l'oportunitat de realitzar excavacions arqueològiques en el recinte. Una característica molt notable de l'evolució urbanística de Sant Llorenç de la Muga al llarg de la segona meitat del segle XX ha estat l'increment de l'habitatge de segona residència. Si els primers estiuejants -que s'estaven bàsicament de lloguer o en cases de familiars- no suposaren cap transformació en l'urbanisme de la vi la, els nous estiuejants de la segona meitat del segle XX, moltes vegades els seus mateixos descendents, han promogut una total remodelació que ha coincidit en el temps amb el fenomen de la despoblació del camp. L'estructura tradiciona l de les cases de Sant Llorenç estava condicionada per la seva utilitat per a la vida quotidiana en una societat rural. Així, els baixos de Molts elements tradicionals de l 'arquitectura de la vila estan desapareixent sota la pressió urbanística i les reformes integrals. Dibuix de Llorenç Pascua. les cases -sovint amb parets de pedra i amb voltes d'encanyissat- es destinaven al bestiar, especialment per als matxos, o a petits corrals amb gallines, conills o porcs. En d'altres casos s'hi mantenien encara els obradors d'activitats tant artesanals com comercials, herència de les activitats tèxtils d'un passat no tan ll unyà. La vida es feia al pis principal, amb la llar de foc com a centre de l'activitat casolana. El segon pis, amb les finestres sempre obertes, es destinava a guardar els productes del camp, com panotxes de blat de moro, patates o embotits. L'adaptació d'aquestes estructures a les cases de segona residència no ha estat fàcil, i ha comportat la seva transformació total. Edificis antigament unifamiliars s'han anat dividint i transformant en habitatges plurifamiliars. De totes maneres, resulten encara molt més traumàtiques les actuacions més recents, que en lloc de reformar es basen a enderrocar completament l'antiga edificació per construir-hi un nou edifici, fins i tot amb aparcaments subterranis, això sí, imitant l'estil rústic tot aplicant pedra de riu a la façana. D'aquesta manera, han anat desapareixent els autèntics vestigis de les antigues construccions i pot arribar que ens quedem, en un futur no gaire llunyà, amb una vila d'estil rústicmedieval de disseny. Rosa Maria Fraguell ha escrit referint-se a aquest nou model: "La adaptación de la oferta EL president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde de Sant Llorenç, Manel Sanchez, inaugurant les obres de reforma i pavimemació de La vila. Juny de 1994. turística de Sant Llorenç de la Muga a /as nuevas demanda s parece llevar a la localidad a una severa degradación del paisaje y a una ocupación mas iva del territorio, lo que sugiere la necesidad de recuperar el modelo anterior y de evitar la confrontación entre segmentos turísticos con un comportam ien to y percepción del espacio turística antagónicos." Serà doncs tot un veritable repte, els propers anys, poder compaginar modernitat i tradició, qualitat de vida i paisatge, sense haver de renunciar a unes arrels assentades sobre més d'un mil· Ien ni d'història. 91
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above