«Los quals nos havem posat en salvaguarda ... » Són incomptables els gestos per mitjà dels quals els sobirans de Catalunya i Aragó assumeixen la protecció i la defensa dels jueus gironins. Aquesta carta de Ferran I, semblant a moltes altres dels seus antecessors, reflecteix bé l'esperit i l'estil d'aquestes comminacions reials (*): "Als faels nostres los jurats e prohomens de Gerona. Lo Rey. Prohomes: Segons a nostra oïda és novellament pervengut, alguns no tements Déu ni la correcció de nostra Reyal Senyoria han nafrat pocs dies ha e maltractat e injuriat alguns jueus de Aquest bloc de tributs és la contrapartida a la protecció reial. A canvi d'aquesta aportació múltiple a les arques de la Corona, els jueus obtenen un estol de privilegis i aconsegueixen, sobretot, la protecció directa del sobirà i l'administració autònoma de llurs comunitats. Cap poder no s' interposa en la relació estreta ent re el rei-propietari i els "seus" jueus, i els jueus treuen avantatges not ables d'aquesta pertinença al poder reial sense intermediaris. Els reis, en efecte, pract iquen l'Aljama d'aquesta ciutat e encara comminen i atenten de concitar e avalotar la dita aljama e singulars jueus d'aquella, la qual cosa, i així és, havem per molt greu e desplaent, com sia no solament destrucció de la dita aljama ans encara damnatge no poc gran de nostre Reyal patrimoni. Perquè a obviar a les dites coses, a vosaltres diem e manam expressament e de certa sciencia, sots obteniment de nostra gracia e mercè, que en la bona custodia e guarda de la dita aljama, ensems ab nostres oficials e per vosalt res mateixos, així com aquells de qui confiam singularment entenats, amb sobirana cura e diligència, segons que es pertany de bons regidors, faent daquen aquelles bones envers els jueus una interessada política protectora. Política sovint prenyada de contradiccions, perquè l'Església té dictades unes disposicions antijueves que els monarques han de respectar i acatar. Però política al capdavall beneficiosa, perquè no difereix gaire de la que practiquen respecte a les altres fonts de riquesa: augmentar-ne el no~bre, evitar-ne la pèrdua, crear mitjans i fórmules per obtenir-ne un millor rendiment. Això vol dir, en el ordinacions que necessàries sien, car a vosaltres ne donam càrrec special per tal que la dita aljama e les jueus d'aquella e llurs béns, los quals nos havem posat en salvaguarda, comanda e guiatge nostre special, puxen star salvamen e segura e per consegüent ésser nules preservats totalment de scàndols e sinistres. Certificants vos que, si lo contrari se seguia per culpa o negligència vostra, serà imputat a vosaltres e a vostres béns. Dada en Barcelona sots nostre segell secret a XXV dies de febrer en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCXIII. Rex Ferdinandus". (*) Cfr. GIRBAL, Enrique Claudio: Los judios en Gerona. Girona, Imp. Gerardo Cumané, 1870. cas dels jueus, salvaguardar la integritat numèrica de la població, incrementar-ne el nombre, impedir-ne la fugida, fomentar les seves activitats rendibles, evitar la destrucció de llurs béns, reprimir els atacs al seu patrimoni i reconstruir-lo quan es troba arruïnat i per tant improductiu. I a això, cal afegir-hi la concessió de privilegis i l'atorgament de perdons, gestos que es reiteren contínuament, de manera individual o col-lectiva i amb l'obligada contrapartida d'una prestació econòmica. 13
els jueus
To see the actual publication please follow the link above