moliners i els ferrers, i ho era també dels animals de ferradura. Per això, quan un animal de cavalcadura o de bast estava malalt, s'implorava l'ajut del sant, al qual s'oferien ferradures a tall de presentalla o exvot. A Capsec, com també a altres esglésies a ell dedicades, hi ha quatre ferradures (les del cavall del sant, es diu) que ornen la porta i recorden aquelles pietoses prometences de la pagesia. L'església de Sant Ponç d'Aulina fou, durant un temps, la més visitada de totes les de la vall de Bianya. El sant, segons unes notes manuscrites de Mn. Salvador Puigdevall, de l'any 1764, era molt venerat per la gent d'aquesta terra, ja que donava "aido als sors, salut als malalts, pluja a les sequedats, sol quant se ha menester, reme9 per las xinxas 9 molts altres portentos y maravel/as obra Deu Ne. Sr. per intercessió sua". Fins a la capella, on es venerava una relíquia del bisbe i màrtir, hi anaven en pelegrinatge "coxos, tu/its 9 molts altres de lleigs mals" que oferien al sant ciris, presentalles de cera amb la representació del membre del cos que havia estat guarit (mans, peus, caps, orelles) 'y també de plata com Xinxas que te en sas mans". Els més devots eren els sords, els quals acostumaven a omplir una ampolleta amb l'oli que treien de la llàntia que contínuament cremava davant la imatge del sant. Amb aquest oli s'untaven les orelles i trobaven d'immediat "gran alivio 9 consol". A canvi de l'ampolleta, deixaven a la capella "mig partidor, un partidor y mes" d'oli, segons les possibilitats de cadascú, i això permetia que la llàntia cremés sense interrupció gràcies a tals caritats. Advocat contra els llamps, pedregades i tempestats, el veïnat d'Aulina li atribuïa un miracle ocorregut l'hivern de 1763: el fred havia mort el fajol i s'havia perdut l'anyada a tota la vall de Bianya, excepte a la zona de . . ....... .~~ ••••• ,. • • ••• 11 ..... . . . . . . . . . . . . . . ... . ..... .......... : COJGSDELGWRJOS SANT PO~ S. BISBE, : ! Y !II.U.TU, J.DHIQT COSlllA L.U UN:t.d. : i ~ f 9 ~f ~ : : P alr6y T ituJ.;.r ck la i~lesia oh Aulina, en la qual 5j\ \'t nera : ;· ~.i:-.":.:::::.;··· rb". .~ -:.:.·;·;.• : !:!::.lotl l ......... ·-· · "' ••. •,., .. "'•·~· ç. . ..... ,.....,"'"'~· ~···4· .. -· ·- r:.... . ~ ;: ..~·: .. ~::~::::~: E::~:~:~,:~:.:;~ .. I;_;.::!::~:!!.·:::· .... r A, .. ,.. ,.~'"""""'" ~ OUMIJS. : I f:;::::·=:::=:::--:~:=-~::~~"'-· W-· i :. .•••.•••.•.•.•••• ·-·········· ... --.... ......_....1 Sant Ponç, que la salvaren a pesar de ser una zona molt més freda. La capa dita dels boigs o endimoniats que es guardava a la sagristia de Sant Salvador de Bianya va ser, durant un temps, motiu de peregrinacions a la parròquia. En l'acta de la visita pastoral realitzada l'any 1717, es diu que entre els diversos objectes i roba guardats a la sagristia hi ha "Una capa ques posa als esperitats y faltats de enteniment". Els obrers, segons la disposició llavors establerta, havien d'exigir i cobrar "de quiscuna persona" que es vestís la capa un sou de plata, a destinar a l'Obra. Sembla que era una capa vella, de color negre, i amb el pas del temps s'hi havien associat un munt de supersticions. L'any 1758, el bisbe Palmera ho tallà en sec, tot ordenant "que no se use en manera alguna una Capa que a9 en dicha Paroq. que se ha hecxo servir para curar los Locos y endemoniados pues no teniendo noticia de donde provenga la virtud que se quiere atribuir es exponer su uso a algunas irreverencias y desecatos". A partir d'aquí ja no se'n parlà més. Goigs a llaor del titular de l'església de Sant Po11ç d'Aulina, editats en el segle XIX. 33
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above