Page 71

Sant Llorenc de la Muga

Carles Camps Armet, juntament amb la seva esposa, Josepa Nicolau, signaren un conveni amb el consistori municipal per tal de resoldre el problema de la precarietat de les escoles públ iques i patrocinaren la construcció de les noves escoles nacionals. Aquestes se situaren en el que havia estat l'antic hospital de la vila, al costat de l'església. En un acord municipal del 19 de ju liol de l'any 1925 s'acceptà per part del municipi el nou edifici, s'acordà nomenar fill adoptiu de la vila el patrocinador i s'acceptà també Sebastià Campsaulines, mestre de Sant Llorenç i la seva classe de nensafinaldelsanys 1930. posar el nom de Carles Camps a la plaça anomenada llavors de la Constitució, i el nom de Josepa Nicolau de Camps a la placeta del carrer de l'església, nom, aquest darrer, que no ha arribat als nostres dies. Les noves escoles s'inauguraren llavors amb assistència de totes les autoritats. Com a cas destacat de mestre que dedicà la seva vida a l'escola de Sant Llorenç de la Muga hem d'esmentar el Sr. Sebastià Campsaulines Codina, que exercí el seu magisteri a Sant Llorenç entre els anys 1919 i la seva jubilació, el 1945. Havia nascut a Lliurona l'any 1886 i havia aconseguit el títol de mestre l'any 1907. Després d'exercir interinament a Beuda, Ullà, Roca bruna i Massarach, l'any 1916 fou nomenat mestre en propietat de l'escola de La Quintana (Astúries), després d'Aravell (Alt Urgell), de Blancafort (a l'antic municipi de Tragó de Noguera) i, finalment, el27 de febrer de 1919, mestre de Sant Llorenç de la Muga. Entre les alumnes de les monges de Sant Llorenç hem de destacar les germanes Antò nia i Engràcia Cros Gurnés, fi lles del matrimoni que s'ocupava de l'explotació de l'antic molí del comte. Antònia va seguir les monges quan van tancar la casa de Sant Llorenç de la Muga, i ingressà a l'orde tot adoptant el nom de mare Soletat. Uns anys després, el 17 de gener de 1927, la seva germana Gracieta ingressà al noviciat d'Aiguafreda, on adoptaria el nom de Maria Cecília. La mare Cecília desenvolupà tasques docents als diversos centres de l'orde fins l'any 1949, quan fou nomenada Superiora Genera l. A partir d'aquest moment inicià una profunda renovació de l'ordre, que passà a convertir-se en un Institut Missioner. Entre els anys 1952 i 1959 la mare Cecília fundà 26 cases de religioses a Amèrica del Sud. El 9 de març de 1959, però, un accident de cotxe a Dabajuro, Veneçuela, posà fi a la seva missió. Continuà la tasca la seva germana gran, la mare Soledat, convertida en la nova Superiora General de l'orde entre els anys 1959 i 1971. 6g


Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above