Page 82

Lloret de mar

L'escriptor Esteve Fàbregas i Barri veu així el seu Lloret nadiu : "Lloret és una vila que porta innata una finesa d'esperit, un gest senyorívol. Els lloretencs són, per al foraster, cordials, hospitalaris i tenen el do de la simpatia. Aquestes virtuts, les belleses naturals i l'absència d'indústries que solen portar terboleses a l'aire i a les aigües, han convertit Lloret en una elegida internacional, i avui és un centre de turisme de primer ordre, amb piscines i establiments de modes com una vila estrangera de la major qualitat. " (Esteve Fàbregas i Barri, Lloret de Mar, Biblioteca Selecta, Barcelona 1959) Josep Pla (1897-1981), amb la seva murrieria habitual, en parla així: " Lloret és una població d' americanos i de petits rendistes, de color.de braç de gitano. És una població neta i pulcra, ben urbanitzada, sense soroll, sense indústria, sense fum, sense tren a la vora, molt arreglada. Ni artísticament, ni arqueològicament, no té res de notable. El gòtic decadent de l'església parroquial és insignificant. L'església és dedicada a Sant Romà, té una sola nau i un campanar acabat amb una agulla de quatre caires. Lloret i Sitges són les aportacions més típiques que aquest país deu als indianos.( ... ) Lloret és un Sitges menys cursi, més modest, una mica esmortui~, de braseret i d' estufeta, amb uns ciutadans caracteritzats pel fet de la por que tenen dels refredats. I això, ben entès, íw té pas res d'ofensiu. Són poblacions que han estat somniades per tants i tants catalans d'Amèrica, que això sol les fa respectables." (Josep Pla, Viatge a Catalunya, Ediciones Destino, Barcelona 1946) Josep Carner (1884-1970), que havia estiuejat a Lloret els anys 1919 i 1920, descrivia un Lloret encara més idíl.lic : " Lloret és clàssic, com Blanes és romàntic. Lloret havia estat en el temps antic - i en romanen qui-sap-les demostracions toponímiques i altresun gran lloredar vora les ones. Apol devia haver-hi festejat. Lloret és, possiblement, la pàtria de Dafne. Lloret té serres i santuaris, i ermites i boscos i horts i vinyes i cales, i àdhuc té monuments. Velles casetes exquisides, i l'església més dernier cri del món, i el gran mur enramat del famós Mai tanquis, que és el Lyon d'Or de Lloret; i tres coliseus; i un gran boulevard que és el carrer de Sant Pere; i un passeig de mar ple d'enamorats; i una gran plaça composta de dos bells quadrilàters (l'un ombrejat d'acàcies, i l'altre sense, per a ballar-hi el ball de les morratxes) sempre curulla de criatures; i una platja de petits òpals, dits arena, ( ... ), i els jardins tropicals i mítics del81 del carrer de Sant Pere, i una Venècia, reclosa, crítica, amb pianos de dolces noies i enormes canyes de pescar i patis blau argent i flors vagament conventuals ... " (Josep Carner, Lloret, paradís gentil, a la revista "D'ací d'allà" , Barcelona 1919.) El novel.lista Josep Roig i Raventós (1883-1966) es complau en el paisatge costaner un dia de festa major, durant la processó marítima : "La costa és piadosa; si una pluja hi hagués, en les roques, les relíquies trobarien un sagrari amb l'encens dels fonolls marins. La platja de F ena ls a · mig camí, tan blanca i tan llisa, apar un altar de carrer, amb les tovalles noves netes i planxades, posat allí per deixar-hi el reliquiari i entonar-hi uns salms. Ja es veu la capella de Santa Cristina voltada de boscúria atapeïda. Mireu que gentil i blanca i enlluernadora, com una nena que fa la primera comunió acompanyada dels jais: el pi centenari, els xiprers envellits, les roques immortals ! " (Josep Roig i Raventós, L'ermità Maurici, Ed. Selecta, Barna. 1952) Joaquim Ruyra (1858-1939) ens en dóna unes imatges sublims, d'un dia plujós: "E rem davant per davant de Lloret, la gentilíssima vila que ha pres son nom del llor que enflaira ses hortes i jardins. Tota molla,


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above