L'ensenyament

Lloret de mar

68 E s conserven encara unes ordinacions de l'any 1599 pensades per a l'escola de minyons, que llavors estava dins d'una torre de defensa. Les donà el Consell de la Universitat de la vila, encara que s'atribueix la redacció al rector Jaume Felip Gibert. S'hi observa ja la intenció de classificar els alumnes segons el nivell, la distribució horària en funció de la llum solar, la freqüència d'entrades i sortides i canvis d'activitat, la participació dels alumnes i el mestre en les funcions litúrgiques, etc. Era un ensenyament de caràcter eminentment religiós que perdurà almenys al llarg dels segles XVII i XVIII. Durant aquest darrer segle, quasi tots els mestres eren clergues i compensaven l'escassa assignació que tenien com a docents amb els beneficis que els reportava el seu ministeri sacerdotal. En coneixem el nom de molts: Romà Maura, Bonaventura Geli, Salvador Bassedas, Francesc Andreu, Joan Ortoll, Salvador Pagès, Salvador Escarrà, Jaume Pujol, Nicolau Ferrer, Miquel Bassedas, Pere Ribas, Antoni Orench, Josep Passapera, Nicolau Oliver, Miquel Granell, Francesc Garriga, etc. Amb el contracte entre l'Ajuntament i el mestre Joan Molina, de l'any 1804, veiem que la filosofia de l'ensenyament tampoc no ha Voltants de 1945: El "senyor Casasayas" i els seus alumnes. canviat gaire. Els mestres, d'altra banda, continuen mal pagats i, per tant, a vegades abandonen la feina. Les escoles estan faltades de recursos. L'Ajuntament s'interessa pel sistema Lancaster (1821) "con el que un solo maestro puede enseñar perfectamente y sin exageración a 500 discípulos". A partir de la Llei d'Ensenyament de 1825 els ensenyants lloretencs intenten obtenir els títols que s'exigeixen. Entre els mestres públics destacats d'aquells temps cal esmentar Jaume Puig i Roldós (1835}, Jaume Feliu (1852}, Abdó Mallol (1855), Rossend Albert (1867) -autor de dos


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above