singulars o d'haver-hi succeït fets poc usuals. Pot ser el cas de la vila de Peratallada -un jueu de la qual és jutjat per haver ultratjat públicament la puresa de la Verge Maria- o el del llogarret de Caulès, on s'esdevé un assassinat que ens ha pervingut ben reflectit documentalment. Sabem que l'any 141 6 Guillem de Serratós. de Franciac, juntament amb d'altra gent, mata un jueu de Caulès, del municipi de Caldes. anomenat Vidal Petit, i la seva muller Margalis, ambdós pertanyents a la petita comunitat jueva de la vila. Serratós és condemnat a l'última pena, i en el darrer moment és salvat per la intercessió del jueu gironí Església pre-romànica de Vilajuïga que popularment es coneix amb la denominació de La Sinagoga, en af.lusió a una tradició oral que situa en aquest edifici un lloc de culte hebreu. lucef Astruc Benet, el qual, com ja s'ha dit, es converteix al cristianisme a canvi que se li perdoni la vida. Pel que fa a l'organització de les col·lectivitats hebrees, les distintes aljames són independents les unes de les altres, bé que les més populoses i puixants exerceixen llur influència sobre les comunitats properes més menudes que no poden obtenir l'estatut jurídic d'aljama. Així s'agrupen, encara que només amb finalitat fiscal, en les anomenades col·lectes o "cullites" que adopten el nom de l'aljama més important de la contrada. La vila cap de col·lecta té cura del repartiment de les diverses contribucions imposades pel rei, així com de la seva recapta. A les comarques gironines, fins l'any 1342 només hi ha una col·lecta, la de Girona, si bé en aquesta data, Besalú, esdevinguda molt puixant, aconsegueix de separar-se'n i de crear la seva pròpia. El més curiós, però, és que Girona continua comptant en la seva circumscripció fiscal amb nuclis jueus tan allunyats com els d'Olot, Camprodon i Banyoles, altrament molt relacionats amb la vila bisuldunenca. La participació de les comunitats integrades en la col·lecta gironina pel que fa a la tasca de cobrament i repartiment dels impostos reials no sembla pas ésser massa important. L'abril del 1391 el rei atorga un privilegi que regula l'administració de l'aljama de Girona i de la seva col-lecta, i institueix que el govern d'aquesta ha de constar de vint-i-tres membres -21 de Girona i 2 de la col·lecta-. En el primer any, la representació de la col·lecta recau en un jueu figuerenc i en un de la Bisbal; el segon any, en un de Peratallada i en un altre de Figueres, i el tercer exercici, en un de Banyoles . Bé que sembla que aquest privilegi no arriba a aplicar-se per influència de l'avalot del 1391 , té el seu interès perquè reflecteix el caràcter purament fiscal de les col·lectes. 53
els jueus
To see the actual publication please follow the link above