52 E I sector de la marina selvatana -Blanes, Lloret i Tossa- mai no va tenir, en el camp del suro, la importància de Sant Feliu, Palamós o Palafrugell. En conseqüència, l'explotació del suro i la seva manipulació, que en altres àrees s'imposen ja a mitjan segle XVIII, foren en tot cas més tardanes, potser perquè l'activitat principal al llarg del s. XIX -i abans i totfou el comerç transoceànic i la construcció de vaixells a les drassanes. Només quan a partir de 1860 entrà en davallada l'activitat marítima, Lloret tornà a explotar el seu interior i els boscos, els camps, les vinyes i les hortes tornaren a ser protagonistes. Arran de la implantació de l'elaboració dels taps apareix per primera vegada en els llibres d'actes de l'Ajuntament, el23 de maig de 18~9 . la paraula "indústria". Es quan els germans Agustí i Pelegrí Pujol demanen permís per a instal.lar una fàbrica de taps. La seva i la de Joan Bassas foren les dues principals. Donaven feina a uns 150 treballadors entre homes i dones. A part, hi havia una trentena de tallers en cases particulars. Precisament en el cens d'aquest mateix any 1889 hi figuren 79 individus que fan de taper. Consta documentalment que al final de 1895 l'empresa "Pujol Hnos. y Cía" tenia quatre màquines, la de Josep Font dues, i les de Domènec Vilà i de Nicolau Llorens, una cada una. Personal de la fàbrica dels germans Pujol. Els periòdics públicats a Lloret entre 1893 i 1898 donen sovintejada informació sobre el tema dels taps i les seves reivindicacions. Un dels que més ho tractà fou Agustí Pujol i Conill. En la darrera dècada del segle, els fabricants de taps van queixar-se molt de la manca de tractats comercials favorables - especialment amb Alemanya. Agustí Pujol expressava una postura liberal, més aviat lliurecanvista i exigia que les Corts - paralitzades primer pels problemes de Melilla i després pels de Cuba- acabessin de definir-se en la qüestió comercial. El problema era, però, que la política dels fabricants de taps no coincidia sempre amb la dels propietaris dels boscos, ja que els primers, per tal de protegir els
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above