Això concita sovint contra ells l'animadversió dels gironins i explica en part els assalts al Call, promoguts o aprofitats a vegades per fer desaparèixer el rastre dels reconeixements de deutes. S'ha dit que si alguns jueus practiquen la usura, és en part perquè els reis, mentre es lucrin, permeten que exerceixin aquesta professió prohibida als cristians. De fet, la llei hebrea prohibeix la usura, però el Deuteronomi distingeix: pots exigir interès a l'estranger, però no al teu germà. I, per als jueus, el cristià és un estranger. Aquests jueus acostumats a negociar amb els diners tenen molt ben ateses les seves institucions benèfiques, establertes d'una manera oficial. A l'Almoina o Casa de Misericòrdia de Girona, hi van a parar els delmes de les collites i dels guanys dels jueus, i també una part de llurs fortunes, com es veu en el testament d'Astruc Caravita. Gràcies a la bona administració de l'Almoina, els jueus pobres reben ajuts en espècie, poden dur els nens a l'escola a càrrec de la comunitat i reben gratuïtament la visita del metge i les medecines quan estan malalts. Còpia de la mezuzà del segle XV trobada l'any 1886, en demolir-se la casa número 15 del carrer de la Força de Girona, i que devia pertànyer a una de les cases del Call. Què és la mezuzà L'any 1886, en demolir-se una paret de la cuina de la casa núm. 15 del carrer de la Força de Girona, es va trobar una mezuzà del segle XV que devia haver estat coJ.Iocada en el dintell de la porta d'una de les cases del Call. La mezuzà, coJ.Iocada al brancal dret de totes les portes d'entrada, consagrava les llars com si fossin un temple. Era la plasmació literal de l'ordre de Moisès de tenir la llei "en el brancal de la casa", és a dir, de no oblidar-Ia mai. Mezuzà vol dir, en hebreu, lloc on es penja, i és un pergamí ficat a dintre un estoig, que conté 22 ratlles amb textos dels capítols En algunes cases de l'antic Call de Girona, s'hi pot veure, ran del brancal de la porta, l'escletxa on es cof.locava la mezuzà, sobre la qual el j ueu hi posava la mà en entrar i sortir. VI i XI del Deuteronomi, començant per la frase "Escolta, Israel: el Senyor Déu és un". La mezuzà de Girona és una membrana de pell de xai, d'onze per set centímetres, i té escrits els textos rituals amb caràcters hebreus petits i elegants. {*) Cfr. GJRBAL. Enrique Claudio: "Una cédula en hcbrco denominada Mezuzah" Revista de Gerona, X. 1886. 21
els jueus
To see the actual publication please follow the link above