correspon a les riberes dels rius i recs. La gent de Cabanes tota la vida s'ha dedicat íntegrament al camp i amb major dedicació des de la Concòrdia de 1700, a partir de la qual va desembrossar recs i aiguamolls i va disposar de més terra conreable pròpia. Una gran millora fou la introducció del blat de moro a inici del segle XIX i l'ús de l'arada de ferro, que va substituir l'antiga arada plana, i que es va poder comprar a les ferreteries de Figueres des del 1853. Costava 180 rals. Entre 1850 i 1900 Cabanes era la setena població comarcal en cultiu de blat de moro i civada, amb 5.725 fanegues, la catorzena en oli, ja que disposava de 800 vessanes a la zona de la Garriga amb 1 .300 arroves de collita i, per contra, era deficitària en vi, amb unes 300 vessanes al sector del camí de Pont de Molins i només 425 arroves: la trentena productora de la comarca. La recollida de les olives la feien generalment les dones, que, si eren destres, podien arribar a omplir un sac al dia. Un Llaurant el camp en el concurs d'arada. important trull d'aquell temps era el d'Andreu Brugat, fundat el 1873, que funcionava amb el sistema de premsa i decantació natural. A inici del segle vint hi havia quatre trulls. Quant a les vinyes, si en alguna casa els sobrava vi de l'anyada ho comunicaven a l'Ajuntament, que enviava el trompeta, omplia un porró de la bóta i sortia a fer un pregó pels carrers del poble. Els interessats en la compra de l'excedent podien fer un trago i provar la qualitat d'aquell vi. El paisatge tradicional del seu terme municipal és la gran estesa dels camps de conreu
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above