l'aigüeta

Cabanes

10 La primera presència testimonial d'un assentament humà en el territori llavors indefinit i avui terme municipal de Cabanes correspon al segle VI abans de Crist. Estava emplaçat a les rodalies de l'actual veïnat de I'Aigüeta, tocant a Figueres. El nom de I'Aigüeta s'ha d'associar al pas del rec que travessa aquell territori, que es troba tot ell ple d'aigualleixos. Avui el rec de I'Aigüeta s'escola en bona part sobre l'antic camí de la calçada, que pràcticament ha desaparegut, i que és el límit fronterer del terme municipal de Cabanes amb els de Figueres, Llers i Pont de Molins. El nom propi de I'Aigüeta no es troba escrit fins al fogatge de l'any 1497, en el qual constaven dues cases, una d'elles un molí fariner. La demostració de l'existència d'un llogarret habitat en aquest territori es pressuposa per primera vegada l'any 1868 en trobar-se unes monedes emporitanes i marselleses a la part més septentrional, que limita amb Pont de Molins. Uns anys després, el 1883, es descobriren en el mateix lloc de I'Aigüeta unes restes arqueològiques consistents en trossos de ceràmica, àmfores, lluernes i vasos, i el 1885 el Centre Artístic i Industrial de Figueres va fer-hi unes excavacions, entre I'Aigüeta i el barri de Cendrassos El raval de l'Aigüera vist des de l'entrada per Figueres. de Figueres, on es va trobar una necròpolis considerada dels segles V-VI aC, suposadament d'un poblat ibèric. Eren unes sepultures de sauló, i d'altres cavades a terra, amb trossos de marbre i terrissa vernissada de color vermell. Tot el material estava només soterrat a tres pams i en molt mal estat a causa dels desperfectes ocasionats pel conreu d'aquelles terres des d'èpoques tan llunyanes. Finalment, el 1892 s'hi va localitzar un mig-relleu en bronze que representa una figura femenina mig coberta per un vel.


Cabanes
To see the actual publication please follow the link above