12 Als voltants de l'any 195 aC és notícia el bastiment a l'indret de I'Aigüeta d'un llogarret alçat per les tropes romanes. Estrabó l'anomena /onkarion Pedion i Ptolomeu fa referència a l'abundància de joncs que allà es criaven. La seva localització s' identifica per la distància de XVI miliaris que segons els itineraris d'Antoninus Pius i dels vasos apolinars separaven aquest poblat del pas del Portús. El vilatge de luncaria era una de les estacions que hi havia en el recorregut de la calçada romana i que separaven un lloc de l'altre amb una distància regular equivalent a una jornada de camí a peu. Servia de mansió i repòs dels viatgers i de les tropes un cop traspassat el Pirineu i a la vegada era un control en el procés de romanització de les terres de l'Alt Empordà. Alguns historiadors consideren que a /uncaria podia haver-hi hagut altres habitacles, forns, estables, posades i tallers. D'aquest poblat hi ha les següents restes: l'any 1815, en procedir-se a l'enderrocament del mur de l'antic cementiri de Figueres, que estava al costat de la porta de sortida per la capella de Sant Antoni de l'església parroquial d'aquella població, va aparèixer un pedestal de pedra d'època romana que de temps immemorial havia estat localitzat en el lloc de I'Aigüeta i que avui està exposat al Museu de l'Empordà. Porta la inscripció de Vista del rec i d'un camí lateral sobre el traçar de l'antiga calçada romana. "Als déus dels difunts M. Valeri Geminus al seu excel·lent germà M. Valeri Lavino, beneficiari consular". Aquesta làpida ens situa en una època de plena romanització. L'any 1876, a la zona de Cendrassos, de Figueres, i Aigüeta, de Cabanes, es van trobar monedes emporitanes i marselleses i el 1883 dues més, una que es va considerar de l'emperador romà Magenci, que va intentar proclamar-se emperador l'any 351, i l'altra il·legible i suposadament de la segona meitat del segle IV. També es van trobar fragments de vidre tardo-romà.
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above