Pujol, Guinart, Sureda, Cavaner, Joga, Creixell, Cassà, Coll, Domènech, Balsells, Saragossa, Botet, Pla, Flaquer i algun altre. Per un document de 1716 se sap que a Lloret hi havia 479 vessanes de vinya, 311 de terra de conreu, 30 de sureda (bona per al glanatge) i 150 de bosc, artigable cada 25 anys. La vinya lloretenca donava, llavors, uns 600 hectolitres de vi per valor d'unes 1.340 lliures. En aquest mateix document es parla d'unes 15 o 16 famílies pageses. A més d'aquestes, hi ha molta gent que té alguna peça de terra que conrea i entre això i altres activitats va subsistint. En el segle XVIII, a l'hivern, hi havia gent de la Cerdanya que baixava a treballar als boscos de la costa. La llenya i el carbó que se'n treia s'enviaven, sobretot, a Barcelona. A partir de les dades d'un "Apeo" de l'Arxiu Municipal, Lloret té, l'any 1819, unes 21 O faneques de vinya, amb uns 125.300 ceps, i unes 103 faneques de terreny dedicat a sembrar. La nit del 14 d'agost de 1824 una forta pedregada va destruir tota la collita prevista d'oli i de vinya. Però el desastre pitjor vindria a final de segle, quan la vinya lloretenca fou atacada per la fil.loxera. La destrucció comprèn unes 150 ha de vinya europea. La replantació amb ceps americans començà el 1896. Eren els temps en què la navegació ultramarina s'havia eclipsat i els lloretencs tornaven a mirar cap a l' interior. Ara els boscos s'explotaven per aprofitar-ne el suro. Alguns comeciants que havien fet fortuna amb el comerç transoceànic invertien en la compra de masos i terres dels pobles de l'in!erior (Vidreres, Maçanet, ... ) Es el cas dels Vilallonga, Sala, Guinart ... Eis "americanos"i altres hisendats compraven i acotaven parcel.les de terra i creaven hortes i hortets. En les hortes lloretenques va fer-se famosa, ja en el segle XX, la patata primerenca. Pagesos i terrassans celebraven festes típiques: Sant Antoni, Sant Isidre, la festa major de les Alegries, Sant Quirze, Sant Ponç i Sant Llop .. .De les antigues confraries en va sorgir, amb el temps, la "Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos", convertida avui en Cambra Agrària i Sindicat de Terrassans, amb seu pròpia i centre recreatiu al carrer de Sant Pere, núm. 36. Una de les antigues feines dels pagesos : batre el blat a l'era, amb cavalls. 57
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above