78 D e personalitats destacades en el camp de les lletres que hagin tingut un veritable sentit creatiu no se'n troben pas, a Lloret, més enllà del darrer quart del segle XIX. I encara, per començar, s'ha de partir dels qui van redactar el quinzenari "EL lloretense" (1885-86), d'entre els quals -encara que no era de Lloret- sobresortia el Sr. Eduard Sainz Noguera, oficial del cos de telègrafs, que hi feia poesia en castellà però també una delicada prosa narrativa. Entre 1893 i 1898, des de la tribuna de "El Distrito Farnense", Hermenegild d'Urrèjola, amb un estil molt retòric, publicava versos més aviat humorístics, tot i que també preparava algun recull poètic seriós en forma de "Ramillete a Jesús Sagramentada" (que, possiblement, no s'arribà a publicar). Enric Botet i Sisó, que exercia de farmacèutic a Lloret, escrivia també una acceptable poesia impregnada de romanticisme, algunes mostres de la qual es troben a les pàgines de la premsa local. El primer poeta que envia les seves composicions en català a la premsa lloretenca -i curiosament des de Santiago de Cuba-, l'any 1894, és Esteve Lluhí i Rissech. Josep Macià i Mataró, capità de vaixell però Els germans Josep Maria i L/ufs Coll i Rodés, poetes de notable volada. molt sensible a la poesia, escriví notables composicions, algunes de caire nostàlgic, durant les seves absències de la llar, i altres dedicades a celebrar efemèrides locals. Els dos grans poetes, però, de final de segle són els germans Josep Maria (1874-1900) i Lluís Coll i Rodés (1886-1909), d'il.lustrada família lloretenca. Tots dos van morir joves, deixant sengles reculls poètics publicats respectivament, a tftol pòstum, els anys 1901 i 191 O. Les seves creacions segueixen models clàssics però tenen un profund aire romàntic, propi de l'època. Josep M. Coll i Rodés havia col.laborat a "La Costa de
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above