força motriu a les turbines d'electricitat. Aquest molí fou comprat als hereus dels comtes de Peralada per Ramon Cros Jua nola, qui s'hi havia establert com a moliner ja a final del segle XIX. Sobre una de les portes d'accés al molí es pot veure encara una creu i dos "rocs partits", elements característics de l'escut d'armes dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada. Fora del nucli urbà hi havia més molins, del quals es conserven actualment les restes de dos, el de la Cada mont i el de can Carreres. El molí de la Cadamont, situat a uns tres quilòmetres aigües amunt de la vila, aprofitava l'aigua que passava prèviament per la farga de la Cada mont. Actualment està rehabilitat com a habitatge, tot i que s'han mantingut les moles i alguns aparells que han sobreviscut a les repetides inundacions que ha sofert. L'any 1924 el molí era propietat de Narcisa Prat Fàbrega. El mas Casademont, o "la Cadamont", segons la parla popula r, és una gran masoveria situada a la vall de ponent, l'antiga vall de Pausada, direcció Albanyà. A més del molí i la farga disposava també d'una rajoleria, de la qual es conserven encara algunes teules. Just davant de la farga es poden observar uns forats a la roca del llit de la Muga, possiblement restes d'una resclosa molt més antiga feta amb fusta. El molí de can Carreres, prop del mas del mateix nom, a tocar de Santa Maria de Palau, està força malmès. Es conserva, però, el rec i una de les moles. L'any 1819 la Intendència del Principat concedí a Joan Bellvilar Carreres, de Santa Maria de Palau, "la facultad de Restes del molí de can Carreres. S'hi conserva in situ una de les moles . construir un molino ha ri nero en terrena propio suyo" i d'emprar les aigües del riu la Muga. L'any 1924 era propietat de Joan Moncanut Carre ras. L'any 1942 encara estava en funcionament i era propietat de Celestí Giralt Noguer. Quant a la farga de la Cada mont, es tracta d'un edifici de llarga història, recentment rehabilitat. Molt possiblement sigui la farga a què fa referència un document del segle XVII en el qual es demanava al comte de Peralada permís per construir una farga al riu Muga. Malauradament el document no porta data ni precisa la situació de la fa rga. Entre els elements que s'han conservat destaca una gran torre-forn que s'emprà durant el segle XIX per fondre el mineral de les mines de Montdavà. 43
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above