Page 83

Lloret de mar

blanquejava amb sordes lluïssors d'argent, i son vidrim perlejava. Com una joia en un estoig obert, presentalla de nuviatge que la terra sembla oferir al mar, descansa en una fresca i arramada vall que les penyes de la costa deixen obirar, entrebadant llur cortina feréstega. Lo mal és que de tant en tant el nuvi es desvetlla i, rebolcant-se en son llit immens, allarga la barroera grapa per cerciorar-se de que el joiell no s'aparta de son capçal; i aquesta és la pena dels lloretencs, que a voltes han vist amenaçada alguna de llurs cases. Que Déu els do bonança i els multipliqui les hores de primavera, que són les que més escauen a llur bell sojorn." (Joaquim Ruyra, El rem de trenta·quatre, Edicions 62, Barcelona 1968) Sebastià Sanchez-Juan (1904-1974), conciliant el passat i el present de Lloret, escrivia en la seva "Oda a Lloret": "Fora d'humana mida no resulta res que es doni a Lloret. Atzar, fatic, recordats piament, tenen un culte alfons del cor, com en un vidre antic. " Dins d'aquesta petita mostra, no podem oblidar la figura del romàntic Francesc Camprodon i Lafont (1816-1870), que dedicà a Lloret tot el text d'una sarsuela -"Marina"- musicada per Emilio Arrieta, convertida més tard en òpera (amb el text ampliat per Ramos Carrión), però sobretot aquelles famoses frases definitòries : "Costas, las de levante; playas, las de Lloret". Cal suposar que en el Lloret d'avui, sorollós i anàrquic en molts aspectes, difícilment s'hi inspirarien els nostres homes de lletres. Almenys el to no seria el mateix. Representació de /'òpera "Marina" a la mateixa platja de Lloret, /' any 1930. Entre els artistes que s'han sentit atrets per la platja de Santa Cristina hi ha el poeta Ferran Agulló, que va escriure aquest sonet : Entre les roques de la Costa Brava com un llir que entre penyes s'esponcella, Santa Cristina, blanca meravella, s'alça entre pins, mirant-se en la mar blava. L'ona se sent de son amor esclava i els peus li besa, enamorada i bella; l'assutzena perfuma la capella, com les sorres daurades perfumava. Randes de roques, llum encegadora; cel blau, mar blava i una font que plora; un aire pur, les vinyes verdejant ... Quin goig, voltat de santes harmonies, somniar en ventures i follies a l'ombra fresca de ton pi gegant! 81


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above