El Futbol

Lloret de mar

64 A I voltant de 1920 comença l'afecció al futbol, deguda tant a la colònia d'estiuejants -el mateix Joan Gamper, fundador del F.C. Barcelona, estiuejava a Lloret-com a joves de la localitat que ho havien assimilat. Fins i tot els vailets de les Escoles Parroquials van crear I'Sport Club Lloretenc l'any 1921 . L'afecció prengué en la gent gran, es fundà el "Lloret F.C." i s'habilità un camp al barri de Venècia. Van ser els temps dels germans Gabarró, de Pep Serrallach, Araüjo, Mateu Ribera, Pep Macià, Manolo Durall, Salvador Vidal, Francesc Tarrats, Salvador i Lluís Parés, Antoni Amorós, Pere Soliguer, Antoni Bancells, Jaume Coll i algun altre. També hi participaven -cosa que ajudà a fomentar l'afecció-, els jugadors del F.C. Barcelona, Vicens Martínez i Martínez Sagi. Aquell camp esdevingué aviat insuficient. Per això, el 22- 7-1923 se n'inaugurà un de mides reglamentàries al sector de la riera. Després hi hagué una davallada de l'afecció i el ressorgiment no es produí fins al 1929, ara amb un "S.C. Lloret" que tornava a jugar, en principi, al barri de Venècia però que acabà, altra volta, en un camp del costat de la carretera de Blanes, també del cantó de la riera, inaugurat amb tota solemnitat per l'alcalde Narcís Bassas. Sovint van L" equip del Lloret F.C. de 1923. vestir la camiseta del Lloret jugadors forasters de la talla de Goiburu, del Barcelona, o de Prats i Aznar, de l'Espanyol i d'altres, com Porrera i Esteve, fitxats pel Lloret, van pertànyer després al València i al Sabadell. Aquest equip del Lloret quedà campió del torneig Costa de Llevant, competint amb els d'Arenys, Calella i Blanes. En la temporada 1932- 33 va ser subcampió de Catalunya (amateur). L'etapa 1934-36 fou el temps dels Escoda, Portell, Cama, Puig, Babot, Bernis, Vinyals, Martínez, Sagaró, Bosch, Cardona, Rocas, Cabañas, Planiol, Reixach, Emilín, Rabassa, Colls, Bonet, Sala,


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above