42 Durant el segle XVIII apareixen les primeres ordinacions oficials que regeixen l'activitat dels matriculats -nom que es referia a la gent relacionada amb el món del mar- tot i que, a la seva manera, els navegants ja tenien la seva organització, sobretot en el sentit benèfic i assistencial. La Confraria de Sant Elm, creada el 1554, n'és un exemple. Les primeres ordinacions gremials són de 1737 i de 1751. Es llavors quan es crea la província marítima de Mataró, que comprenia de Montgat a Tossa i que se subdividia en subdelegacions, una de les quals, l'any 1773, era la de Lloret, unificada amb Blanes dos anys després. En 1787 hi havia a Lloret 590 matriculats i, poc després, en temps del viatger Francisco de Zamora, uns 50 vaixells lloretencs feien la ruta de Llevant i quatreja participaven en el comerç d'lndies. Aquest comerç i la navegació transoceànica, si bé eren un fet nou que d'una manera oficial i legal es desenvolupava a partir del decret de Lliure Comerç de Carles 111 (1778), d'una forma o altra ja es venien portant a terme feia anys. L'època daurada, però, fou entre 1830 i 1860. A Lloret es van construir uns 130 vaixells entre 1812 i 1869. En aquest darrer any es La corbera Eva, que comandà el capità Agustf Domènech ( 1863) va construir l'últim bergantí lloretenc, el "Segundo Romano", que temps després desapareixeria en un naufragi. Els millors mestres d'aixa foren Antoni Vivas, Pere Ferrer, Sebastià Pujol (a) Ferreret, Bonaventura Ribas (a) "Pa-iais", Agustí Macià (a)"Vaiapare", Joaquim Ribas, Pere Ma. Pica, Agustí Pujol, Agustí Guinart i algun altre. L'any 1868, amb l'onada liberal, va desaparèixer el règim de protecció de què gaudien els vaixells catalans i els naviliers van preferir comprar velers estrangers de més tonatge. En alguns casos, van preferir fins i
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above