Page 65

Lloret de mar

Narcís Fors i Oliver, farmacèutic, cobrí l'etapa compresa entre 21-5-1957 i 16- 7-1964. Havia començat l'època turística i hagué d'emprendre les primeres obres d'infrastructura importants : construcció de clavegueres, portada d'aigües ( 1960), primeres pavimentacions de carrers (1963). Fou desprestigiat amb una campanya promoguda per l'industrial Joan Carcereny, per haver fet exterminar els gossos vagabunds de forma poc ortodoxa. Possiblement, però, la seva errada principal va ser deixar construir un gratacels de 16 pisos arran de platja. Josep Maria Clua Viladrich exercí entre 16-7-64 i 1-2-76. Fou, de fet, l'alcalde de l'època de les vaques grasses del turisme. Per això la seva gestió estigué tenyida d'un cert triomfalisme. La manca de legislació adient i de formació al respecte per part dels dirigents a tots nivells, va permetre, que s'iniciés, llavors, l'especulació urbanística. L'amistat que Clua tenia amb l'influent almirall Nieto Antúnez li obrí moltes portes i Lloret se'n beneficià amb obres grosses: defensa i urbanització del passeig marítim, pavelló esportiu, estació terminal d'autobusos, noves escoles, hospital nou, etc. De cara a l'exterior, Lloret estigué a la vanguàrdia : promocions freqüents, congressos, plantacions de "llorers" a ciutats destacades, creació de distincions especials, etc. Possiblement Clua descuidà les obres petites, de sabor de poble i el camp de la cultura. Com a cosa negativa també cal esmentar haver permès la venda del coLlegi del Cor de Maria, sense recuperar-lo per a finalitats culturals de la vila. D'aquí que, al final del seu mandat, se li van rebel.lar quatre regidors que van fer una insòlita roda de premsa explicant les seves disconformitats. Anecdòticament cal assenyalar que Clua va ser dels pocs alcaldes que no fou, al mateix temps, "jefe local del Movimiento", càrrec que, durant gquesta època, assumí el Sr. Angel Martínez de Laguardia. Precisament el fill d'aquest, Jordi Martínez Planas, cobrí, com a alcalde, l'etapa des de 1976 fins a 1979, que cal considerar de transició ja que en foren protagonistes, a Lloret i a fora, regidors que havien entrat pel terç familiar no per conviccions franquistes sinó precisament per començar a obrir els Ajuntaments i renovar-ne els aires. Les autoritats l/ ore tenques de l'època oferint al Governador Civil HeWn Solla medalla del Mil.lenari ( 1966). 63


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above