Aquesta explicació no ha acabat mai de convèncer del tot els estudiosos del tema, que han deixat igualment de banda qualsevol possible relació amb un nom personal, com podria ser Albiniana, suggerit pel filòleg Antoni Griera. En una classificació feta per Joan Coromines, el topònim és posat entre els n,oms d'origen preromà. Es un criteri que es comparteix a l'Alcover-Moll, on s'indica una possible relació amb el nom cèltic Vianna, que forma part de molts noms de poblacions franceses. Pel que fa a Bianya, l'explicació més estesa és la que concreta que el nom vindria a significar "dos rius". Seria una referència a les rieres de Sant Ponç d'Aulina i de Santa Llúcia de Puigmal, no gaire cabaloses tot i recollir l'aigua de diversos torrents, les quals prenen l'únic nom de riera de Bianya a partir del lloc on es produeix l'aiguabarreig, un cop passat el nucli de ca l'Enric, i formen ja un sol corrent. Ara bé, hom ha demostrat clarament que en tota la documentació anterior al segle Xlii no surt la forma Bisania, amb aquesta "s" força estranya, de manera que no tenim referències antigues amb l'arrel "Bis", indicativa de du plicitat o repetició. Tampoc no és gens clar que Ania pugui ésser una derivació del mot llatí amnis, que vol dir riu, corrent d'aigua, i, en conseqüència, no és gaire sostenible la suposada etimologia llatina del nom de lloc Bisania. Més antic és, però, Biania; segurament preromà, cèltic, però amb un significat desconegut, potser evocador d'un curs d'aigua o d'un estany. Segons el Dr. Josep Calzada, autor d'un interessant treball sobre aquesta qüestió, és probable que, a l'origen, Biania fos el nom del riu o de la riera del lloc, nom que passà ben aviat a designar tota la vall. El topònim el trobem esmentat d'aquesta manera en uns quants documents, entre els quals hi ha la butlla del papa Benet VII I, a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon (1017), on es confirmen possessions in val/e Biania, i l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses (11 50), del qual depenia l'església de Sant Salvador de Biania. Resulta difícil d'assegurar, en resum, si des d'un punt de vista etimològic és més correcte escriure Vianya o Bianya. La història avala aquesta darrera grafia, que es considera la més autèntica. Sigui amb "B" o amb la variant "V", l'origen és antiquíssim, molt remot, sens dubte preromà i utilitzat per un dels primers grups pobladors d'aquestes contrades. La riera de Sama Llúcia de Puigmal, al seu pas pel sector de Sant Marrí de So/ama/. 9
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above