48 Hi ha qui assegura que té els seus origens en un petit monestir fundat per monjos benets que fugiren d'un convent de Blanes destruït en un atac de moros de les Balears, l'any 986. També ha estat conegut per Sant Pere Salou, cosa que fa pensar en una donació de terres franques ("s'alou") per part d'algú, a fi que hi fos instal.lat. Aquest pretès monestir -caldria estudiar-ne a fons l'existènciadevia desaparèixer l'any 1694 quan, en ocasió de la Guerra de Successió, el santuari fou incendiat pels soldats francesos. L'any 1703 hi hagué un vot de vila i s'instituí la romeria anual del primer de maig. L'any 1759 l'església fou reedificada i així com abans sembla que era gòtica, ara quedà inscrita dins de la línia barroca. La Confraria de Pescadors tenia cura de l'ermita de Sant Pere del Bosc. Tant el santuari com les terres que l'envoltaven pertanyien al Comú. Les lleis de desamortització de l'època d'Isabel 11 van portar a la subhasta de Sant Pere, que fou adquirit per l"'indiano" Nicolau Font i Maig, resident a Jaruco (Cuba) però assessorat des de Lloret pel seu parent i alcalde de la vila, Agustí Font i Surís. L'alcalde Font representà el seu cosí en la compra i tot permet suposar que ho féu per evitar que El samuari de Sam Pere del Bosc al voltant de 1912. aquella extensa heretat anés a mans estranyes. Nicolau Font, un cop retornat a Lloret, reformà, restaurà i embellí tant el santuari com els voltants. L'església fou decorada pel pintor barceloní Enric Montserdà, que dirigí, també, la confecció d'un artístic tern d'estil renaixement d'una gran riquesa i la bandera de Sant Pere i Sant Jordi. L'arquitecte modernista Puig i Cadafalch projectà el pedró de la Mare de Déu i les Creus de terme que es troben anant de camí cap al santuari. El poeta Mn. Jacint Verdaguer reformà la lletra dels Goigs de la Mare de Déu de Gràcia i escriví unes estrofes del "Cant a la creu"
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above