A part del dimoni, per les terres de Bianya es diu que també corria, fins no fa pas gaires dècades, la Pesanta, un ésser misteriós, com un follet, que feia patir de debò els qui no se la podien treure del damunt. També l'havien vista per altres contrades pirinenques, però els bianyencs l'identificaven per unes característiques molt clares: era com un gos gros, negre i pelut, i les mans eren com d'una persona, però foradades. EI nom li venia pel fet de tenir els peus més pesats que el plom. De nit es posava damunt el pit dels qui dormien de panxa enlaire, els quals no podien respirar a pler i s'ofegaven per la pesantor que els oprimia. Per a evitar que entrés, es posava un plat amb mill en el lloc per on solia passar. La Pesanta, molt neta i polida, però quelcom despistada, el trabucava i es passava l'estona collint el gra. Amb les mans foradades la feina no s'acabava mai, ja que era constant l'operació de collir els finíssims grans de mill, que tornaven immediatament a caure. Així es passava la nit, i en despuntar l'alba tocava el dos sense fer gens de fressa. Prop de la masoveria de Canelles de Baix, en un dels revolts de l'actual carretera C-153, hi havia la balma dels Encantats, que quedà tapada per un esllavissall de la muntanya durant l'aiguat de Sant Lluc de 1940. Els encantats s'estaven a la balma, però mai ningú no els havia vist; només de nit baixaven a rentar la roba a la gorga del Dimoni, a la riera de Sant Ponç d'Aulina, prop de can Pere Sastre. S'explica que, temps enrere, els habitants d'aquella contrada vivien atemorits, guardant-se prou bé de sortir de casa durant les hores de foscor, puix que cada dos per tres aquells éssers picaven la paleta mentre bugadejaven i el soroll ressonava fortament per tot el veïnat. El nom de Malforat, donat a la serra que separa les valls del Bac i de Bianya, també està Paisatge del sector de Sant Pere del Puig, amb la serra de Ma/forat al fons. relacionat amb una llegendària presència del maligne. El forat, de fet, existia dalt la serralada, però fa ja un cert temps que fou tapat per tal d 'evitar que alguna persona o animal hi pogués caure. Ara, l'alzinar cobreix també aquell indret i es fa difícil la localització de la cavitat, la qual hom tenia per cert que anava a sortir al corral del Bertran, casa propera a la Vilotja, a Sant Martí del Clot. El pastor del Bertran volia fer criar les ovelles del seu ramat, però passava el temps adient i no hi havia manera que els marrans les muntessin. Capficat i enfurit, un dia començà a bastonejar-Ies tot dient que les faria xaiar "mal les hagués de fer amarrir pel dimoni". De cop i volta se sentí un gran tro i eixí, d'entre unes penyes, un marrà negre que cobrí totes les ovelles i immediatament desaparegué. A la tardor, poques setmanes després d'haver nascut els xais, el marrà tornà a presentar-se. Des de dalt la serra féu un bel fortíssim i tots els xais -que eren fills seus- s'escaparen del corral tot ficant-se, com embogits, al forat que conduïa fins a dalt de la muntanya, des d'on el marrà, que no era altre que el diable, se'ls endugué qui sap a on. 23
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above