Page 29

la vall de bianya

Pel desembre de 1617 s'ordenà als obrers que fessin "adobar i recorrer lo taulat" del temple, i en 1703 al rector de Sant · Salvador de Bianya li fou prohibit de dir-hi missa si els obrers feien cas omís al manament de comprar un missal. Un xic més tard, pel febrer de 1704, es contractà amb l'escultor Josep Cartada, oriünd de Tortellà però resident a Olot, la realització del retaule barroc per a l'altar major de l'església, que havia d'estar llest i col·locat per Nadal d'aquell mateix any. Al centre, sobre unes grades, s'havia de posar la imatge de sant Ponç, i fent-li costat les de sant Josep amb el Nen i sant Isidre. A la fornícula superior del retaule es col·locà una imatge antiga de la Mare de Déu. En 1758, l'església es trobava en un estat de conservació tan dolent que s'arribà, fins i tot, a plantejar la seva substitució. El bisbe Manuel A. de Palmera manà, per l'octubre, que no s'hi digués missa "hasta que esté decente y aseada" i per això es pensà en la possibilitat de "demoliria y reedificaria de nuevo, por estar en manifiesto peligro de caer, por dicirlo también el Albañil mu9 practico 9 experimentada". El cost de les obres de reparació es va estimar en 384 lliures i el bisbe acceptà la proposta d'extingir dos censals per tal d'aconseguir més fàcilment aquell import. Es pogué fer, doncs, la necessària millora "com era fer campanar 9 /gla. ", però sense que haguessin de destinar-hi els esmentats censals, ja que fou importantíssima l'aportació, la "bona condupta", de Joan Pere Serrat i el seu fill Miquel. L'església es beneí el 13 d'agost de 1760. Entre les cases d'aquest veïnat hi ha Torrentmitjà, el Pedrós, les Pinoses, les Planes, la Ferreria i el Serrat. Aquesta última és molt a prop de l'església de Sant Ponç i els seus propietaris n'han estat, en tot temps, grans benefactors. N'era descendent Mn. Pere Serrat, beneficiat de Sant Esteve d'Olot, mort l'any 1728, que fou protector del santuari de la Mare de Déu del Tura i mecenes de la confraria de Sant Josep, a la qual donà diners per a la construcció del retaule barroc encara existent a l'esmentada església parroquial d'Olot. De la Ferreria, casa pairal de la família Ferrer, documentada des de la darreria del segle XV, n'era originari Ignasi Ferrer-Noguer i de Traver, que sobresortí com a militar i arribà a ser capità de fragata i segon comandant del vaixell de guerra anomenat "Asia". Va néixer el1742, essent batejat a Sant Salvador de Bianya, i morí a l'Havana, l'any 1794, víctima de la pesta de "vómito negra". Les Planes, una de les cases més velles de la vall de Sant Ponç d'Aulina. 27


la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above