desamortització dels governs liberals, que volien posar a subhasta pública els béns de Santa Cristina. El poble, a través dels diversos estaments, féu tot tipus d'accions per evitar-ho i, finalment, l'any 1848, el ministre d'Hisenda comunicà que el santuari i la finca adjunta en quedaven eximits. El santuari posseïa tres relíquies de Santa Cristina : una costella, obtinguda de Roma l'any 1591, un fèmur, concedit el 1708, i el crani - sense la mandíbula inferiorportat de Roma a través d'un ermità valencià l'any 1783. Amb la guerra civil de 1936 es van perdre totes les relíquies excepte l'última i més important, que encara es venera. Les festes principals del santuari són l'Aplec o romeria dels Perdons, del segon diumenge de Quaresma, instituïda amb sentit penitencial després dels excessos del Carnaval, però que, des de principi del segle actual més o menys, compta amb audició de sardanes després de la funció litúrgica i aplega molta gent dels pobles de la rodalia; i la diada de Santa Cristina, a l'estiu, quan es va per mar, des de Lloret al santuari, al matí del dia 24 de juliol, en processó marítima, en un dels actes tradicionals més emotius i bonics de tot l'any. El bisbe Lorenzana, l'any 1778, prohibí les processons que anaven més enllà del nucli de la població, però els lloretencs van continuar fent-la, recorrent a l'estratagema de dir que l'estona que es va per mar no compta com a processó. La processó marítima s'ha mantingut sempre, abans amb la nota de color de molts mariners i pescadors fidels a la santa, moguts per una devoció que s'ha traduït, sovint, en l'ofrena d'artístics ex-vots, vaixells en miniatura, etc., molts dels quals encara adornen la nau i les sagristies del temple. Es canten uns goigs del segle XVI atribuïts al rector Jaume Felip Gibert i uns de nous, del poeta Josep Carner, amb música del monjo de Montserrat Odiló Planàs. El manteniment del culte, l'administració del santuari i de la finca, el seu millorament, etc., vénen portats a cap per una Obreria. El santuari i el famós pi de Santa Cristina pintats per Joan Tobel/a i Serra. Des de 1987 s'ha recuperat la participació de llaguts a la processó. La fotografia correspon a "S'amorra, amorra" de 1991. 39
Lloret de mar
To see the actual publication please follow the link above