Page 49

Lloret de mar

Joan Sureda i Guinart (1846- 1916) aconseguí a l'Havana una excel.lent posició. Fou propietari, amb Josep Pujol, d'una xarxa de cafeteries, entre elles el "Cafè Central" i el "Centro Aleman" en el Parc Central de la ciutat, i "La Lonja". Es diu que quan nous lloretencs anaven a l'Havana, en desembarcar, tots anaven a Can Sureda on no faltava mai un ll it o un plat a taula. Es retirà a Lloret i hi morí solter, d'una angina de pit, als 70 anys. Salvador Garriga Garriga (1881- 1955). Aquest ja havia nascut a Cienfuegos de família lloretenca emigrada, propietària d'un important i extens magatzem de fustes i materials per a la construcció. L'any 1906 van adquirir una fàbrica de rajols i teules anomenada "Mercedes". Sota el nom ja de "Salvador Garriga, S. en C." es va ampliar molt més el negoci, entre altres instal. lacions amb una finca que era la bòvila més gran de Cuba (a Cienfuegos) : la fàbrica ocupava 7.500.000 m2., banyada pel riu Damuji, en part navegable, amb fangars, embarcador, mitjans de comunicació propis, i encara Garriga hi tenia una granja i un "potrero" autoritzat per a usar en exclusiva la marca de ferro STA. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, Salvador Garriga es va retirar a Lloret on morí el 24 de setembre de 1955. Un "americana" curiós fou Nicolau Font i Maig (1830- 1908). Va anar a Jaruco (Cuba) força jove, cridat per un oncle que treballant el camp s'hi havia fet ric i li va deixar la fortuna feta. En fou l'hereu. Als 30 anys ja va adquirir, des d'allà, per 200.000 rals l'heretat lloretenca de Sant Pere del Bosc, treta a subhasta el 1860 amb la desamortització. Augmentà la fortuna heretada amb altres negocis, entre ells el comerç fet amb la corbeta "Jaruco" que comprà (construïda a Bristol el 1857). La casa de l'indià Nicolau Font, actual seu del Museu Municipal, on s'hostatjà Mn. Jacint Verdaguer l'any 1898. Va tornar a Lloret tan carregat de diners que la gent li deia "El Conde" i explicaven que quan havia de "tallar el cupó" necessitava ajudants i s'hi passava dies. Va embellir el santuari i l'entorn de Sant Pere del Bosc, i diu la llegenda que volia pavimentar el pis de l'ermita amb monedes d'or. Demanà permís al rei i aquest li va dir que sí però que, en tot cas, posades de cantell, perquè el poble no trepitgés la cara del monarca. No en devia tenir prou, perquè no ho va pas fer ... 47


Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above