Carles i la seva filla Blanca d'Anjou es van traslladar a l'Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume 11 que volia cerciorar-se de la bellesa de la princesa i allà acabaren de formalitzar els últims detalls del matrimoni. La nit del 28 d'octubre la princesa va arribar al monestir de Sant Feliu de Cadins. La princesa i el seu pare anaven acompanyats del llegat pontifici i d'un seguit de nobles napolitans i provençals. Van passar per la camí ral i es desviaren envers el cenobi per un viarany que a partir d'aquell moment fou nomenat el Camí de la Princesa. Blanca d'Anjou va sortir del monestir de Cadins 1'1 de novembre, diada de Tots Sants, i es va traslladar a l'església de Vilabertran, on va contraure noces amb el rei Jaume 11. Els festeigs van durar un dies i foren molt concorreguts i celebrats per la gent de la contrada. D'aquesta forma es va acabar la llarga guerra entre les cases de Barcelona i França. El fet que personalitats tan importants com la futura reina d'Aragó, el seu pare, rei de Nàpols, així com el seu seguici, s'aposentessin a l'abadia Sant Feliu de Cadins fa pensar que es tractava d'una mansió molt important i de gran prestigi. La reina Blanca va morir l'octubre de l'any 131 O, en l'infantament de la seva filla Violant, quan només comptava vint-i-set anys. Està enterrada al monestir de Santes Creus en una tomba al costat del seu espòs, Jaume 11. Tomba del rei Jaume i la seva esposa, Blanca d 'Anjou. El casament de la reina El gran cronista de Peralada Ramon Muntaner va explicar l'esdeveniment i diu " ... lo rei Carles e el cardenal, e la donzella e tota l' altra gent que amb ell venien, vengren-se'n a Peralada; e posà, ell e sa companya, entre Peralada e Cabanes, el monestir de Sant Feliu .... mas sobre tot fo lo goig que madona Blanca fó a sos germans, ells a ella. Què us dirè? Tanta gent havia de la una part e de l'altra que Peralada, e Cabanes, e Sant Feliu, e Figueres, e Vilabertran, e el Far, e Vilatenim, e Vilasèquer, e Castelló d'Empúries, e Vilanova e tota aquella contrada era plena de gent. E lo senyor rei d' Aragon feïa donar ració complida a tothom, de totes coses, aixi estranys com a privats .... e li posà el senyor rei la corona al cap, la pus rica e la plus bella que anc reina portàs en testa.; e d'aquella hora a avant hac nom regina d' Aragon ... Na Blanca era la pus bella dona, e la pus savia, e la pus graciosa a Déu u a sos pobles .... que la fontana de gràcia e de totes les boneses era en ella". Ramon Muntaner. Crònica. Cap. 182 23
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above