El turisme

Lloret de mar

86 L loret tenia consciència de les seves possibilitats turístiques des de les primeres dècades del segle actual. N'és una prova el fet que l'any 1932 es creés un Sindicat de Turisme i que diverses editorials del quinzenari local "Aires Lloretencs" tractessin d'aquest tema i del seu foment. Els primers estiuejants llogaven cases modestes. Carner mateix passà els estius de 1919 i de 1920 en una d'elles. I el mateix podríem dir dels pintors Joan Llaverias (des de 1914 a 1938), Josep de T ogores i Josep Amat (anys quaranta) i molt d'altres. El període de postgue~ra es caracteritza per la presència d'estiuejants de l'àrea barcelonina, generalment fabricants del tèxtil ben situats o d'ocupacions similars. Però l'eclosió turística vindria al voltant de 1950. És llavors que apareixen els primers estrangers i que comença la transformació urbanística de Lloret: adaptació de cases senyorials per a hostal, aparició d'hotels d'ambient familiar, venda de vinyes per a fer les primeres urb9nitzacions - xalets-, etc. Es un Lloret que té només 8 hotels amb unes 206 places, 9 bars i restaurants, 2 sales de festes i una sola agència de viatges. La població fixa és de 3.159 habitants, la població flotant s'estima en uns 1.500 més i el pressupost municipal suma 380.000 ptes. La carrera, però, ha començat. Al cap de vint-i-cinc anys la població ja té 8.168 habitants i els turistes ja arriben als 100.000 (alta temporada). El pressupost municipal suma Anys seixanta : L'afany de captar clients porta les botigues al carrer. 70.800.000 ptes. i ja hi ha 203 establiments hotelers -27.670 places-, 421 bars i restaurants, 53 discoteques i 21 agències de viatges. Les 1.328 persones que pagaven contribució urbana en 1950 són ja 7.330 i els 207 contribuents per industrial ara sumen 2.013. Hi ha més de 40 pistes de tennis, més de 70 piscines, 4 minigolfs, uns 300 comerços de "souvenirs", 1.400 vehicles de turisme, 40 llicències de taxi. .. A final d'estiu de 1973 un banc confessava que ell sol havia ingressat més de 1 .300 milions en divises. Lloret havia canviat molt. Però paral.lelament a l'augment de riquesa es generava un procés progressiu de despersonalització. Els hotels s'havien fet cada vegada més grans i havien perdut


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above