La Pagesia

Lloret de mar

56 L a pràctica de l'agricultura es remunta als temps dels ibers i dels romans i constitueix l'activitat bàsica de l'edat mitjana. L'any 1079, la senyora del castell de Lloret dóna el terreny per alçar la primitiva església parroquial de sant Romà, avui ermita de les Alegries, que constitueix el centre espiritual d'aquell món de camperols. Al voltant de l'esglesiola hi havia tot un conjunt de masies, de les quals encara avüi en queden unes quantes. A final de l'edat mitjana ja es va edificant un nucli de població marinera arran de mar amb interessos diferents. Tant que, alguna vegada, ja es comencen a discutir els drets d'uns i altres. La pesta de 1348 assola la població de tot Europa. Molts masos lloretencs queden abandonats i un d'ells és el mas Rossell de Cavallers. El 14 de setembre de 1372 el paborde Bernat Oliva el cedeix en emfiteusi als pagesos Guillem del Coll de Vilarrassa, Pere Botet i Bernat Bosoms. Coneixem el nom d'altres masos d'aquells moments : el mas Palom, el d'en Gasa, el de n'Horta, el mas Bandrich, el mas Domingo, el mas Parranyoi, el de Cabanyes, el mas Saragossa, etc. En conjunt, el territori lloretenc infeudat al Capítol de La masia de can Buc h. Canonges de Girona comprenia llavors 26 masos i bordes. La costa, al llarg dels segles, és atacada per genovesos, pirates, turcs ... Algunes masies alcen torres de defensa i per això es parla de can Coll de la Torre o de la torre de can Pla. La producció agrària local no és pas gaire brillant i, sovint, cal comprar blat i altres aliments a fora. Durant el segle XVI la cosa millora una-mica. En aquesta època trobem referències als masos Passapera, Solà, Albà,


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above