La Democràcia

Lloret de mar

88 D esprés de la mort del general Franco (1975), els canvis polítics es van succeir ràpidament arreu i a tots nivells. A Lloret, els canvis operats sobretot en el terç familiar a l'hora de les eleccions municipals del 1973, ja estaven també en aquesta direcció. Alguns regidors, després d'exigir inútilment més obertura a l'alcalde, convocaren una roda de premsa (1974) per fer públiques les seves crítiques, gosadia que portà cua, denúncies al governador civil, coaccions i la marxa enrere d'alguns regidors. Aquests fets, però, van desgastar l'alcalde Clua, que, en 1976, no va rebre el suport necessari per a seguir al davant del consistori. Llavors accedí a l'alcaldia Jordi Martínez Plan as. El consistori, durant la nova etapa (1976-79), va actuar amb renovada iLlusió si bé es trobà aviat amb uns moments en què tot es desmuntava fàcilment, s'entrava en la transició, es creaven grups de control municipal i es restava autoritat a l'Ajuntament. D'altra banda, hi havia encara indecisió i parers molt diferents entre els diversos regidors -uns més oberturistes, altres més conservadors-. Lloret va començar a viure els primers conflictes sindicals : 6-3-1976, primera vaga de la construcció; 13-8-77, vaga d'hostaleria, amb protagonisme de CCOO, UGT i, sobretot, CSUT, amb participació d'unes 2.000 persones; 27-5-78, nova vaga de l'hostaleria, etc. L'anomenada Marxa de la Llibertat arribà a Lloret el 20 de juliol de 1976, divulgant les consignes de l'Assemblea de Catalunya. En 1977 es va començar a celebrar la Diada de l'Onze de Setembre de forma Les primeres manifestacions sindicals de la transició, pel passeig de Lloret. unitària. Les primeres eleccions democràtiques municipals (1979) van donar 4 regidors a CiU, 3 al PSC, 3 a la UCD, 2 a ERC i 1 al PSUC. Els vots de CiU, UCD i ERC van portar a l'alcaldia Joan Domènech i Moner, cap de la llista més votada (CiU), el qual, davant del greus problemes de la població, intentà una política local unitària que, a la llarga, fou impossible per divergències i, òbviament, estratègies polítiques dels partits. El primer consistori democràtic s'hagué d'enfrontar a la situació econòmica i urbanística heretada, als esquemes antiquats de la màquina burocràtica i a la pressió del món de l'especulació. Una anècdota: la tancada dins de l'Ajuntament d'un grup de treballadors d'hostaleria, per conflictes de l'Hotel Samba (10-12-1980).


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above