L'hospital

Lloret de mar

50 A mitjan segle XV, el paborde representant del Capítol de Canonges de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, va tenir la idea de fundar el primer hospital lloretenc. Hi esmerçà els seus estalvis i les caritats que rebia i, a més, aconseguí que el bisbe de Girona, Joan Margarit, el 4 de maig de 1445, autoritzés demanar almoines amb aquesta finalitat a tota la diòcesi i que durant dos anys, en els llocs marítims, es permetés pescar en dia de festa mentre els beneficis anessin per a l'esmentat hospital. El 18 de novembre de 1460, quan ja les obres havien començat, es renovà la concessió i s'augmentà amb 40 dies d'indulgència. L'hospital es va acabar i va anar rebent ajudes. En un document de 1716 en què es detallen els recursos de Lloret es diu que "té un hospital posat al mig de la vila, que és per recollir los pobres forasters que passan. No hi ha llits per a dormir ningun malalt. Té una capella a modo d'estancia baixa anomenada "los Sants Metges". Administran dit hospital los particulars de la vila per nominació dels administradors vells. Lo dia de Sant Cosme i Sant Damià cabran alguns censals per sufragis los quals donan 6 lliuras de pensió quiscun any." La institució anà fent la seva vida, més aviat lànguida. Alguna vegada rebia alguna L'hospital que, amb . l'ajuda dels "americanos" fou bastit a dalt del Puig, inaugurar e/ 25-7-1880. aportació. Valgui l'exemple del comerciant Miquel Ferrer i Torres, blanenc casat amb una lloretenca, que en el seu testament de 1828 tingué en compte l'hospital i els pobres de la vila i els deixà les rendes d'unes cases de Cuba. El 24 de novembre de 1869 rebia la classificació d'Hospital Municipal i, a partir d'aquell moment, fou administrat per Ajuntament, a través d'una Junta. L'any 1870 es comença a parlar de la necessitat de construir un nou hospital d'acord amb els nous temps. El 1 O de juliol de


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above