Page 61

Lloret de mar

general de tots els arts, d'un dia de duració, per disconformitat en el repartiment dels guanys. En 1915 sembla que arribà a Lloret la primera teranyina -art d'encerclament. Al principi, la gent s'hi oposava perquè hi havia la por que acabés el peix. Sobretot preocupava la utilització de llum. Els primers armadors de teranyines foren Josep Agustí i Rosés i Joan Sala Raurell. D'aquest art, també hi hagué una vaga el 1919. En 1924 es constituí la societat "La Teranyina" que durà fins al febrer de 1936, quan es fundà el Pòsit de Pescadors. En 1942 el Pòsit va adquirir el Tint de les xarxes de la família Seguí. El 6 de novembre de 1949, per imperatiu de les lleis, el Pòsit es convertí en Confraria de Pescadors dins del "Sindicato Nacional de Pesca". L'any 1926, Miquel Bruguera avarà la primera teranyina propulsada a motor. El llum funcionà primer amb benzina gasificada (Petromax) i després amb butà. Entre 1950 i 1960 hi van haver a Lloret 16 teranyines. Altres sistemes eren la pesca a volantí, el xarambeco, el palangre, les soltes, el rall, el cel, les sauperes, les nanses, les garbitanes, "s'encanyissat", la pesca de batre, la pesca a potera, amb fitora o a canya, etc. La vida d'un pescador no era fàcil. Per això algunes vegades recorria al contraban. De tot plegat en queden records tristos: la pèrdua de la teranyina d'en Menció Puigvert el 5 de març de 1940 (la tripulació se salvà, però), la mort de dos pescadors practicant la pesca de batre el 25 de gener de 1943, o el contraban del 18 de març de 1913 durant el qual un carrabiner va matar el pescador Josep Farràs. Alguns pescadors d'abans-Joan Puigvert, entre ells-han canalitzat la nostàlgia del mar cap a la reproducció de barques i vaixells en miniatura. La decadència " Ell958 s'havia arribat al màxim d'expansió de la teranyina a la platja de Lloret. Tres anys després, a conseqüència del progressiu desenvolupament del turisme, que poc més endavant caminarà paral.lel a l'evolució tècnica d'aquesta pesca, s' iniciarà un desequilibri de rendibilitat que, a poc a poc, acabarà amb un ormeig arrelat f eia més de cinquanta anys a la vila, que, penso, va ser-ne pionera en aquest litoral. La situació, produïda per manca de remitgers en algunes barques, a causa dels pocs guanys i de les ¡ twves perspectives de treball que ocasionava el turisme, deixava sentir-ne els efectes." (Joan Sala Lloberas : La gent de mar a Uoret, Lloret de Mar, 1986.) 59


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above